Homenatge als consistoris vilafranquins de la Segona República per cloure els actes del 90è aniversari
El 6 d’octubre també s’estrena un documental sobre el Pla Barenys, l’arquitecte que va imaginar la Vilafranca del futur
Divendres 30 de setembre tindrà lloc un acte d’homenatge als consistoris vilafranquins durant la Segona República (1931-1939), que tancaran les activitats que s’han fet per recordar el 90è aniversari de la proclamació. Serà a les 19h al Teatre Municipal Cal Bolet, en què s’homenatjarà als polítics d’època republicana i al qual s’han convocat els familiars de prop de 70 regidors municipals d’aquell període, la majoria dels quals va patir de forma directa o indirecta la repressió de la dictadura franquista.
Els regidors actuals retran l’homenatge mitjançant el lliurament als familiars dels diplomes de reconeixement de la tasca realitzada als consistoris dels anys republicans (1931-1939). La Comissió encarregada d’organitzar aquest reconeixement i celebrar el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República està formada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (Cultura), Vinseum i l’Institut d’Estudis Penedesencs.
D’altra banda, el proper dijous 6 d’octubre, a les 19h, a l’auditori del Vinseum, s’estrenarà el documental Pla Barenys. La Vilafranca que hagués pogut ser, produït per Penedès TV (Joan Beumala, Goretti Martínez i Joan Mestres) i que compta amb la participació de l’arquitecte Josep Soler, la geògrafa M. Àngels Alió, la historiadora de l’Art Immaculada Socias i l’historiador Ramon Arnabat.
L’abril de l’any 1933, l’Ajuntament de Vilafranca va convocar un concurs per a la confecció del ‘Plànol general de clavegueres i del projecte d’eixamplament’ de la vila. El concurs el va guanyar l’arquitecte Josep M. Barenys i Gambús amb una proposta que transcendia l’encàrrec inicial. Barenys dibuixava una Vilafranca delimitada per una gran via de circumval·lació, que havia de desenvolupar el seu creixement de forma racional, donant resposta a les necessitats de la població i plantejant una estructura interna equilibrada, amb equipaments, espais verds i zones especialitzades. Amb un horitzó a cinquanta anys vista, la Vilafranca que imaginava Barenys tenia en compte la mobilitat, la higiene i l’activitat productiva. En definitiva, la vida de les persones que habitaven i habitarien la vila, que la visitaven i la visitarien en el futur. El desenvolupament del Pla Barenys va quedar truncat per la guerra i la dictadura franquista però és hora de conèixer més a fons un projecte que recollia les avantguardes del moment, les adaptava al benestar de les persones i del qual en conservem rastres avui dia.
