Turisme bèl·lic
Daniel García Peris
Després de dos anys de restriccions, el fet de viatjar, sigui a una destinació de proximitat o llunyana, s’ha fet gairebé indispensable. En un principi l’elecció hauria de dependre del pressupost i del temps disponible. Ara bé, enguany una altra important variable s’ha sumat a l’elecció: la d’evitar aglomeracions. L’encaix entre l’oferta i la demanda ha trencat moltes previsions en el transport aeri. Els aeroports han estat els escenaris més visibles d’aquest desajust, amb retards, vols cancel·lats i reclamacions en temporada alta molt més presents que abans de la pandèmia. Ho podríem considerar una escena de turisme bèl·lic per acomplir les expectatives de les merescudes vacances. En el nostre cas vam preferir evitar aquesta possibilitat i visitar veritables localitzacions bèl·liques de la Segona Guerra Mundial mitjançant un desplaçament per carretera a la Bretanya i Normandia.
Tot i que potser no és bona època anar al Mont Saint-Michel en ple agost, sí que ho és sempre trepitjar indrets on van tenir lloc batalles decisives com el Desembarcament del Dia D i l’Operació Overlord. L’Omaha Beach i el Cementiri Militar Americà són els enclavaments més coneguts, però la zona és plena de memorials i museus locals que recorden aquell període del 1944. Uns atractius que van des dels vestigis ben visibles de les defenses alemanyes, els ports artificials ‘mulberry’ per abastir la invasió de la França ocupada pels nazis o fins i tot de les diverses divisions dels exèrcits estatunidencs, britànics i canadencs que hi van participar. Tot un homenatge i gran reclam pels turistes. A casa nostra aquest tipus de turisme no està gaire desenvolupat. La Guerra Civil és el conflicte més recent i que té més empremta. Al voltant hi ha una senyalització de la Memòria Històrica i també espais com els museus memorials de la batalla de l’Ebre a Gandesa o de l’Exili a la Jonquera. També d’altres sobre les mateixes restes, com els búnquers del Pirineu a Martinet, al Penedès el CIARGA de Santa Margarida i els Monjos, i el CIUDEB de Subirats. Són bones iniciatives, però per tal de compensar les desgràcies que van generar les guerres és un mercat encara per explotar al nostre país.