“Per créixer, no t’ha de fer por envoltar-te de gent que et qüestioni o et contradigui”
Aquesta setmana hem entrevistat el subiratenc Guillem Carol, CEO del grup de comunicació Must Media
Apassionat, intuïtiu, valent, somiador, proper. Quan es tracta de radiografiar Guillem Carol els adjectius per definir algú que persegueix allò que vol es queden curts. Politòleg de formació, amb només 33 anys aquest subiratenc ha convertit l’empresa que va crear fa una dècada, Giny Comunicació, en un dels gegants de la comunicació catalana, el grup Must Media. La seva joventut ha estat, a vegades, un hàndicap en la seva projecció. La seva tenacitat és una de les seves grans virtuts.
Fa tot just un mes va néixer Must Media… Què hi ha sota el paraigua d’aquest nom?
Must Media és un grup de comunicació transversal, un conglomerat d’empreses que vol situar-se els pròxims anys com un dels referents de les firmes de comunicació de Catalunya.
Trobo que no li falta ambició.
Tenim molts projectes al cap, i dic tenim, perquè la fita d’esdevenir referents no és només meva, és el sostre que ens hem marcat tot l’equip directiu de Must Media. Tot i que jo en soc el fundador, el projecte és compartit amb moltes altres persones que hi creuen, i que s’hi deixen la pell tant com jo.
Ja sé on vol arribar Must Media, però no què és. Me’n fa cinc cèntims?
Must Media és un grup de comunicació transversal, integrat per quatre empreses: Giny Comunicació, que es dedica a la comunicació integral per a empreses, administracions i entitats; Incís Films, la productora audiovisual de televisió; Platea Consultant, una firma de comunicació estratègica i relacions públiques, i des de fa uns mesos, ‘The New Barcelona Post’, un mitjà de comunicació transmèdia que fuig de la informació que dona més clics, i se centra només en les bones notícies que passen a l’àmbit metropolità.
M’agrada això últim que m’ha explicat. Últimament, estem mancats de bones notícies.
Sí, té raó, estem mancats de bones notícies, però no només d’això. També ens falta ambició com a societat i ens manquen referents en múltiples camps. ‘The New Barcelona Post’ busca cobrir alguns d’aquests buits, que sobretot s’han generat després d’èpoques convulses com el procés català o la pandèmia de la Covid-19. Creiem que és importat construir un projecte en positiu, no en negatiu.
Ara em parlava de la manca de referents. Té només 33 anys, però la seva projecció com a empresari ha estat meteòrica. S’ha sentit qüestionat per la seva joventut?
Vaig entrar a la junta nacional d’Òmnium, amb la Muriel Casals, quan tenia 23 anys. Mai hi havia hagut algú tan jove. I ara soc el membre més jove de la junta de la fundació del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). És cert que quan accedeixes a segons quins càrrecs has de treballar el doble perquè et prenguin seriosament. Però ara ja no he de demostrar res. Quan tens un bagatge darrere i unes xifres que l’avalen, la majoria de gent no et qüestiona.
L’ambició, la curiositat i la intuïció és el que m’ha ajudat a créixer, a més de rodejar-me d’un bon equip”
Guillem Carol, CEO de Must Media
A jutjar per la gent que ha apostat per treballar amb vostè, és evident.
Tenim clients molt bons, que hem anat guanyant amb el temps. Treballem amb KH-7, Fira de Barcelona, TV3, la Patronal Espanyola del Videojoc, la Generalitat de Catalunya, el Govern de Finlàndia, i col·laborem en diferents projectes amb professionals de la talla d’Agnès Marquès, Toni Aira, Nina o Gaspar Hernández, entre d’altres.
El 7 de juliol, a més, Incís Films estrena la segona temporada de l’A2 Veus. Tampoc se’ls resisteix la televisió.
Sí, estem molt contents amb la rebuda que han tingut moltes de les propostes que hem creat. L’Ofici de viure, amb Gaspar Hernández, o els Sense Ficció ‘Mossos, llums i ombres’ i ‘El procés dins el procés’ que també van tenir una gran acollida. A més, a finals d’aquest mes estrenem el nou format per a TV3 Ments inquietes, i estem treballant en un 30 minuts que ens fa molta il·lusió.
El recordo amb 18 anys fent de becari al 3d8. Em pot explicar quin és el secret per arribar on és?
Suposo que no hi ha una recepta, però per mi han estat tres coses: ambició, curiositat i intuïció. Això és el que m’ha ajudat a créixer de mica en mica. Tanmateix, també he de dir que jo mai he pensat a fer cap gran empresa, tot el que he anat construint m’ho he trobat sobre la marxa. Mai he tingut com a intenció última ni fer diners, ni ser empresari, sinó que m’he anat trobant amb situacions i de forma accidental he acabat fent d’empresari.
Posi-me’n un exemple.
L’Ofici de viure, per exemple. Em vaig trobar el Gaspar Hernández pel carrer, que ja el coneixia de l’època del Catalunya Nit, i li vaig proposar de portar el seu programa de ràdio a televisió. Va ser totalment fortuït, i com això, m’ha passat amb moltes altres coses.
Suposo, però, que no ha arribat fins on és tot sol?
No, evidentment. De fet, abans quan he dit les tres coses que m’havien ajudat a créixer, me n’he deixat una: envoltar-te d’un bon equip. Això és indispensable. T’has d’envoltar de gent que tingui una concepció de la vida similar a la teva. Som un equip d’unes 45 persones, i facturem uns 3 milions d’euros, però continuo pensant que és essencial rodejar-se de persones que tinguin una manera de viure la vida similar a la teva.
Tenir objectius comuns, no obstant això, no vol dir estar d’acord amb tot.
No, no, tot al contrari. De fet, crec que és necessari que el teu equip no tingui por de contradir-te, ni de qüestionar-te. A mi em passa cada dia. Estic amb gent que comparteix la meva forma d’entendre la vida, però des de punts de vista molt diferents.
Quina és la seva forma d’entendre la vida?
Per mi és bàsic passar-s’ho bé treballant. Tenir una idea de projecte al cap i poder-la tirar endavant. Tanmateix, no només això, sinó que has de compartir uns certs valors amb la gent que et rodeja. Encara que costi d’entendre hi ha un gran canvi generacional. A l’oficina, on majoritàriament conviuen persones que no arriben a la trentena, hi ha una feina molt difusa entre la seva feina i la vida. La feina, per molts d’ells, forma part de la vida. I per tant, els valors han de ser compartits.
Els joves tenen ambicions diferents de les de fa uns anys.
El salari no és l’únic motor de la generació més jove. Han de compartir una visió d’empresa, un projecte, has de ser transparent. Els treballadors han de saber quan guanya l’empresa, quins beneficis té, quin sou té cadascú. Els estímuls són diferents.
Molts dels que el rodegen són penedesencs.
Sí, de fet, no em canso de reivindicar que Must Media és un grup implantat a Barcelona, però amb clar segell penedesenc. Tot està ubicat a Subirats. L’accionariat de la companyia és 100% del Penedès, i de fet, molts dels clients que tenim (Novell, Euroselecció, Cales de Pachs, Ramon Cusiné, el Cavatast, la Fira del Gall o Freixenet) són empreses i entitats del territori.
Quin és el sostre de Must Media?
El sostre no li sabria dir, el que sí que puc posar sobre la taula és l’objectiu de creixement que tenim per a aquest any i a mitjà termini. Per a aquest 2022 ens hem plantejat incrementar la facturació dels 3 fins als 5 milions d’euros, i com he dit abans, volem ser un dels grups de comunicació de referència de Catalunya.
I ho veu factible?
Penso que és perfectament viable. Hem traçat un full de ruta que estableix que Incís Films es converteixi en una de les deu productores de referència de Catalunya, que Giny estigui entre les cinc grans agències de comunicació de Barcelona, i que ‘The New Barcelona Post’ es consolidi com el mitjà de les bones notícies de Barcelona.
