El dramaturg Jordi Casanovas, Premi Nacional de Cultura 2022
És la distinció cultural més important del país i s’atorguen anualment a persones, entitats o institucions que hagin contribuït a la creativitat
El dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas, juntament amb la ballarina i coreògrafa Núria Guiu; l’associació d’escriptors PEN Català pels cent anys de defensa de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes; el projecte cultural Càntut. Cançons de tradició oral per difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines; i l’escriptora Rosa Fabregat han estat distingits amb els Premis Nacionals de Cultura 2022, que ha anunciat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en un acte celebrat a l’auditori Fundació Miró de Barcelona. Els guardons són la distinció cultural més important del país i s’atorguen anualment a persones, entitats o institucions que hagin contribuït a la creativitat.
El jurat del premi ha posat en valor de Jordi Casanova la seva proposta de teatre documental amb un component social i polític que li ha permès denunciar aspectes de la societat que “de forma habitual no es troben als escenaris”. “El seu exercici de desconstrucció relatiu a la societat catalana o a la seva capacitat d’autocomprensió ha trobat també l’aplaudiment en altres llocs del món”, s’afegeix. Casanovas ha escrit més d’una trentena de textos, que s’han representat a diversos països del món i ha estat impulsor de projectes de difusió de la dramatúrgia catalana contemporània.
Casanovas ha agraït aquest reconeixement a les seves propostes teatrals i al “risc pres amb el teatre documental”, un estímul per seguir arriscant en aquests temes, amb l’actualitat, perquè te sentit que estiguin a l’escenari i que el teatre connecti amb la realitat immediata”. El dramaturg ha reconegut que és molt prolífic com a creador, i ha dit que això és perquè l’apassiona el teatre i perquè les obres són la via que ha trobat sempre per respondre’s preguntes.
Uns Premis Nacionals amb canvis
Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938 i es van reprendre el 1982 amb l’arribada de la democràcia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El 1995 va crear la denominació de Premis Nacionals de Cultura per a uns premis que s’atorgaven a diversos àmbits culturals i disciplines artístiques.
Des del 2009, el CoNCA atorga les distincions, quan el Parlament va crear l’òrgan. Ja sota la direcció del CoNCA, els Premis Nacionals de Cultura continuen evolucionant amb l’objectiu d’adaptar-se als nous temps i transcendir els sectors culturals. Així doncs, el 2013 es va aprovar un decret que limitava els guardons a una única categoria, Premi Nacional de Cultura, sense fer distincions per sectors i limitats a un màxim de deu.
A partir del 2020, amb l’objectiu d’incrementar el reconeixement i el prestigi de la màxima distinció cultural del país, el plenari del CoNCA els torna a reformular i limita a cinc les persones o entitats guardonades per la difusió de la seva obra, de la seva trajectòria intel·lectual, artística o d’identitat compartida.
