“A l’escola, ja deia als meus amics que veurien camions Ametller a totes les carreteres”
Amb només deu anys, Josep Ametller ja tenia clar que volia convertir la parada de verdura familiar del mercat de Vilafranca en un gran negoci
A força de tenacitat, i moltes hores de feina, ell i el seu germà Jordi han aconseguit que el cognom Ametller sigui conegut arreu de Catalunya com un referent de qualitat, que potencien des de les 121 botigues que el grup té repartides arreu del país. Ara, a més, el grup s’ha embrancat en la construcció d’un nou Agroparc a Gelida, un projecte únic al món que té la sostenibilitat com a bandera.
Fa uns dies va tornar a organitzar una trobada a Gelida per debatre sobre l’Agroparc. Hi continuen havent veus crítiques…
Sí, ja havíem programat anteriorment jornades de presentació del projecte, però hi ha persones que continuen oposant-se a l’Agroparc. Sempre hem tingut la voluntat de debatre. A la darrera trobada vam voler convidar gent molt variada, uns a favor i els altres en contra de la proposta, i des de la nostra visió naïf, vam pensar que seria una bona oportunitat de recollir idees que ens permetessin millorar el projecte, i que encaixés amb la visió dels que ara no el volen. Però la veritat és que en vam sortir tristos.
Tristos… per què?
Perquè no hi ha debat. Tothom està enrocat en la seva posició, i la veritat és que no entenem algunes postures. El projecte de l’Agroparc és reconegut per universitats de prestigi com la Wageningen d’Holanda, que diu que la iniciativa és de les més disruptores del sud d’Europa. Per això ens sobta que des d’alguns sectors del territori no vegin que pot generar coses positives. Ens sembla que la postura és el no pel no, i que no hi ha ganes de millorar, perquè tot va bé.
El 2016, els opositors al projecte van aconseguir frenar l’Agroparc. Ara tirarà endavant sí o sí?
Per part nostra, aquesta és la voluntat. El 2016, tot i que creia que el projecte era vàlid perquè si no, no l’hagués presentat, vaig trobar interlocutors que em van fer veure que s’havien de canviar coses. Vaig entendre que no es volgués implantar una activitat empresarial en sòl rústic, tot i que hi ha molts cellers al Penedès que ho han fet. El territori ha estat molt tensat els darrers anys, i accepto que vagin sortir veus crítiques. Vam buscar una solució a aquest fre, i per sort la vam trobar. Però ara, les objeccions que es fan no són tècniques o conceptuals, són filosòfiques, i així és molt difícil arribar a acords.
Li agradaria que hi hagués objeccions a tenir en compte?
M’agradaria considerar interlocutors que millorin el projecte. Nosaltres defensem que l’Agroparc activa el territori i millorem el que hi ha, però StopAgroparc diu que el millor és que al terreny on l’hem projectat no es faci res. Per esborrar la petjada que l’home ha deixat les darreres dècades al planeta el millor és fer coses, no pas no fer res. Volem generar agricultura sostenible amb zero emissions al costat de la metròpoli, i ens sobta que un grup que es diu ecologista no faci valdre això. Per mi el debat és com som capaços de créixer d’una forma sostenible.
Hi ha molta gent que pensa que ja ho té tot après?
Nosaltres, fa vint anys, teníem poc més de 30 hectàrees de terra. Si no haguéssim tingut motivació per aprendre, ens haguéssim quedat allà on érem i avui estaríem aportant al sistema, via impostos, uns 10.000 euros anuals. En canvi, durant l’últim any, el projecte d’Ametller Origen ha aportat al sistema 22 milions d’euros, més de 2.000 vegades més del que haguéssim aportat. Si no es fan coses, no es crea riquesa, i sense recursos no es poden mantenir els serveis públics que després tots necessitem.
Com es crea una macroempresa com Ametller Origen?
El més indispensable és que pensis que vols aconseguir allò que somies. El meu germà Jordi i jo teníem el propòsit de crear el que ara és Ametller. Això era el meu somni. Amb deu anys anava al mercat amb una parada d’un metre i mig. Allò em va inocular una vocació. Olorava uns tomàquets i m’emocionava, i encara em passa ara. A l’escola, ja deia als meus amics que veurien camions Ametller a totes les carreteres. Quan vaig començar, tenia 30.000 euros i sabia que faria una travessia al desert. Però saber on volia arribar m’animava.
L’estratègia li va sortir bé.
Va sortir bé gràcies a la nostra feina, però també a la feina de moltes persones que es van implicar en el projecte com si fos seu, i que han treballat potser més que nosaltres. Hem creat un equip fort, on no hi ha estrelles, i on tothom fa feina per fer créixer la proposta. Per aconseguir això és bàsic crear un ecosistema que atregui talent, on les persones se sentin reconegudes i on tinguin la possibilitat de prosperar laboralment. Sense creixement, però, no hi ha oportunitats.
A Ametller n’hi deu haver, d’oportunitats, perquè han crescut de manera estratosfèrica.
Actualment, tenim 121 botigues, 3.400 treballadors i 1.200 hectàrees de producció, 450 de les quals a Catalunya. El 2021 el vam tancar amb una facturació de 387 milions d’euros, un 20% més que l’any anterior. Estem molt lluny de la casella de sortida d’on vam partir, però penso que el camí que hem fet ha estat amb pas ferm.
Les dades avalen la consolidació de la marca. Molta gent associa Ametller Origen a qualitat.
Aquesta és la meva obsessió. Em dedico en cos i ànima a fer valdre els valors fundacionals. Vull que la gent gaudeixi quan tasta els nostres productes. Avui podem dir que tenim la millor crema de verdures del mercat, perquè tenim la millor matèria primera per elaborar-la. Hem aconseguit una quota de mercat del 70% amb aquests productes, gràcies al format innovador que li vam donar.
Em dedico en cos i ànima a fer valdre els valors fundacionals d’Ametller. Vull que la gent gaudeixi quan tasta els nostres productes”
Josep Ametller, CEO d’Ametller Origen
La innovació és una constant a l’empresa, i també és un dels pilars de l’Agroparc.
Sí, innovar és clau per adaptar-se als canvis. Al canvi climàtic, als canvis en la manera de produir i als canvis d’hàbits en el consum. Per això volem que l’Agroparc sigui el paradigma d’una nova manera de fer agricultura que inclogui totes aquestes variables, i on puguem implantar tecnologia per ser més eficients i que ens permeti reduir, per exemple, l’ús de fitosanitaris. El Penedès té un greu problema de presència de metalls al sòl. Hem de fer alguna cosa per millorar aquestes qüestions, i hem de crear valor. Al pagès no li cal misericòrdia, el que ha de fer és donar valor afegit a allò que produïm.
L’Agroparc neix de la necessitat de canviar coses?
L’Agroparc neix de la voluntat d’explicar com es vivia a les masies de pagès del Penedès fa anys, de com vivia la meva família, i de com s’aprofitaven els productes per donar-los una nova vida. Recordo que la meva àvia feia sabó de l’oli usat i del llard, que les sobres del dinar i el sopar les donàvem a menjar als porcs. Evidentment, allò no es feia sota el concepte de circularitat, era supervivència. I jo volia recrear aquest tipus de vida i ensenyar-lo a la gent, perquè penso que és un bon sistema.
Les forces d’Ametller se centren ara a fer realitat aquest projecte?
Les meves forces se centren en això! (riu). No, les forces del grup se centren a continuar fent el que hem fet fins ara, potenciar allò que hem aconseguit, i mantenir-nos com un referent de qualitat. L’Agroparc serà una peça més de l’engranatge.
