“La idea del festival des del primer dia ha estat la difusió del pensament”
Entrevistem Jordi Sàbat, director del festival VilaPensa
Aquest dijous arrencava amb força la cinquena edició del VilaPensa. Ple absolut per escoltar l’escriptora Najat el Hachmi en una trobada de lectors de les biblioteques. Una bona mostra de l’interès que ha despertat el festival del pensament que se celebrarà a Vilafranca fins al 10 d’abril. I la previsió, ara que ja s’han aixecat les restriccions, és superar amb escreix els prop de 2.000 assistents i els 15.000 espectadors televisius de la darrera edició. El 3d8 ha conversat amb el director i ànima del festival, Jordi Sàbat.
La cinquena edició girarà al voltant del “Desig i passió”. Només amb l’enunciat ja es preveu que serà tot un èxit?
Volíem proposar un tema que relaxi i obri noves finestres al públic que s’acosti al festival. Desig i passió, des del punt de vista filosòfic, no són temes banals; no és el desig entès contemporàniament, o sobretot no és només el desig eròtic, amb què es podria confondre la passió. El desig i la passió són dos motors de la vida que ens fan aguantar la pulsió del viure i morir. Els cristians estem celebrant la Quaresma i podríem parlar del desig del perdó, però també hi podem afegir el desig místic o el desig de pau, per exemple, amb el que estem vivint amb la guerra d’Ucraïna. Ens va semblar que era un tema prou atraient no només per al públic fidel del Vilapensa sinó per a d’altres públics de diverses edats. Cal tenir present que els temes del VilaPensa els treballem a un any vista, sempre basant-nos en el compromís que tenim amb la Universitat de Barcelona, que va per triennis.
I un any més, amb ponents de primera fila?
Aquesta és una de les raons per la qual ens hem de moure un any abans. Depèn de qui vulguis portar són persones que tenen les agendes molt plenes. De fet, hem tingut moltes carabasses per no haver-ho fet amb més temps. Aquest any, per exemple, Gilles Lipovetsky n’és una de les figures. Un sociòleg francès que té la Medalla d’Honor de la Legió, la distinció francesa més elevada, i diversos honoris causa. Un home que fa 40 anys ja va preveure què estaria passant al món. Genis que s’avancen als temps que vindran. Va preveure els temps de l’autosuficiència, de l’autocomplaença. La idea del festival des del primer dia ha estat la difusió del pensament i per això has de fer servir les patums locals i la gent d’aquí, però de tant en tant també has de fer servir persones que per la seva vàlua intel·lectual siguin més mediàtiques. Gràcies a la Universitat de Barcelona tenim la màxima disponibilitat dels millors filòsofs del país.
La fórmula d’emetre totes les sessions per televisió i en streaming?
Mirem de fugir de la conferència acadèmica. L’objectiu d’un festival de filosofia és la difusió, la promoció d’aquest pensament, i ho has de fer de la manera més assequible i que la gent no s’espanti. Quan veuen una persona en un faristol parlant una hora, o el tema atrau molt, o malament rai. Això, com l’any passat amb Josep Maria Esquirol: ell tot sol va fer una intervenció de 55 minuts i ningú es movia de l’auditori. Per què? Doncs perquè va parlar dels fonaments del mal. Era una conferència que no permetia el joc amb altres persones, això fins i tot hagués destorbat. Aquell va ser un cas excepcional perquè nosaltres el que intentem és un joc de paraules entre dues o tres persones. Això, juntament amb la brillant realització que en fa Penedès TV, aconsegueix l’interès màxim de l’espectador.
El VilaPensa d’enguany s’estén per la comarca. És una idea de futur?
Aquesta és una idea originària del VilaPensa. La qüestió és: per escoltar un Esquirol, m’haig de desplaçar a Barcelona? Pot haver-hi gent de Sant Sadurní, de Sant Quintí o de Sant Pere de Ribes a qui li agradaria que algun filòsof s’acostés al seu poble per poder-lo escoltar. El nostre desig és escampar el coneixement i la filosofia arreu del territori, i si fos possible de la Vegueria. Gràcies a la feina de Daniel Garcia, el director de la Torras i Bages, hem aconseguit a través dels clubs de lectura de les biblioteques poder fer xerrades sobre filosofia. Això ja ho vam fer abans de la pandèmia i aquest any ho estenem al Garraf.
Quina ha estat la clau perquè el festival hagi arrelat tan bé en només quatre edicions i entremig d’una pandèmia?
Penso que ha arrelat principalment per les ganes de la gent. Hi ha un tant per cent de la ciutadania que llegeix, que s’informa pels mitjans de comunicació, però que li ha arribat un moment que vol alguna cosa més. Vol esgarrapar una mica més. Què hi ha de veritat de la vida, què s’amaga al darrere de l’existència humana. I ara encara més. Mirem el mòbil infinitat de vegades al dia, fem un clic i a Amazon podem comprar una televisió i amb el mateix clic anem a una casa de colònies el cap de setmana. Viure tan de pressa provoca una absència de temps per pensar, de temps per madurar les coses, i això és una cosa que passa a tot arreu d’Europa. Aquests festivals del pensament s’estan estenent, a Itàlia van ser els primers, però després va venir el Barcelona Pensa i el Vilapensa, primer com a Vilafranca Pensa, molt abans que a ciutats de tot l’Estat espanyol, i el VilaPensa sembla que hagi detectat aquesta ànsia que tenim de trobar una setmana en què puguem reflexionar una mica cada dia. La immediatesa fa que hi hagi un esvoranc cada vegada més gran entre el que desitgem i el perquè, en paraules del filòsof coreà Byung-Chul Han que cita en el seu darrer llibre titulat No-cosas.
Un dels objectius de les dues primeres edicions era captar públic jove. S’ha aconseguit?
De mica en mica veiem que sí. Amb les dades que tenim del seguiment del festival no només presencialment sinó per xarxes veiem que l’usuari i el perfil d’aquest s’està equilibrant molt des de les edats més adultes a joves de setze i disset anys. Hem vist que s’han equiparat. Estem molt contens, però encara ho estarem més en la mesura que puguem fer temes com desig i passió i aconseguir primeres figures del pensament que facin més atractiu el programa.
El VilaPensa és un festival al qual se li augura una llarga vida.
És cert que tenim una llista de sis o set temes a fer en els anys vinents. Ara mirarem d’engegar un tercer trienni de compromís amb la Universitat de Barcelona i això ens permetrà tirar endavant. I per descomptat que amb un pressupost que ronda els 30.000 euros hem d’agrair el suport de l’Ajuntament de Vilafranca, la Fundació Pinnae, Ametller Origen, Vallformosa, Serveis Mèdics Penedès i CaixaBank, amb la col·laboració també de Penedès TV. El seu suport és fonamental. Ara bé, tot plegat amb una condició: que la gent ens segueixi, si no hi ha interès haurem de tancar la paradeta.
