Joan Cuscó publica un llibre sobre els lligams entre música i filosofia
La seva última obra porta per títol ‘Entre Orfeu i Plató’ i ha estat editat per Enoanda
Joan Cuscó és doctor en Filosofia per la UB i es va especialitzat en Musicologia amb Charles Rosen, Bruno Nettl, Roy Howat, John Rink i William Caplin, entre altres, a la Universitat d’Alcalá de Henares. És professor al Departament d’Història de l’Art de la UB (al Grau i al Màster) i membre de les societats catalanes de filosofia i de musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre els seus darrers llibres destaquen: Subjectivitat i creativitat. Temps, memòria i creació (2018); Claude Debussy, el perfum de l’aigua (2019) i L’Alè de Dionís (2020), i la participació en obres col·lectives (en paper i en línia) com: Dalí: escriptura i pensament (2017), Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora (2019), Diccionario Ferrater Mora de Filosofía (2020).
Aquesta setmana acaba de treure al mercat el seu darrer llibre, que porta per títol Entre Orfeu i Plató i que ha estat publicat per Edicions Enoanda, de Sabadell. En aquest volum Cuscó estudia els lligams que des de la Grècia antiga i fins al segle XXI s’han establert entre la música i la filosofia com a formes de donar sentit a la vida humana, individual i coŀlectiva. No debades, la societat grega en què va nàixer el pensament filosòfic occidental era una societat altament musical, i les teories de Plató i d’Aristòtil i les investigacions de Pitàgores recorren tota la història d’Occident i han determinat la nostra forma de fer i de viure la música.
El llibre, però, se centra en l’època contemporània i recupera tot el conjunt d’autors que des del segle XIX, i des de Catalunya, han desplegat aquests lligams des de perspectives diverses i complementàries: des de Maria Carratalà fins Antoni Oriol Anguera passant per Francesc Pujols, Jaume Pahissa, Farran i Mayoral, Francesc Xavier Llorens i Barba i Antoni Fargas, entre altres. D’una banda, s’ofereix una perspectiva global sobre el tema, ja que, com bé diu Farran i Mayoral: “Entre els grecs, Mozart i Schönberg hi ha una línia de continuïtat”, i, al mateix temps, i a partir de les contribucions fetes des de la cultura catalana, es mostra l’ampli ventall de temes que abraça la temàtica: des de la musicoteràpia fins a l’estudi de la consciència humana, de la crítica musical i del nacionalisme musical.
