Gerardo Pisarello presenta el seu llibre “Dejar de ser súbditos”
El proper dijous, 20 de gener, a les 19h i a la Sala d’actes de l’Escorxador, el diputat d’En Comú Podem i membre de la Mesa del Congrés dels Diputats serà a Vilafranca del Penedès per presentar el seu llibre Dejar de ser súbditos. El fin de la restauración borbónica (Akal, 2020). L’acompanyaran l’historiador Ramon Arnabat i la llicenciada en Ciències Polítiques Marta Junqué que faran una valoració del llibre, tant des del punt de vista històric, com actual.
Gerardo Pisarello va néixer a Tucumán (Argentina) l’any 1970 i és fill d’Aurora Prados i Ángel Pisarello, polític que va ser detingut-desaparegut i assassinat el 1976 tres mesos després del cop d’estat del 24 de març de 1976 que va donar pas al règim dictatorial i autoritari del general Videla. Des del 2001 resideix a Barcelona, on ha treballat com a professor de Dret Constitucional a la UB i ha estat professor convidat a diferents universitats i centres d’Europa i d’Amèrica Llatina. Va formar part de l’equip de l’Observatori DESC i és autor de diversos llibres sobre constitucionalisme, drets humans i dret a la ciutat, entre els quals: Un largo Termidor. La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático (2011) i Procesos constituyentes. Caminos para la ruptura democrática (2012). També és coautor de No hi ha dret(s). La il·legalitat del poder en temps de crisi (2012) i La Bestia sin bozal. En defensa del derecho a la protesta (2014). Escriu a Público, eldiario.es, Sin permiso i Contexto. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú (2015-2019)
En el llibre Dejar de ser súbditos es pregunta quin sentit tenen les monarquies hereditàries al món contemporani. A quins fins i interessos concrets ha servit la monarquia a Espanya? Partint d’una mirada històrica, contextualitzada, Pisarello analitza críticament l’esdevenir de les monarquies modernes i concretament el de la dinastia borbònica hispana, des de Ferran VII fins a l’actual rei Felip VI. Un assaig penetrant, que mostra de manera convincent perquè la monarquia podria haver segellat el seu declivi irreversible, possibilitant l’obertura de nous horitzons republicans.
