Sis escoles de Vilafranca fan cursos de català oral a pares i mares estrangers
Es fan tres dies a la setmana en horari escolar de tarda,d e 15h a 16.30h, per facilitar la conciliació familiar
Sis escoles d’educació infantil i primària de Vilafranca estan duent ja a terme cursos de català oral al llarg d’aquest primer trimestre i ho fan en horari escolar de tarda, de 15h a 16.30h, per tal de facilitar la conciliació familiar i que els pares i mares puguin quedar-se a aprendre català mentre els seus fills estan a l’escola.
Aquests cursos estan adreçats especialment a pares i mares d’origen estranger que tenen interès a conèixer la llengua catalana i s’han impulsat en el marc de la Comissió d’Alfabetització de Vilafranca, integrada per diversos serveis de l’Ajuntament de Vilafranca, la Inspecció educativa, l’ELIC (equip d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social), el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Centre de Formació d’Adults de l’Alt Penedès, Càritas, Creu Roja i el Grup de Mestres jubilats.
Segons ha explicat l’inspector del Departament d’Educació, Enric Ara, aquestes jornades són un esforç molt gran i l’exemple dels resultats que dona treballar coordinadament entre institucions per, al final, “aconseguir el millor per a la ciutadania”.
La tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística, Teresa Casanellas, ha explicat que l’any 2017 ja es va iniciar una experiència en escoles de Vilafranca i l’Alt Penedès a través dels tallers de llengua i socialització de famílies en l’entorn educatiu, en què es feia una distribució en dos grups depenent del nivell d’alfabetització de l’alumnat.
“L’oferta actual, en canvi, s’ha centrat en cursos de català oral, la qual cosa permet incloure alumnat alfabetitzat i no alfabetitzat en un mateix grup”, apunta. Aquests cursos es basen en el material “Ep! Escolta i Parla”, creat pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Direcció General de Política Lingüística, que s’adreça a persones adultes no alfabetitzades o amb poc bagatge acadèmic amb l’objectiu que puguin resoldre les necessitats bàsiques de la vida quotidiana en català.
Èxit de demanda
Casanellas exposa que hi ha un total aproximat de 120 persones inscrites i, per tant, atès que cada taller té una capacitat màxima de 20 participants, s’han cobert totes les places, i en algun taller s’ha creat una llista d’espera. Les escoles on s’imparteixen són: Baltà Elias, Mas i Perera, Pau Boada, Cristòfor Mestre, Dolors Piera i Estalella i Graells, tot i que hi pot anar gent d’altres centres.
La durada dels cursos és de 45 hores, que es desenvolupen al llarg de tres dies a la setmana. La majoria d’alumnes són dones del nord d’Àfrica, sobretot del Marroc, tot i que també n’hi ha d’altres procedències, i alguns homes. El punt de partida sempre és un coneixement del català molt baix o inexistent.
Els cursos s’ofereixen exclusivament a les famílies dels centres educatius, de manera gratuïta, i els imparteixen professorat del Consorci per a la Normalització Lingüística. Els cost es finança a través de l’aportació de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, que ha concedit els recursos necessaris per fer cinc dels sis cursos. El sisè curs, en format de taller, es tira endavant gràcies a la col·laboració de mestres jubilats que participen de forma voluntària en el projecte.
Fomentar l’ús social de la llengua catalana
La regidora d’Eduació, Xell Montserrat ha manifestat la voluntat de l’Ajuntament d’afavorir “l’ús social del català en un moment en què les dades ens indiquen un retrocés en aquest sentit. Volem que tothom la conegui i la pugui fer servir. I sobretot i apropar-la i oferir oportunitats poder comunicar-se, entendre’s i participar en les comunitats educatives a totes aquelles persones nouvingudes que sense oportunitats com aquesta els seria molt difícil”.
La regidora ha refermat la voluntat de l’Ajuntament és que en el futur es puguin oferir aquests cursos en els centres que encara no hi han pogut participar i ha destacat la implicació dels equips directius i la resta de professionals dels centres educatius, que han fet una feina de promoció i difusió entre les famílies dels alumnes.
