L’artista mexicà Fernando Bustamante presenta una exposició a l’Agrícol

Avatar
14/10/2021 - 18:00h

“Del transcendent i de l’insignificant” és una col·lecció de collages fets a partir de fotografies de l’edifici de l’Agrícol

Dissabte passat es va inaugurar al Centre Artístic del Penedès l’exposició “Del transcendent i de l’insignificant” de Fernando Bustamante. Es tracta d’una col·lecció de collages fets a partir de fotografies de l’edifici de l’Agrícol. Bustamante construeix noves mirades sobre la història i la memòria de l’entitat, l’art i la cultura a partir de detalls dels espais que des del 1893 acullen aquesta activitat de la societat. Cada detall obre records i imatges que transcendeixen l’efímer.

Fernando Bustamante Enríquez és un artista mexicà que viu a Catalunya des de l’any 2002. Llicenciat en periodisme i comunicació, té un postgrau en escriptura creativa i és Tècnic en Emergències Sanitàries i Màster en direcció de residències i centres de dia. Coma creador ha desenvolupat diversos projectes de creació literària i en l’expressió artística a través de la fotografia i el collage analògic, essent aquesta darrera tècnica la que ha emprat per a l’exposició que ara presenta. I, a Vilafranca del Penedès, també ha exposat els seus collages a la Sala de Pas de L’Escorxador i és autor del projecte testimonial sobre la pandèmia de la Covid19 dins una residència Veus a les vuit del vespre.


Collages per a la memòria

Per Bustamante el collage és una manera de treballar sobre i a partir del temps i la memoria, i les 17 obres que ara ha fet a partir de l’Agrícol representen: “Una manera d’imaginar la història a partir del que és material, pensar en els seus protagonistes, el que van somiar i somien. Un edifici que es va anar aixecant. Veus i silencis. I és que hi ha llocs que guarden una atmosfera habitant entre els seus murs aliena a el pas dels anys. Llocs que es tornen testimonis, que s’inscriuen en els cicles dels pobles. Entrar per la porta de l’Agrícol, recórrer els seus passadissos, escales, salons és un acte que indubtablement fa pensar en els qui van donar i donen de si per mantenir viu aquest espai; però situant a l’escenari com a protagonista, un imagina el que el lloc aporta en aquest intercanvi.” Els edificis, són morts en sí mateixos però vius per l’activitat que acullen, que han acollit i que acolliran perquè la vida s’hi desplega constantment. No debades, l’artista veu el collage com un vehicle de comunicació entre la matèria inert i la vida: “Crear sobre el temps, l’espai, els racons de l’oblit i de la memòria. La matèria i el sentit que li donem.

Interiors i exteriors. Sobre el que expliquen les parets, les portes, les finestres. Sobre el lent procés d’una esquerda, la metamorfosi de cada mota de pols suspesa amb la missió que li va ser conferida, so de portes que unes mans no van tornar a obrir, grinyolar de finestres inaugurant tardors, humitats, objectes abonats a la melodia dels anys i la malenconiosa simfonia dels calendaris. Collages sobre els secrets d’un racó, sobre el transcendent i l’insignificant.”

També et pot interessar

Comentaris