Quart 1-O
Daniel García Peris
El principal impacte per aquesta commemoració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 serà la celebració amb els presos polítics en llibertat. Malgrat els indults, continuaran els exiliats i els milers de represaliats. Un quart aniversari que hauria estat ben diferent si la detenció a l’Alguer del president Puigdemont hagués fructificat. Molts escenaris polítics haguessin canviat si els esdeveniments de la setmana passada a Itàlia no haguessin succeït com ho van fer. En aquest joc d’escacs de la política sembla que totes les jugades, fins i tot les més oportunistes, són vàlides per aconseguir uns propòsits. Però no s’esperaven el moviment d’unió de l’independentisme davant aquesta acció. Les concentracions han baixat de periodicitat. A Gelida, convocada per l’ANC, abans setmanal ara és el primer divendres de cada mes, i a Vilafranca, pels Músics per la Llibertat de l’Alt Penedès, són cada divendres després de 3 anys i 227 dies de perseverant cita diària per denunciar la repressió.
Tanmateix, quan coincideix o es convoca amb motiu d’un fet assenyalat serveix per prendre la temperatura de l’independentisme. El que es va viure a les places davant els ajuntaments per rebutjar aquesta detenció a Sardenya va tornar a unir els independentistes. També va aplegar aquells en contra dels que persegueixen el govern que va posar en mans del poble el seu futur. Un efecte que es repetirà per commemorar l’1-O i sobretot la vaga del 3-O, amb un ampli seguiment per l’inesborrable discurs del rei Felip beneint l’acció repressiva. Sense oblidar el 20-S, amb la intervenció a la Conselleria d’Eeconomia i les detencions que es van efectuar, més la confiscació de paperetes els dies anteriors. Un relat que continua ben viu, mereixedor del nostre reconeixement i homenatge a la mobilització democràtica ciutadana més important que s’ha fet en els darrers temps a Europa, per tal de seguir avançant en el seu objectiu.
