L’artista vilafranquina Eulàlia Valldosera presenta dues instal·lacions a Vinseum

27/08/2021 - 13:00h

“El període (2006)” i “Som un sol cos (2012)” es podran veure per primera vegada a Vilafranca fins al mes de novembre

Vinseum inaugura aquest divendres, a les 20h, l’exposició de les instal·lacions “El període (2006)” i “Som un sol cos (2012)” de l’artista visual vilafranquina Eulàlia Valldosera. Dues obres que marquen la seva trajectòria més internacional i que per primer cop es veuen a Vilafranca del Penedès. Tot plegat, una nova oportunitat per descobrir i redescobrir el treball de l’artista penedesenca que ha dedicat diverses de les seves obres multidisciplinàries al vi i els seus significats.

“Som un sol cos” és una peça de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani que la Generalitat de Catalunya cedeix en dipòsit a Vinseum amb l’objectiu que acabi formant part de la futura exposició permanent del nou equipament.

Tots els materials emprats són de segona mà. No només les dues gerres, emprades antigament per fermentar el most, sinó també el so i les imatges que ha capturat l’artista d’Internet. La reivindicació del reciclatge i la transparència dels mitjans que fa servir en les seves instal·lacions han estat els eixos fonamentals que van projectar el seu treball a escala internacional.

Però, quin material fermenta en aquestes gerres? No en raja vi, sinó uns cables per on circula informació digital. Com el vi, la informació ens transforma, ens mena a un altre estat. La informació també requereix ser processada, fermentada amb el pas del temps. Processar és primer dividir, analitzar i, després, unir, creuar, i això ho fem perquè el nostre cervell té dos hemisferis diferenciats. Cadascun fa una operació diferent. Aquestes dues gerres estan intercomunicades amb la idea d’imitar la nostra forma de pensar.

L’obra reflexiona sobre la nostra percepció del món, sobre la unió i la diferència, sobre com processem interiorment el que passa allà fora sobre la insostenibilitat del relat de la violència i l’enfrontament, sobre pensar-nos oposats i aïllats, sobre la unió interior, escenificada pel mandala, usat durant mil·lennis per trobar un estat de pau i alliberació. Potser és des del nostre l’interior que projectem i generem la realitat que vivim?

Instal·lació lumínica

Les obres d’art són generalment intocables i a Valldosera sempre li ha preocupat la frontera entre allò públic i allò privat, el món interior i la vida de la nostra psique i la realitat exterior. No creu en les casualitats, sinó en les sincronicitats. El període només funciona quan el públic és convidat a fer circular el cotxet, llavors l’espectador esdevé part de l’obra, és observat pel públic que per fi veu l’obra completa, en moviment, ja que sense la seva col·laboració aquesta obra seria com una pel·lícula detinguda o inacabada.
El títol fa referència al període femení o regla, ja que marca una pujada i baixada de certs nivells hormonals i, per tant, emocionals. La forma de mesurar el temps en femení és entendre que el temps és circular i repetitiu.

“Vull que l’espectador pugui entendre els mecanismes tecnològics amb què produeixo moments de bellesa a partir dels objectes pobres i simples del dia a dia. Vull que entri al meu estudi i se senti part de la cuina de l’artista, allò que normalment se li oculta. Es desvela el misteri, es desvela el que usualment resta ocult i forma part del zelosament guardat “secret de l’artista”, reflexiona Valldosera.

L’horari per poder visitar les dues instal·lacions serà els divendres, de 16 a 19h, dissabtes, de 10 a 19 hi els diumenges, de 10 a 14hores. Aquest horari serà vigent fins al 30 de setembre. A partir d’aquella data l’horari es limitarà a només als dissabtes.

Eulàlia Valldosera és nascuda el 1963 a Vilafranca del Penedès. Entre els anys 1990 i 1995 va viure a Amsterdam, on es va llicenciar en Audiovisuals a la Gerrit Rietveld Academie. El 1999 va viure a Berlín becada per la DAAD. Ha rebut el Premi Ojo Crítico (2000) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (2002).

A partir de mitjan dels anys 90, quan encara era desconeguda al nostre país, l’artista presenta les seves instal·lacions a nombroses biennals internacionals: a Gwangju, a Corea del Sud (1995), Sydney (1996), Istanbul (1997), Johannesburg (1997) i Skulptur Project a Münster (1997), Manifesta 1 a Rotterdam (1996), SITE Santa Fe de Nou Mèxic (1997), Venècia i Yokohama (2001), Sao Paulo (2004) o Lyon (2009), entre d’altres.

Les mostres retrospectives que li va dedicar la Fundació Antoni Tàpies a Barcelona i Witte de With a Rotterdam (2001) i, una dècada després, el Museu Reina Sofía de Madrid (2009), la situen finalment com a pionera i figura generatriu d’una manera de fer que recorre transversalment tots els mitjans: de la pintura a la fotografia i l’audiovisual, del paper a l’espai, de l’objecte a l’acció performativa.

Amb les seves instal·lacions lumíniques i la seva capacitat d’escenificació mitjançant objectes quotidians amb l’ús de la tecnologia, genera espais psicològics que desvetllen les ombres del nostre imaginari col·lectiu. La seva obra neix d’una actitud politicopersonal crítica pel que fa a qüestions de productivitat i capital, gènere i identitat, ja que assenyala les fronteres que han separat l’espai públic del privat, de l’objecte tancat i l’objecte viu i animat.

En aquest sentit l’artista ha obert un nou cicle de treball que anomena mística activista. Són accions efímeres i videomissatges en què la veu és la conductora d’un viatge a l’inconscient, on revisa la memòria invisible dels espais, on abandona la llum artificial per emprar la llum solar i dialogar amb la consciència dels elements i les entitats naturals.

També et pot interessar

Comentaris