900 pisos buits
Segons el Pla Local d’Habitatge, Vilafranca té gairebé un miler d’habitatges amb signes de desocupació, dels quals 173 estarien en mans de grans tenidors
Vilafranca va aprovar fa uns dies per ple de manera inicial el Pla Local d’Habitatge, que vol planificar i programar les polítiques municipals sobre aquesta qüestió per als sis anys vinents, amb un total de 43 accions.
Una de les xifres que més crida l’atenció del Pla és que s’estima que Vilafranca compta en l’actualitat amb uns 900 pisos buits, dels quals 173 estarien en mans de grans tenidors. Cal destacar que el consistori pot saber si hi ha indicis de desocupació comprovant que a l’immoble no hi ha ningú empadronat, com tampoc consum d’aigua.
La regidora d’Habitatge, Lourdes Sánchez, explica que el que ha fet és enviar una carta als propietaris d’aquests pisos explicant tots els avantatges que els suposaria llogar-los a través de la borsa d’habitatges de l’Ajuntament, com el 50% de descompte en l’IBI, l’assegurança de cobrar cada mes o que el pis es mantindrà en perfectes condicions.
Del que es tracta, diu Sánchez, és “d’animar a llogar, d’incentivar en positiu”. Preguntada per possibles sancions, la regidora apunta que de moment no s’han plantejat multar els particulars que tenen pisos buits, però que sí que és partidària de “sancionar els grans tenidors de pisos, tot i que no és tan fàcil com sembla”.
Segons la regidora, l’objectiu del Pla és “que hi hagi una gran oferta d’habitatge assequible per a tothom, i també, influir en el preu del mercat”. Segons Sánchez, el dret a l’habitatge és un dels grans problemes actuals i s’ha convertit en una especulació “i un negoci que no es pot permetre”.
Captar habitatge
Una de les tres accions destacades del Pla Local d’Habitatge és que l’Ajuntament contractarà una persona per captar habitatge que es pugui posar a lloguer assequible. El Pla Local preveu poder incrementar així en un mínim de 36 pisos l’oferta.
Una segona acció que s’ha prioritzat del Pla és reforçar la compra de pisos de bancs mitjançant el tanteig i retracte per destinar-los a ampliar el parc públic de pisos assequibles. El consistori preveu comprar 19 pisos mitjançant aquesta mesura.
El pressupost previst per a aquesta acció és d’un milió d’euros en sis anys, ja que hi ha el compromís de dedicar-hi un mínim de 120.000 euros anuals i, alhora, s’espera poder seguir comptant amb la coŀlaboració de la Diputació de Barcelona, que enguany ha concedit 50.000 euros a l’Ajuntament per aquesta finalitat.
La tercera acció prioritària del Pla Local d’Habitatge és constituir un patrimoni municipal de sòl i habitatge, és a dir, elaborar un inventari i balanç separat de la resta de béns de l’Ajuntament per conèixer millor el parc existent i analitzar aquests béns per determinar quin és el millor destí de cada cas i, així, optimitzar també recursos.
650 euros de mitjana
L’accés al mercat de l’habitatge a Vilafranca es troba actualment tensionat. La baixa producció d’habitatge d’obra nova dels darrers anys ha repercutit en uns descens del volum d’oferta i, a la vegada, s’ha produït un increment dels preus dels habitatges de venda de segona mà i de lloguer.
Actualment el preu mitjà del lloguer a Vilafranca es troba entorn als 730€, i per un habitatge plurifamiliar, als 655€ mensuals, i hi ha una baixa presència d’oferta d’aquest règim (entorn un 7% del total de l’oferta disponible).
Pel que fa a la compra, l’obra nova plurifamiliar, la qual ha repuntat el darrer any, presenta un preu mitjà de repercussió de 2.157€/m2, segons els portals immobiliaris. Això és un preu mitjà final de venda entorn els 203.250€. Pel que fa la segona mà, la qual és el volum majoritari del mercat, té un preu mitjà per a un habitatge de tipologia plurifamiliar de 1.651€/m2 i un preu mitjà final de venda de 172.300€.
La meitat de la població del municipi de Vilafranca del Penedès no pot accedir a un lloguer mitjà (650€) sense destinar-hi menys del 30% dels seus ingressos, i actualment la quota hipotecària del mercat lliure es troba per sota la quota del lloguer.
Finalment, Lourdes Sánchez afirma que el Pla Local d’Habitatge és un document “amb mesures reals, no un brindis al sol” i que té en compte que Vilafranca pot ser declarada zona d’habitatge tens, que significa que està en risc de no poder disposar d’habitatges de lloguer a un preu assequible i, per tant, cal limitar els preus.
El consistori dona suport a noves formes de vida, com la masoveria o el cohabitatge
L’Ajuntament contempla en el Pla Local la generació i ampliació del parc assequible d’habitatges a través del foment de nous models de promoció, gestió i convivència, com ara la masoveria o el cohabitatge, donant resposta a nous col·lectius que serveixin com a experiència pilot i puguin ser aplicades a la resta de parc públic.
De fet, tal com expliquem en la pàgina següent, on publiquem una entrevista amb la cooperativa La Bastida, el govern municipal ha iniciat converses amb aquesta entitat, interessada a promoure el cohabitatge com a nou model, i també s’ha demanat suport tècnic a la Diputació perquè col·labori en la redacció d’un estudi de viabilitat per fer habitatge cooperatiu en un solar municipal al Molí d’en Rovira, i també perquè els ajudi en la redacció de les bases del concurs i suport jurídic per a l’adjudicació d’aquest sòl.
La zona més cara per viure: el Molí d’en Rovira
En l’actualitat el barri més car per viure a Vilafranca és el Molí d’en Rovira –on també hi ha menys densitat de població–, seguit per la Girada i el Poble Nou. Els barris més econòmics són, per més densitat de població, l’Espirall, les Clotes i Sant Julià. L’obra nova es concentra principalment als barris de la Barceloneta, la Girada, el Poble Nou i Sant Julià, mentre que la segona mà es troba dispersa de manera homogènia al conjunt del teixit urbà.
“Volem evitar que més gent jove marxi a viure als pobles”
Lourdes Sánchez reconeix que a Vilafranca hi ha un problema concret: “La gent jove està marxant a viure als pobles del voltant, on poden tenir cases pel mateix preu d’un pis aquí”. La regidora diu que el seu objectiu és canviar aquesta situació, incidint sobre el preu dels habitatges, de manera que si la gent jove marxa a viure fora “sigui perquè vol, no només pel preu dels pisos i cases”. Un dels barris més envellits és el centre.
