“El cohabitatge és un model de veïnatge social que posa les cures al centre”

Judit Benages
06/08/2021 - 21:00h

Entrevistem Daniel Xavier, un dels impulsors de la cooperativa d’habitatge de Vilafranca La Bastida

El passat mes de febrer es va posar en marxa oficialment a Vilafranca el projecte anomenat La Bastida-Cooperativa d’Habitatge que, seguint l’exemple de moltes altres cooperatives similars arreu del territori, neix sota la premissa bàsica de considerar l’habitatge com un dret i no com una mercaderia. Aquesta setmana parlem del projecte amb un dels seus impulsors, Daniel Xavier.

Com es va començar a gestar La Bastida? Quantes persones en formen part? Com funciona?
Fa quatre anys, un grup de famílies vinculades a la Bresca, el grup de consum del Casal Popular, vam iniciar un primer projecte d’habitatge cooperatiu. Per diferents factors, el projecte es va anar apagant, i algunes de les primera famílies van marxar-ne. Després, a la tardor del 2019, ens vam trobar amb altres persones que, de manera paraŀlela, s’havien interessat per l’habitatge cooperatiu. Ens vam posar en contacte i ja es va consolidar un primer bloc d’unes 8 famílies. Actualment som 14 famílies, 40 persones en total.

Per què es va crear? Quins són els seus objectius immediats i a llarg termini?
Hi ha diversos nivells d’objectius. En primer lloc, el més tangible és el de facilitar un habitatge de manera estable i a un cost ajustat al grup de famílies que formem el coŀlectiu. Tanmateix, nosaltres creiem que és imprescindible replicar el model, servir de projecte pilot per a altres grups que es puguin formar en un futur. Tant de bo d’aquí a uns anys hi hagi diverses “Bastides” a Vilafranca. L’objectiu més a llarg termini i més transformador és que el fet de replicar a gran escala aquest model pugui influir en la baixada de preus de la compra i el lloguer, de manera que l’habitatge perdi aquest valor especulatiu.

Quin model de convivència defensen?
Defensem un model de veïnatge social. Posem les cures al centre, i això passa per conèixer-nos, compartir espais i recursos. El model d’habitatge cooperatiu permet justament això. Volem que l’edifici on acabem vivint no sigui només nostre. Volem obrir-nos al barri i fer comunitaris els espais polivalents de què disposaríem.


Quina és la situació actual de la cooperativa i de les relacions amb l’Ajuntament?
Actualment ens hem reunit diverses vegades amb l’Ajuntament. Ells tenen pensat un espai concret al barri del Molí d’en Rovira que creuen que es podria ajustar al projecte. De tota manera, encara estem en una fase molt inicial. Sabem que han parlat amb la Diputació per tal d’assessorar-se en matèria d’habitatge cooperatiu, i això ens sembla positiu perquè ens porta a pensar que estan decidits a tirar endavant el projecte. Tanmateix, els ritmes de l’administració no són els nostres. Voldríem que tot plegat es pogués accelerar més.

Defensen la compra o el lloguer?
El nostre model no és ni un lloguer ni una compra. Parlem de cessió d’ús, de manera que un propietari (tant públic com privat, tot i que en aquest cas parlem de l’Ajuntament de Vilafranca) pugui cedir un terreny o un edifici durant un termini d’anys molt llarg (fins a 75 anys). La cooperativa seria la titular dels habitatges (no del sòl), i alhora son els socis els qui són propietaris de la cooperativa. Dit d’una altra manera, és com si els habitatges no fossin cadascun d’una família diferent, sinó que totes les famílies fóssim propietàries de tots els habitatges. Això evita directament l’especulació, perquè ningú es pot vendre el pis on viu. Si de cas, pot marxar, de manera que recupera la inversió inicial. Aquest model planteja que cada família pugui fer una aportació inicial (que xifrem entre 15.000 i 25.000 euros, tot depèn del projecte que s’acabi concretant) per començar a engegar la construcció, i a partir que hi anem a viure es faria una quota mensual per família molt per sota del preu de mercat a Vilafranca, per satisfer els préstecs que hagi calgut demanar, i per capitalitzar la cooperativa de cara a replicar el model en un futur.

Entenc que, amb això, el que es vol és influir en la baixada de preus… En aquest sentit, com està l’habitatge a Vilafranca ara mateix? Quines problemàtiques hi ha?
La problemàtica de l’habitatge a Vilafranca no és exclusiva de la nostra vila… Patim les conseqüències d’estar relativament a prop d’una ciutat com Barcelona. Els preus tant de lloguer com de compra estan disparats. En molts casos parlem d’un augment del 70% i el 80% en relació a 8 o 10 anys enrere. Els salaris no han augmentat en la mateixa proporció, ni de lluny. Diàriament arriben notícies de desnonaments a la nostra comarca, i les companyes del Sindicat de Llogaters estan fent una feina increïble, en aquest sentit. Cal que l’administració pública garanteixi l’accés a l’habitatge de manera universal, i és urgent.

L’habitatge cooperatiu podria ser una solució, doncs.
Com dèiem, nosaltres promovem un model d’habitatge cooperatiu, i pensem que l’administració local se’l podria fer seu i facilitar la creació d’altres grups motor, mediar amb propietaris de sòl per establir aquest model i promoure altres tipus de cohabitatge júnior o sènior, que s’estan duent a terme arreu de Catalunya. De tota manera, creiem molt necessari que a escala general es regulin tant els preus de venda com els de lloguer. És l’administració qui ha de limitar-ho, perquè estem davant d’un bé essencial que actualment no té pràcticament cap regulació en relació als preus, fet que ofega les economies familiars.

El cohabitatge, un model molt estès al nord d’Europa

El cohabitatge és una modalitat d’habitatge molt estesa al nord d’Europa, però poc coneguda a casa nostra. Aquest model permet a una comunitat de persones viure en un immoble sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli (de 50 a 100 anys) i a un preu inferior al del mercat.

Des de fa uns anys, diverses entitats i associacions de Barcelona s’han interessat per aquest model. És el cas de LaCol, una cooperativa d’arquitectes, i de Sostre Cívic, una cooperativa d’usuaris i habitatges. La intenció és ben clara: oferir alternatives a l’hora d’accedir al mercat de l’habitatge, que fins fa poc es reduïa a dues opcions: llogar o comprar.

LaCol, un coŀlectiu format per 14 arquitectes, està desenvolupant el projecte arquitectònic de La Borda, una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús. L’edifici estarà ubicat a l’antic recinte industrial de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc, en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona, i les obres començaran a finals d’aquest any.

Per la seva banda, Sostre Cívic va ser creada l’any 2010 com a cooperativa d’usuaris i habitatges. L’entitat ha volgut crear noves formes d’habitatge més flexibles, adaptades a la realitat d’avui, i així va sorgir el concepte de dret d’ús: una forma de tinença a mig camí entre el lloguer i la compra, en què la cooperativa és la propietària de l’immoble i les persones sòcies de la cooperativa en tenen el dret d’ús (però no la propietat). D’altres avantatges que presenta: l’habitatge també es pot heretar i les quotes són més baixes que un lloguer.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona traurà a concurs públic set solars municipals per destinar-los a projectes de cohabitatge. Es tracta de set terrenys situats als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, amb un potencial per construir-hi prop de 115 pisos d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús.

Al concurs només podran presentar-s’hi cooperatives que fomentin noves formes d’accés i relació amb l’habitatge. La valoració dels projectes tindrà en compte els criteris mediambientals, com l’ús de sistemes constructius de baix impacte ambiental, i també socials, com la imbricació amb el territori i la participació dels cooperativistes. Aquests nous projectes d’habitatge suposen una nova via d’ampliació del parc d’habitatge públic de la ciutat.

També et pot interessar

Comentaris