“Poden semblar molts anys de presó, però no se n’hi estaran més de 20”
El vendrellenc Esteban Navarro, familiar de víctimes dels atemptats del 2017, lamenta el resultat de la sentència
“Ens esperàvem aquesta sentència, perquè la Fiscalia ja no acusava directament els jutjats per les morts, i això suposa que, a efectes d’indemnitzacions, els responsables eren els terroristes que van morir i que van canviar d’idea després de l’explosió de la casa d’Alcanar”.
Així s’expressa el vendrellenc Esteban Navarro, familiar de tres persones que van resultar ferides en l’atemptat jihadista de la Rambla de Barcelona el 17 d’agost del 2017, arran de la sentència als tres únics membres jutjats de la cèdula jihadista.
La resta d’integrants van morir en l’explosió d’Alcanar o abatuts pels Mossos d’Esquadra, com el principal autor de les morts, Younes Abouyaaqoub, mort a Subirats al cap de tres dies d’assassinar el jove vilafranquí Pau Pérez.
Esteban Navarro, nascut a Sabadell fa 57 anys i resident al barri marítim de Sant Salvador des del 2016, esperava que es fes justícia pels atemptats, i finalment el cas del 17-A s’ha tancat amb la sentència de l’Audiència Nacional que condemna a 53 anys i mig de presó Mohamed Houli Chemlal i a 46 i mig Driss Oukabir, així com també condemna a 8 anys de presó Said ben Iazza per coŀlaboració amb organització terrorista.
El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d’explosius de caràcter terrorista i intent d’estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. En canvi, no els considera culpables directes dels morts a Barcelona i Cambrils com demanaven algunes acusacions.
La Fiscalia demanava 36 anys de presó per a Oukabir, mentre que Generalitat i Ajuntament de Barcelona en demanaven entre 44 i 90. Per a Houli Chemlal la Fiscalia demanava 41 anys de presó, i entre 44 i 95 anys les dues institucions catalanes. Per a Ben Iazza demanaven vuit anys de presó per coŀlaboració amb banda terrorista.
Valoració de Navarro
“Diuen que les víctimes poden estar moralment contentes per la sentència, perquè les penes són altes, però això no ens satisfà”, lamenta Esteban Navarro.
“Els acusats formaven part directament o indirectament dels atemptats perquè volien volar la Sagrada Família, i com que no els va sortir bé el pla van canviar-lo, però continuen sent una cèl·lula terrorista”, continua Esteban Navarro, que afegeix: “Quan algú paga a un sicari per cometre un assassinat, les dues persones són condemnades pel crim”.
Navarro apunta que la seva dona, principal afectada de la família en l’atemptat on també van resultar ferits els dos fills de la parella (que estan recuperats i estudien a l’Institut Andreu Nin del Vendrell), “s’ha pres fatal la sentència, i no l’entén”.
“No hi ha una compensació econòmica pels fets, i les víctimes han cobrat el mínim que estableix la llei que es va fer per l’11-M i prou”. “Això és el mateix que les víctimes d’accidents de trànsit”, lamenta Navarro, que, per exemple, només va cobrar 384 euros per 4 dies d’hospitalització del seu fill. “Res pels dos mesos de recuperació”, diu.
Pel que fa als anys de penes de presó, Esteban Navarro diu que “poden semblar molts, però no s’hi estaran més de 20 anys”.
Finalment, Navarro apunta que té un “sentiment de frustració i decepció per la sentència”. “I la meva dona encara molt més. No està pitjor que fa dos anys, però té mals de cap i a les mans, entre altres coses, i no li trauran el dany neurològic”.
“Els meus fills estan bé, però pateixen i reviuen la situació en veure la mare malament”, conclou Esteban Navarro.
