“És absurd que les perruqueries siguem essencials però, en canvi, tributem el 21% d’IVA”
Entrevistem la perruquera penedesenca Mònica Mateu, portaveu al Penedès de la plataforma d’imatge personal Creure en Nosaltres
La penedesenca Mònica Mateu és la propietària d’una perruqueria ubicada a Sant Sadurní d’Anoia que va obrir el 2002 amb vuit treballadores, i ara formen part del negoci ella i una treballadora. A més,Mateu és la portaveu al Penedès de la plataforma d’imatge personal Creure en Nosaltres.
Quan va néixer Creure en Nosaltres?
El 2012 hi havia diverses entitats que reclamaven la reducció de l’IVA al sector de la perruqueria i l’estètica i, finalment, es van fusionar generant Creure en Nosaltres, on hi ha moltes associacions i gremis d’ideologies diferents però amb un sol objectiu, que és lluitar pels drets dels treballadors i treballadores del sector de la imatge personal.
Què reivindiquen?
La reducció de l’IVA, com a servei essencial que som, al 10%. L’estètica, la perruqueria i la imatge personal teníem associat un IVA reduït del 8% fins a l’any 2012. Aleshores, per superar la crisi econòmica del moment, l’Estat (governat pel PP) va apujar l’IVA fins al 21% de manera teòricament provisional, però 9 anys després encara es manté. Per això reclamem a les administracions competents la recuperació de l’IVA reduït amb l’objectiu de salvar el màxim nombre possible d’empreses i llocs de treball en un moment molt complicat. Del 8% al 21% és una pujada molt gran, i gairebé a tots els sectors se’ls va abaixar menys a nosaltres, cosa que no és justa.
Dedueixo que aquest increment de l’IVA no ha repercutit al client.
No. Pensi que el client ja paga el 21% d’IVA, i només faltava que els cobréssim més. De fet, suposo que hi ha perruqueries que ho han fet i han pogut mantenir-se millor, però la gran majoria que conec hem assumit nosaltres els 13 punts de diferència. El que estem fent ara és sobreviure i retallant per tot arreu per no haver de tancar. Segons han recollit les plataformes afectades, al gener d’enguany, de les 48.000 perruqueries i centres d’estètica que hi havia a tot l’Estat just abans de la pandèmia, ara en queden 35.000, gairebé un 30% menys. I tot això són llocs de treball. És un desastre.
Com han viscut la pandèmia?
Observant moltes incoherències. Som un servei essencial, però en canvi, tributem el 21% d’IVA. És absurd. A més, per exemple, també som un d’aquests grups que vam ser essencials, però en canvi no ens van vacunar com a tal…
Han rebut ajudes durant la crisi sanitària?
Sí, però molt lentament, i sobretot de la Generalitat. No sabem ben bé per què, hem quedat fora dels criteris de l’Estat que ajuden els autònoms. Tots els partits ens donen suport però, ja se sap, tenen una picabaralla política i, al cap i a la fi, nosaltres estem al mig.
Com a mínim, sent serveis essencials, van poder treballar…
Si, però igualment la pandèmia ens ha afectat moltíssim, l’hi asseguro. Som essencials, però els governs, per moltes coses, no ens reconeixen com a tal, ni molt menys. ¿Si tenim sort d’haver pogut anar treballant? Sí, però sobretot per no haver de rumiar com mantindríem el negoci, perquè no cal ni que li expliqui com ho vam passar els 51 dies que vam haver d’estar tancats…
La gent va menys a la perruqueria?
Sí. Les persones que venien cada dos mesos, ara potser en venen cada quatre. O les dones més grans, que normalment venien cada setmana, ara moltes venen cada 15 dies. La gent continua venint, però quan ho necessita de manera més urgent. A més, no podem fer-hi gaire… Tant és, si fas promocions o busques estratègies per reactivar. La feina, en aquests moments, és com una muntanya russa…
Què vol dir?
Jo tinc una treballadora i, quan la tinc en actiu, sovint ens sobra feina, o para en sec. En canvi, quan estic sola, vaig de bòlit. Al final ja no saps ni què fer, perquè no vols deixar sense feina ningú…
Han calculat, aproximadament, en quin percentatge els han disminuït els ingressos per la pandèmia?
Un 40%, aproximadament.
N’hem tret alguna cosa bona, de la crisi que estem patint?
Potser l’empatia. Jo ja treballava sempre amb cita prèvia, però molta gent venia amb presses i s’enfadava si feies una mica tard. Ara, però, venen més tranquiŀles. Tenen més consciència que cal reservar hora, que no poden improvisar, i que no passa res si les agafem deu minuts més tard. Abans la gent era molt més exigent. Ara ens adaptem tots a la situació com podem.
