“A Vilafranca hem de ser més estrictes perquè les nostres festes porten sempre aglomeracions”
Entrevistem l’alcalde de Vilafranca i delegat del Govern a la vegueria Penedès, Pere Regull, que ens explica com la pandèmia ha afectat la vila
Fa tot just un any, en plena primera onada de la Covid-19, el 3d8 va entrevistar via telemàtica l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, amb qui vam parlar sobre l’afectació a la vila d’una pandèmia aleshores totalment desconeguda. Ara, un any després, i amb una situació diferent, n’hem volgut parlar de nou, ja de manera presencial. Regull, que està vacunat amb el vaccí de la farmacèutica AstraZeneca, aprofita la trobada per fer una crida a tothom a vacunar-se, ja que és “l’única manera d’aturar la pandèmia”.
Com definiria l’últim any?
Ha estat un any diferent que esperem que aviat quedi com un record, com un malson.
Què és el que més recorda?
Potser destacaria tot el que va passar a les residències de gent gran, la falta d’atenció. I no pas per culpa dels professionals, que van fer el màxim que van poder amb el mínim de recursos. Nosaltres vam intentar, sense tenir-ne les competències, ser el canal mitjancer. Recordo, també, que vam intentar treure de sota les pedres el material sanitari que no hi havia. La part positiva és l’allau de solidaritat que hi va haver.
Un any després, com han gestionat la crisi econòmica derivada de la pandèmia? Es neguen a donar ajuts directes…
Sí. És que no tenim capacitat econòmica per donar ajuts directes decents per a tothom. En el sector del comerç, per exemple, hi ha tants establiments, que potser hauria tocat a 200 euros per botiga. I això de què els treia? De res. El que calia, i és el que hem fet, és buscar alternatives per ajudar a tirar endavant amb iniciatives que multipliquin els recursos, com ara els Vilafrancs o el marketplace de compra online.
Un marketplace que encara no compta amb la confiança plena d’establiments ni de compradors, oi?
Jo crec que és una aposta de futur. Encara costa, té raó, però ha d’anar quallant entre la gent.
Fa un any, quan molts ajuntaments anunciaven ajudes directes, vostè em deia que no calia precipitar-se i que s’havia de mirar sector per sector… Ho han fet?
Sí, però encara no hem acabat. El que hem d’aconseguir és que els sectors que encara estan tancats, com els restaurants de nit, quan puguin obrir tinguin molta feina. Les accions que fem per les Fires de Maig, per exemple, suposen una injecció de diners que es quedaran a la comarca. I tot això ho hem de lligar amb la crisi del món vitivinícola que ja hi havia abans de la pandèmia. Tot plegat presenta un panorama complicat.
El Govern s’està plantejant deixar obrir als restaurants per sopar, però només a les terrasses. A Vilafranca hi ha molts locals que no en tenen i, per tant, fa mesos que no poden treballar com els altres. Tampoc rebran ajudes directes?
Estem mirant com fer-ho perquè és complicat arribar a tothom, no l’enganyaré. Però, per exemple, amb els Vilafrancs de les Fires de Maig als restaurants que no tenen terrassa ja no els fem aportar el 5% que suposa la coŀlaboració de l’establiment…
Però sense poder obrir, de què els serveix?
Bé, però en cas que s’acabi anunciant aquesta mesura, sí que poden obrir a l’interior per dinar… Es tracta d’anar-nos adaptant, però no podem arribar a tothom i estem buscant alternatives per intentar que el màxim de locals de Vilafranca puguin tenir terrassa. Malgrat tot, alguns no podran, és clar.
Com han canviat les prioritats de pressupost amb la pandèmia?
Del tot, però ja no només el pressupost, sinó que s’ha vist alterat tot el pla de govern. I no vull dir pas a pitjor, sinó que simplement s’ha alterat. Nosaltres sempre hem estat un govern molt sobri, sense endeutar-nos més del que es podia, i creiem que ara és hora d’endeutar-se. Per això invertirem 8 milions d’euros al carrer, en obres que milloraran la qualitat de vida però també donaran feina a molta gent. D’aquí a dos anys, Vilafranca serà molt diferent que la de fa dos anys.
És un govern econòmicament conservador que ara deixarà de ser-ho?
Conservadors? Sí… i no. El 2009, amb l’anterior crisi econòmica, vam perdre 13 milions de pressupost en només un any. I això s’ha de multiplicar per cada any que va durar la crisi. Aleshores vam prioritzar l’ajuda directa a les famílies, els plans d’ocupació… perquè ningú quedés enrere. Evidentment, sempre que poses diners a un lloc és perquè els treus d’un altre, i en aquest cas el que va quedar més oblidat va ser la via pública. Ara, que ja no ens obliguen a un dèficit zero, creiem que ens podem endeutar per reactivar l’economia. Per tant, jo no diria que som un govern conservador, però sí prudent, i crec que això ens ha beneficiat i ha afavorit que ara puguem emprendre les accions que estem anunciant.
La crisi econòmica deriva en una crisi social… Algun grup de l’oposició i el Sindicat de Llogaters asseguren que hi ha un problema amb l’empadronament a Vilafranca i l’acusen de no complir amb la llei… És així?
En absolut. Nosaltres fem el que legalment creiem que s’ha de fer, que és empadronar la gent que viu a Vilafranca. Però el que no vull fer és un efecte crida ni solucionar els problemes socials d’altres municipis. Jo soc responsable de la gent de Vilafranca, i cada alcalde s’ha de fer càrrec de la seva gent. La tresoreria no és infinita i, per tant, no es pot ajudar tothom. Pensi que hi ha gent que s’empadrona a Vilafranca i, al cap d’una hora, està demanant un pis social. Els recursos són els que són i, segurament, si ajudéssim tothom hauríem d’abaixar la quantitat de les ajudes, i també ens criticarien per això.
Empadronem tothom que viu a Vilafranca. El que no volem fer és un efecte crida, perquè no podem solucionar els problemes socials d’altres municipis
Pere Regull
Però el síndic els va fer un toc d’atenció, no?
Doncs depèn de com s’ho miri. El que diu el síndic és que fem el que diu la llei, que és precisament el que estem fent: empadronar la gent que viu a Vilafranca, no pas la gent que ve a ocupar un pis un dia, s’empadrona i marxa, però segueix cobrant les ajudes d’aquí. Si cada alcalde es fes càrrec dels seus ciutadans, no estaríem parlant d’aquest problema. Nosaltres volem donar el màxim de qualitat de vida a la gent de Vilafranca i, si fem un efecte crida, no podrem mantenir les ajudes socials. Hi ha gent que es pensa que els recursos són iŀlimitats.
Es refereix al Sindicat de Llogaters?
Entre altres. Amb aquesta entitat ja hi he parlat més d’una vegada, i li he explicat què fem i què no fem.
Canviem ara de tema i parlem una mica dels plens. Encara no poden ser presencials?
A gairebé a tot arreu els fan virtuals, encara. Són moltes hores en un espai tancat i una vintena de persones, com a mínim, més els mitjans de comunicació, i algú si vol venir a veure’l, amb mascareta… Crec que no és viable, ara per ara. A més, hi ha alguns regidors que són de risc, i crec que si els féssim presencials ara no vindrien. Em sembla que val més esperar una mica.
Hi ha mocions que no aproven perquè, segons vostès, ja estan fent tot el que es demana en el text. No és estrany, però, que aleshores no hi donin suport?
És que si donem suport a les mocions que demanen coses que ja fem sembla que ho estiguem fent perquè la moció ens ho diu, a iniciativa seva, quan no és així. No ho podem aprovar. Si ja estem realitzant el que soŀliciten, el que a vegades demanem és que la retirin.
Una de les crítiques que més els persegueix de l’oposició és que no comparteixen mai res, sinó que els comuniquen els projectes quan ja estan decidits. La majoria absoluta que té amb el pacte amb el PSC els ha tornat poc dialogants?
No. Mai m’he negat a parlar amb ningú, i ens poden fer les propostes que vulguin. Ara bé, si ens venen a veure quan primer ja han fet una roda de premsa criticant-nos, la nostra actitud ja és diferent, no ens enganyem. El que l’oposició voldria és imposar els seus criteris, però per fer-ho, primer, han de guanyar les eleccions. Crec que volen que fem el que ells diuen, però si després no surt bé, ens criticarien igual. Jo prefereixo fer-me responsable de les meves decisions i no de les d’un altre.
Parlant de la seva tasca, com estan les negociacions amb Adif pel cobriment de la llosa fins al pont de Moja? I la millora de l’estació?
Per primer cop Adif s’ha assegut amb nosaltres, i som a prop de tancar un acord de la quantitat que devem, que sempre hem dit que volem pagar, però vinculant-ho amb accions de millora que han de realitzar. A partir d’aquí, pel que fa al cobriment i les millores a l’estació ja és cosa del Ministeri, amb qui és més complicat parlar. Però estic treballant en el tema des de fa molt de temps.
De fet, em sembla que en parlem des de fa deu anys.
Sí! Sempre deia que abans de plegar com a alcalde volia deixar el tema lligat. Fa un temps creia que no me’n sortiria, però per les últimes negociacions potser sí. Ja ho veurem.
Depèn dels anys que vulgui intentar seguir al govern…
Encara queden dos anys de l’actual legislatura.
És d’hora per preguntar-li si es tornarà a presentar, dedueixo.
Això no l’hi diré. Encara em queden moltes coses per fer. N’hem passat de tots colors i només vull deixar constància que tenir un govern estable com el que tenim ha estat una sort per a Vilafranca.
D’aquí a dos anys, Vilafranca serà molt diferent de com era dos anys enrere
Pere Regull
A banda d’alcalde, és el delegat del Govern a la vegueria Penedès. Creu que l’administració es creu prou la divisió per vegueries?
S’han fet coses, però és cert que ha faltat inversió perquè no teníem pressupostos des del 2018 i, clar, això vol dir que no hi havia partida per desplegar com cal la delegació. Tenim una delegació nua i ara, amb la Covid, el que hem fet és pressionar perquè el Govern tingui en compte les vegueries per desconfinar…
Cosa que, de moment, no ha passat.
No perquè ara ja hi ha mobilitat per tot Catalunya. També li he de dir que els partits que estan treballant per formar Govern han fet moltes promeses electorals que, si compleixen, donaran forces a la delegació, que és el que necessita.
Seguirà com a delegat?
Això ho ha de decidir el Govern, que espero que es formi com més aviat millor, perquè cal una estabilitat política per poder seguir una línia coherent. Això és el que ens convé com a país.
El seu partit, el PDeCAT, no va entrar al Parlament en les últimes eleccions. Això li ha tret força a l’Ajuntament?
No. És exactament la mateixa. Una cosa són les eleccions municipals i, l’altra, les autonòmiques o generals. Fa molt poc hem anunciat la futura inclusió de Vilafranca a l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, junt amb ciutats molt més grans que la nostra, amb alcaldes de tots colors… Els governants podem tenir bones o males relacions amb els que governen, però precisament les relacions personals amb les persones que hi ha a les administracions superiors segueixen sent molt bones.
El que l’oposició voldria és imposar els seus criteris, però per fer-ho, primer ha de guanyar les eleccions
Pere Regull
Parlem de la festa major. Creu que l’any passat es podria haver fet més del que es va fer? Sobretot veient altres ciutats que van organitzar alguna activitat més…
Nosaltres vam tenir una pega: les aglomeracions que es van produir el dia 29 al matí després de la tronada al carrer de Santa Maria. Si això no hagués passat, la diada de Sant Fèlix hauria tingut un acte simbòlic. Però el dia 29 vaig rebre trucades del mateix president de la Generalitat. La gent estava molt empipada.
Però els actes que s’havien organitzat i presentat per la festa major eren més aviat pocs, i molt simbòlics. No creu que es podria haver fet més?
El nostre problema és que tenim una festa major tan interioritzada, la portem tan endins, que era molt difícil deixar anar l’explosió que portem dins de manera controlada. En moments com la festa major et sents més fort que la Covid-19 i segurament si després de la tronada haguéssim fet alguna activitat més, hauria explotat molt més del que va fer-ho.
O potser s’hauria evitat si s’hagués ofert a la gent algunes alternatives controlades, en diferents espais…
Sí, és una manera de veure-ho que entenc perfectament, però era un moment molt complicat i no volíem la possibilitat que se’ns descontrolés. Si ho recorda, els carrers ja estaven plens i la gent tenia moltes ganes de festa major sense haver organitzat res.
Tampoc es va organitzar gairebé res per Carnaval…
És que les festes de Vilafranca sempre van lligades a les aglomeracions. Tenim una ànima que bull, som molt socials, i això, en pandèmia, és el més perillós. Tenim una força associativa tan gran que hem de controlar i ser més estrictes que la resta de municipis.
Enguany, quina festa major tindrem, a Vilafranca?
Els administradors estan plantejant, com l’any passat, diferents escenaris. Ara estan preparant la part més difícil, que és la restrictiva. Jo tinc l’esperança que al juliol ja hàgim arribat amb les vacunes a la immunitat de grup i, juntament amb el bon temps, puguem fer moltes més coses que l’any passat.
Per Sant Jordi ja es va veure molta gent al carrer, i no sembla que hagi passat res…
Exactament. En veure tanta gent pel carrer per Sant Jordi, amb mascareta i precaució, qui em diu a mi que per festa major no podrem veure una cercavila? Jo tinc l’esperança, i tant!
I els castells? Algunes colles ja estan fent assaigs de canalla i tenen intenció de començar els d’adults aviat.
Les colles busquen maneres d’assajar amb seguretat, sense posar en risc a ningú, cosa que celebro.
Podríem veure castells per Sant Fèlix amb una plaça de la Vila tancada i amb públic assegut?
Potser sí. O, si més no, amb control d’aforament. Ens hem d’anar habituant a aquestes situacions. Fins i tot potser podríem veure castells en un altre lloc, com ara un camp de futbol, per exemple.
Castells al camp de futbol? M’està donant un bon titular…
No, no! Jo no dic que es facin allà, ni molt menys. Són idees que comento ara, però evidentment per festa major es farà el que els administradors marquin i nosaltres estarem al seu costat per fer una festa major segura. I si cal buscar alternatives, doncs ja les buscarem.
