Els petits Músics
Tres nens penedesencs d’entre 9 i 14 anys toquen amb els Músics per la Llibertat de l’Alt Penedès
El novembre de 2017, amb l’entrada a presó dels presos polítics independentistes, a Vilafranca va començar a gestar-se els Músics per la Llibertat de l’Alt Penedès, que toquen, des d’aleshores, diàriament a la plaça de la Vila per reivindicar i reclamar la llibertat de tots els presos polítics, el retorn dels exiliats i l’amnistia per a totes les persones represaliades per l’Estat espanyol.
Toquen el Cant dels Ocells, l’Estaca i els Segadors. Durant l’Estat d’Alarma ho van fer des de casa, però ni tan sols en aquells moments van deixar de pensar en els presos i exiliats.
Entre ells destaquen tres nens, els més joves, que toquen el saxo, la gralla i el violí. Són, respectivament, l’Oriol Udina (14), el Fèlix Fernández (11) i el Genís Bernaus (9).
El primer que va començar a tocar va ser l’Oriol, l’octubre del 2018. El primer dia que es va unir als Músics va ser a Montserrat, per la Romeria de Vilafranca, amb la flauta, perquè, segons explica, el seu pare li va dir que “o tocava aquell dia o ja no ho faria mai més”.
I és que, segons apunta, feia dies que li comentava al seu pare que li agradaria tocar, però li feia vergonya fer-ho directament a la plaça de la Vila de Vilafranca. A partir d’aleshores, ja no ha parat. Hi va gairebé cada dia i, de fet, els músics adults ens comenten que és l’únic membre de l’entitat que porta més d’un mes seguit sense faltar cap dia.
Però ara ja no toca la flauta sinó el saxo, amb el qual va començar a practicar les cançons dels Músics des de casa durant l’Estat d’Alarma de l’any passat.
El Fèlix va començar a tocar la gralla amb els Músics just abans de l’Estat d’Alarma. Després, un total de 58 dies durant el confinament domiciliari, va tocar al balcó de casa seva també amb el seu germà Raimon i, després, es va reincorporar de nou als Músics. Acostuma a anar-hi els dijous i els caps de setmana.
Va començar, diu, perquè anava a moltes manifestacions amb els seus pares i li va cridar l’atenció la idea de formar part dels Músics. Fa uns vuit anys que toca la gralla a l’Escola de Música.
El més petit dels tres, el Genís, toca el violí des de fa un any i mig a l’Escola de Música i per Nadal es va unir als Músics per la Llibertat de l’Alt Penedès. Explica que un dia els va veure, li va agradar i quan va saber-se les tres cançons, s’hi va unir. Toca amb ells els dijous i els caps de setmana.
Pel que fa a les cançons, tant l’Oriol com el Genís van aprendre primer l’Estaca i el Fèlix el Cant dels Ocells. El Fèlix, de fet, diu que per ell la més complicada és l’Estaca, pel Genís el Cant dels Ocells i l’Oriol comenta que, després de tant de temps, per ell no té més complicació una cançó que l’altra.
Els tres, però, coincideixen en una cosa: els agrada més el dia que són molts Músics perquè així, confessen, “no es nota tant si ens equivoquem perquè, els dies que som pocs, els nostres instruments s’escolten més”.
Preguntats per si recorden algun dia especial que els hagi agradat tocar, l’Oriol explica que quan els Músics va fer dos anys que tocaven, els van portar flors i catànies. “Aquest any quan va fer tres anys ningú ens va portar res perquè clar estem en pandèmia”, lamenta somrient al mateix temps que també recorda quan van col·laborar amb la cobla Catània.
El Fèlix confessa que quan algú passa pel costat i els increpa “encara toques amb més gust i força” i el Genís diu que li va agradar molt quan els Músics van tocar cançons de Nadal, tot i que ell no les va poder fer sonar perquè tot just acabava de començar.
Finalment, preguntats per si saben el motiu pel qual toquen i si creuen que hi estaran molt més temps o no, tots tres afirmen i confessen, sobretot el Fèlix i l’Oriol, que són els més grans, que estan convençuts que hauran de tocar molt de temps “perquè els presos tardaran molts anys a poder sortir de la presó”.
