“Sempre m’havia quedat aquella espina clavada de poder fer alguna cosa amb text i humor”

22/04/2021 - 11:42h

Carles Sans dalt de l’escenari en solitari aquest dissabte al Teatre Casal de VIlafranca amb l’obra “Per fi sol!”

Carles Sans (Badalona, 1955) ha estat un dels tres pilars del Tricicle els darrers quaranta anys. Ara, després de tot aquest temps en silenci, aprofita a ‘Per fi sol!’ per parlar d’ocurrents i divertides anècdotes professionals i personals viscudes durant aquest període. Un espectacle basat en fets reals que farà riure aquells que vulguin saber més coses d’una companyia, que, segons s’ha dit, forma part de la memòria emocional del nostre país. Aquest dissabte (18h) entrades a teatrecasal.com actua al Teatre Casal de Vilafranca i el 3d8 l’ha entrevistat.

Com porta això de trobar-se sol a l’escenari després de tants i tants anys d’estar acompanyat?
Per una banda, una mica estrany per la novetat que representa de trobar-te durant una hora i mitja sol i, a més a més, sense parar de parlar, tot el contrari del que fins ara havia fet. Però per una altra banda aquest és per a mi un nou repte, i té el seu punt excitant. És com començar de zero una altra vegada quaranta anys després d’haver debutat professionalment, i això m’agrada.

“Per fi sol”. Ha hagut d’esperar quaranta anys per deslliurar-se del Paco Mir i el Joan Gràcia?
[Riu] No ha estat un deslliurament, però crec que el títol és prou divertit per explicar que per fi puc parlar. La veritat és que ara que Tricicle ha decidit aparcar, jo no tenia ganes de plegar professionalment i sempre m’havia quedat aquella espina clavada de poder fer alguna cosa amb text i humor. I ara és el moment.

En el seu espectacle diu que explica els secrets d’una companyia, el Tricicle. Amb tants anys en deu tenir per a hores.
Més que secrets potser són anècdotes. Desconegudes moltes d’elles, divertides totes. Són personals, però també professionals. Parlo una mica de la història, de com ens vam conèixer, de situacions molt inversemblants, aventures que ningú coneix. L’espectacle és tot real i no hi ha res d’inventat, perquè hi ha anècdotes que semblen ficció. El públic se sorprèn, però penso que al final acaba divertint-se, que és el meu objectiu.

L’espectacle recorda l’estil de Tricicle o canvia de registre totalment?
El que és evident és que jo soc un actor que ve del gest i, per tant, tot i que estic parlant tota l’estona, m’ajudo molt de la gestualitat. I és inevitable, perquè va amb la meva naturalesa d’expressar-me a través de la manera més corporal. Hi ha una part que encara es reconeix el segell de Tricicle en tot l’espectacle.

Entenc, doncs, que aparca el gest en aquest espectacle?
Totalment. No paro de parlar. Això ho dic al principi de tot de l’espectacle i, per tant, aquells que esperin veure mim… em sap greu, però no n’hi trobaran. Després de quaranta anys sense poder-ho fer, rebento a parlar.

Li plouen les contractacions. La pandèmia l’ha afectat, en aquest sentit?
Dubto molt que avui en dia hi hagi algú a qui li ploguin les contractacions. La situació encara és molt precària i els ajuntaments no gosen programar. Tenen acumulació de contractacions aturades d’abans de la pandèmia, tenen els pressupostos per terra i la cosa està complicada, però tot i això m’adono que hi ha molta expectació per aquest espectacle i ja comencen a sortir-me força bolos. De fet, per Nadal ja tinc contractada temporada al Teatre Borràs de Barcelona.

Està treballant en altres projectes?
Ara per ara, estic concentrat en aquest, que és el principal. Tinc un projecte televisiu del qual ara no puc avançar res, però que si surt em faria molta iŀlusió.

No em puc estar de preguntar-li quina relació manté amb els seus companys del Tricicle.
És bona. A banda de ser socis (laboralment) durant tants anys, som amics, però cadascú té una vida professional ben diferent. El Paco ha marxat a viure a Sevilla i el Joan treballa com a director artístic d’un teatre-cabaret que hi ha a Eivissa. Cadascú ha agafat el seu camí. Justament ara, al mes de maig, hi haurà una exposició al Palau Robert de la nostra trajectòria, i això ens permetrà retrobar-nos.

També et pot interessar

Comentaris