“El mal dels innocents” triomfa al Penedès

Josep Mª Lluró va coordinar la sessió en què Arnau Pons, Carles Porta i Ramon Arnabat van debatre sobre Shoah i la memòria històrica. | Fèlix Miró
Avatar
21/04/2021 - 22:30h

Uns registres de rècord avalen l’èxit d’assistència al festival del pensament i la seva consolidació en el format híbrid 

El VilaPensa 2021 s’ha centrat en el tema del mal. En la sessió inaugural, Josep M. Esquirol va dir que el mal és el tema filosòfic més important, essent, aquesta afirmació, motiu de debat entre els ponents del VilaPensa 2021, ja que per a Markus Gabriel, el ponent que el seguí, el tema més important de la filosofia és el tot (la cerca i comprensió del qual és el màxim motor del pensament humà). De fet, els humans hem creat diverses tecnologies per a pensar: diverses formes lingüístiques per a parlar, entendre’ns, expressar-nos, comprendre’ns, debatre i corprendre’ns: la música, la pintura, el teatre, l’assaig… i totes elles, una vegada més, han estat presents al Festival del Pensament del Penedès.

Decisió encertada

Pensar el tema del mal ha estat una decisió encertada si tenim en compte el debat que s’acaba d’obrir al voltant de la figura de Michel Foucault i la pederàstia, ja que el festival ha coincidit amb la implantació de la “cultura de la cancel·lació”, en què reprovem l’obra d’altri a partir de la seva moralitat: del seu mal o del mal que va fer, ja que, com van dir Marta Palacín i Joan Francesc Mira en la sessió que es va dedicar a la Divina Comèdia, per a Dante el mal és “fer mal”. No és una cosa abstracta. El mal és fàctic i genera desordre, civil i moral. I per això el mal és un motor per al pensament i és present en la construcció d’allò que som i, sobretot, d’allò que volem ser.

PUBLICITAT

També Sòcrates fou acusat (i condemnat) per “fer el mal” i per crear desordre moral entre els joves. La ciutat el portà al suïcidi. El pare de la reflexió moral d’Occident fou acusat de portar el mal a través de la filosofia. Per tant, debatre sobre el mal no és ni fàcil ni gratuït, i la filosofia no és fàcil per al poder. Fins i tot Aristòtil fou acusat i perseguit i va haver de marxar a l’exili. Tampoc no és fàcil la biografia d’un altre dels autors presents del VilaPensa: Sigmund Freud. La lectura dramatitzada d’El Visitant (1996) d’Eric-Emmanuel Schmitt (sota la direcció de Clara Cols) va portar Freud a l’escena, amb el corresponent debat sobre la religió que acompanya tota l’obra del dramaturg francès. Un Freud que per als nazis encarnava tots els mals del món per ser jueu i que com ha investigat Michel Onfray tampoc no estava exempt, ell mateix, del mal. No només se l’ha acusat de pervertir la psicoanàlisi en pro dels seus interessos particulars (i per amagar la seva homosexualitat), sinó que també s’ha tractat del seu menyspreu cap als malalts pobres, la seva ambició pel diner i el seu flirteig amb el feixisme (a través de la relació amb Mussolini i amb el canceller Engelbert Dollfus), essent, aquests darrers, temes que apareixen al text d’Schmitt que es va oferir a l’Auditori de Vinseum.

Imaginaris festius

Montse Juvé, fent un repàs global i ampli de la constant i complexa presència dels dracs en les civilitzacions humanes, va obrir una sessió (compartida amb Manel Güell i Jordi Sánchez) dedicada als imaginaris festius del Drac i del mal en què va sobresortir una idea que enllaça amb el que Mira i Palacín van dir-nos al voltant de Dante. Si en parlar de Dante se’ns va dir que el mal no pot ser en abstracte (perquè és concret i real), en aquesta sessió se’ns va dir que el mal necessita un símbol per a ser conegut, viscut i exorcitzat. I aquests símbols del mal els trobem i palpem en la festa a través de dracs i diables que, any rere any, exerciten el ritual d’obrir la porta de l’infern que havia pintat El Bosco.

Una vegada més, al VilaPensa s’hi ha vist diversitat de ponents i pluralitat d’aportacions, tot i que la Covid-19 i la Xoà (com a mals que ens toquen de ben a prop) han tingut un protagonisme destacat. I és que, com va dir Markus Gabriel, la pandèmia ha posat davant el mirall les mancances i ineptituds de la societat actual: ens ha posat fit a fit amb els mals que ens envolten. Uns mals que, com van exposar Marta Soler-Gallart i Anna Solé, no han estat iguals per a tothom i han fet patent aquella frase de Dante segons la qual el mal és un desequilibri moral, polític i social. I, també arran de la Covid-19 i de la Xoà, va reaparèixer el debat sobre el paper de l’educació i de la “memòria històrica” en i per a la transformació de la societat, de les consciències, de l’economia i de la política. Perquè, com digué Esquirol, l’important és conèixer el sentit del mal. Dues idees que remeten al repte que el darrer dia va formular el rabí Daniel Askenazi: aprendre a respondre davant el mal, entre altres coses perquè, com van remarcar Arnau Pons i Carles Porta, avui, per exemple, a la Xina hi ha camps de concentració (i sembla preocupar-nos poc).

PUBLICITAT

Seguiment massiu per televisió

Aquest ha estat un festival que, per segon any consecutiu, la majoria del públic ha hagut de seguir telemàticament a través de Penedès Televisió. I el seguiment ha estat molt massiu, i és que es pot comptabilitzar que els usuaris en Smart TV han estat entre 6.000 i 7.000, i d’una quinzena de països diferents. Presencialment també ha aconseguit omplir els aforaments permesos per la Covid-19.

També et pot interessar

Comentaris