Un enginyer vilafranquí ha liderat el projecte NewSpace català
Sergi Figuerola ha coordinat l’equip de treball per a la definició de l’estratègia NewSpace, que parteix de l’ús de satèŀlits petits
El doctor enginyer i director de Tecnologia i Innovació de la Fundació i2CAT, el vilafranquí Sergi Figuerola Fernàndez, és l’encarregat de coordinar l’equip de treball per a la definició de l’estratègica catalana del NewSpace.
Aquest projecte es va donar a conèixer públicament fa uns dies a causa del llançament del nanosatèŀlit Enxaneta, que desplega serveis de connectivitat global de la internet de les coses, permetent la comunicació i obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura.
Segons Figuerola, precisament això permetrà, entre altres aplicacions, monitorar el cabal de rius i reserves d’aigua, fer un seguiment i protecció de la fauna salvatge, rebre dades meteorològiques d’estacions en llocs remots o monitorar ramats i conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients, entre altres.
El llançament de l’Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions de l’estratègia NewSpace, un projecte que es basa en l’ús de dispositius com l’Enxaneta, satèŀlits de petites dimensions (com la meitat d’una capsa de sabates) que orbiten la Terra a baixa altura i que han de servir per millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors productius.
Aquesta és una aposta de la Generalitat per la nova economia de l’espai, un sector “ple d’oportunitats”, segons Sergi Figuerola, que generarà 1.200 nous llocs de treball i una facturació pròxima als 300 milions d’euros fins al 2025.
El vilafranquí apunta que l’Enxaneta és un dels dos nanosatèŀlits que la Generalitat vol posar en òrbita per millorar la connectivitat global de la internet de les coses i l’observació de la Terra aquest any o, a tot estirar, a principis de l’any vinent.
Aquest projecte es va iniciar fa dos anys, quan, segons explica Figuerola, “es va posar la llavor i es va decidir començar a reunir tot un seguit d’experts, junt abm el govern, per veure què es podia fer i definir els àmbits de treball del que havia de esr l’estratègia de NewSpace a Catalunya”.
A partir d’aquí, van dissenyar un pla estratègic en el qual, a banda d’altres aspectes, es van definir les necessitats no resoltes del Govern català perquè l’administració fes de tractor del sector privat, a qui també es vol involucrar.
Actualment, l’ecosistema NewSpace a Catalunya està format per una trentena d’empreses emergents (algunes de les quals líders a escala mundial), 13 centres de recerca i innovació i una incubadora de negocis de l’Agència Espacial Europea (ESA BIC Barcelona).
Segons Figuerola, ara és un moment ideal per fer una aposta decidida pel sector del NewSpace i desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic que tingui un efecte d’arrossegament i aglutinador d’altres tecnologies, com ara la impressió 3D, la inteŀligència artificial, l’electrònica avançada per sensors i ordinadors i les comunicacions mòbils de nova generació (IdC i 5G).
Per altra banda, des del Govern es desplegarà un programa d’actuacions específiques per enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, la seva aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies en aquest àmbit, amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones. Així, per exemple, per primer cop es podrà decidir quina imatge d’observatori de la Terra es vol des de Catalunya.
En paraules de Figuerola, es tracta de tenir un millor control del territori i, a partir d’aquí, generar estratègies que concordin amb els recursos de què es disposa.
Figuerola vol deixar clar que no volen competir amb grans empreses com Amazon, que ofereixen cobertura d’internet, sinó que el que es vol fer des del Govern català és, en un primer moment, “experimentar per veure si, de cara al futur, alguns departaments de la Generalitat podrien tenir els seus propis nanosatèŀlits”. Cal destacar que aquests nanosatèŀlits tenen menys anys de vida útil que els grans satèŀlits i, per tant, tecnològicament es poden renovar més ràpidament i amb menys costos, cosa que suposa un avantatge.
Finalment, el vilafranquí vol deixar constància que està molt orgullós de l’aposta que la Generalitat ha fet per aquest sector que, de retruc, també potenciarà el talent català.
“Cal ser proactius i no reactius. Cal crear un embrió per ser generadors de coneixement i no només ser-ne consumidors, perquè la Covid-19 ha demostrat que has de ser un país potent digitalment o et passen per davant”, apunta l’enginyer.
La planificació inicial de la Generalitat consisteix a posar en òrbita 6 dispositius més fins l’any 2023, amb una inversió de 18 milions d’euros.
