“Els petits restauradors ens sentim humiliats”
Joan Saumell, del restaurant vilafranquí Cal Joanet, reflexiona sobre la situació del sector, un dels grans perjudicats per la crisi de la Covid-19
“Ens sentim enganyats, ofegats, humiliats i tocats de mort”. Així és com resumeix el propietari del restaurant Cal Joanet de Vilafranca, Joan Saumell, el sentiment que considera que comparteix amb la gran majoria de petits restauradors en el moment actual de la pandèmia.
Saumell lamenta que, tot i que creu que bona part dels seus companys de professió se senten així, “molts callen, i aleshores molta gent es pensa que tenim ajudes i que anem tirant, però no és així”.
Segons Saumell, ningú els està ajudant perquè no els està arribant res del que els diferents governs han promès, i el que estan fent és demanar crèdits “a un 4,5% que després s’hauran de tornar i, per tant, quedarem hipotecats de per vida”. Saumell apunta, a més, que per accedir a qualsevol ajuda, els requisits són “tan específics que la gran majoria no hi entrem”.
El restaurador creu que el més lògic seria que si poden treballar al 30%, també se’ls cobrés els impostos a un 30%, perquè no té sentit que ells hagin de facturar molt menys per les restriccions, però, en canvi, les despeses siguin les mateixes: “Podem pagar en concordança amb el que estem guanyant”.
Saumell no té cap problema a reconèixer que ara mateix ell, i també altres establiments, tenen embargat tot el que els paguen amb targeta perquè no poden pagar el que els demana Hisenda i, per tant, cada factura que cobra amb targeta va a parar directament a Hisenda.
“Jo no dic que no vulgui pagar. Esclar que vull, com sempre he fet, però no m’ho poden demanar tot de cop si jo no estic ingressant el mateix que abans. Cal que busquin solucions per no ofegar-nos ni enfonsar-nos encara més”, apunta, al mateix temps que diu que el que estan fent per seguir amb els negocis és ajudar-se entre ells: “El carnisser ens dona una mica de marge per pagar, etc., perquè si depenem dels polítics, no anirem enlloc, perquè ells només es volen fer la foto, però ajudar, res de res”.
Saumell entén que la crisi sanitària fa que hi hagi d’haver restriccions i comprèn que és una situació excepcional, però demana “coherència” i que almenys se’ls posi una mica fàcil per mantenir el negoci, que en el seu cas complirà enguany 30 anys.
“Quan estigui mort i enterrat, de què em servirà que donin ajudes? De res. Haurem de tancar, deixarem treballadors al carrer i encara se’ns dirà que som els culpables”, lamenta Saumell, que apunta que, en la seva opinió, el sistema “és corrupte” perquè “als bancs sí que se’ls ha d’ajudar amb diners directes, però a nosaltres, als petits restauradors, als petits comerciants, ningú ens vol donar un cop de mà quan som els que estem sustentant el país”.
El restaurador deixa clar que el que no vol és “almoina”, sinó que els deixin treballar i, mentre no es pugui obrir amb condicions, que rebin ajudes directes per tirar endavant amb els negocis. A més, tampoc vol que se’ls criminalitzi, ja que assegura que la major part de bars i restaurants compleixen estrictament amb les mesures.
Preguntat per si mai havia viscut una crisi d’aquestes característiques, Saumell diu que no. Afirma que mai s’havien sentit tan ofegats i que, tot i que té la sort de comptar amb molts clients fidels, el que és clar és que si les restriccions continuen a aquest ritme, seran molts els que no podran aguantar més i hauran de tancar portes.
Saumell lamenta que quan les grans empreses anuncien que tanquen i que deixen desenes de treballadors al carrer, el Govern “s’abaixa els pantalons per ajudar-los, però, en canvi, ignora els negocis molt més petits, però que també donem feina. A aquests ens deixen penjats. Anímicament no podem més”, clou.
