Dijous que ve es presenta el llibre de l’historiador i llibreter Jordi Romeu, “La mort del príncep”
Va guanyar el Premi d’Assaig Josep Vallverdú, un dels més prestigiosos de la literatura catalana
L’historiador i llibreter Jordi Romeu (Santa Margarida i els Monjos, 1960) presentarà dijous que ve 25 de març, a l’auditori de Vinseum, el seu llibre La mort del príncep. Ficció, literatura i realitat història a Il Gattopardo (Pagès editors, Lleida, 2020), amb el qual es va adjudicar la 36a edició del Premi d’Assaig Josep Vallverdú, un dels més prestigiosos del panorama actual de les lletres catalanes en la modalitat d’assaig. A la presentació, que començarà a les 7 del vespre, hi intervindran el periodista cultural i escriptor Pep Antoni Roig i l’historiador Ramon Arnabat. Ells dos seran els encarregats de fer la glossa del treball de Romeu. L’acte ha estat organitzat per La Cultural Llibreria.
La mort del príncep és una lectura en clau historiogràfica de la famosa novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa sobre la decadència d’una família aristocràtica a Sicília durant el moment de la unificació italiana i dels esforços per retenir una part de l’hegemonia perduda en una nova societat en procés de gestació, regida per uns grups socials i un valors molts diferents dels de la vella noblesa. El llibre de l’autor penedesenc proposa un recorregut per la realitat històrica de Il Gattopardo utilitzant com a elements d’anàlisi altres autors sicilians –com ara Federico de Roberto, Giovanni Verga o Luigi Pirandello– que en les seves noveŀles han tractat aquest període crucial per a la història de Sicília i de la formació d’Itàlia com a estat unificat.
Narració i anàlisi
De fet, un dels objectius de La mort del príncep és reivindicar el paper de la novel·la com a mirall de la realitat. Per a Romeu, Il Gattopardo és un exemple més d’una obra de ficció que, a banda d’uns innegables valors estètics, es pot llegir com a una excel·lent porta d’entrada per conèixer el passat. Precisament, aquesta reivindicació de la literatura, de la novel·la, com a font de coneixement del món en el qual vivim ha portat Romeu a optar per una escriptura que conjuga narració i anàlisi.
Com a culminació de l’anàlisi historiogràfica de l’obra literària de Lampedusa, el darrer capítol de La mort del príncep és una discussió sobre la concepció de la història que proposa l’escriptor Mario Vargas Llosa a partir, precisament, de la lectura d’Il Gattopardo i que posa l’accent en la idea de progrés com a motor de la història. En aquest sentit, el Premi Nobel de Literatura considera que, en no produir-se cap canvi significatiu que impliqui un progrés real per al conjunt de la societat siciliana, a Il Gattopardo la història restaria aturada i el temps congelat.
Segons Romeu, aquesta concepció estàtica de la novel·la sorgiria com a conseqüència d’una de les sentències més conegudes de l’obra de Lampedusa: “Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï”. Enfront d’aquesta idea reduccionista, l’autor de La mort del príncep proposa deixar de banda el progrés com a motor de la història i optar per una visió en la qual els conflictes d’interessos, les visions del món oposades i contraposades, la concepció de l’ésser humà i la mateixa experiència històrica dibuixen un panorama complex i dinàmic sotmès a la dialèctica canvi-continuïtat com a terreny de joc en el quals els homes i les dones viuen el seu dia a dia per fer realitat les seves aspiracions individuals i coŀlectives.
Després de la publicació d’El calze (Editorial 3i4, 2015), La mort del príncep és la segona incursió de Jordi Romeu en l’àmbit de la creació literària. Això a banda, Romeu ha coŀlaborat en diversos treballs historiogràfics coŀlectius d’àmbit penedesenc o de temàtica vitivinícola, com ara Història de l’Alt i el Baix Penedès. Segle XX, Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès. Cent anys d’història (1903-2003) i Història de Vilafranca del Penedès. En solitari ha publicat la monografia històrica Cent anys d’història de La Cumprativa de Llorenç del Penedès (1918-2018).
