“La Generalitat és qui posarà l’Adrian Sas a la presó”

Judit Benages
12/12/2020 - 20:00h

Entrevistem la jove vilafranquina Tamara González, amiga d’Adrian Sas, de la seva família i, també, membre del grup de suport ‘Sas Absolució’

Tamara González és membre de Sas Absolució, el grup de suport a Adrian Sas, un jove vilafranquí condemnat per l’Audiència de Barcelona a tres anys i mig de presó per uns aldarulls que van tenir lloc l’1 d’octubre del 2018 a l’exterior del Parlament durant l’aniversari de l’1-O. La sentència el considera responsable d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat i lesions. Per contra, l’absol del delicte de desordres públics.

Va pensar mai que Adrian Sas potser era culpable?
No, mai. El conec des de fa molts anys i sé el tipus de persona que és. No he dubtat mai d’ell, i des del grup de suport creiem que ha estat el cap de turc de les manifestacions que es van fer el dia 1 d’octubre davant del Parlament.

Quan es van constituir com a grup de suport?
A l’Adrian el van detenir l’11 de desembre del 2018, i aquell dia ja vam organitzar una manifestació improvisada davant de la seu dels Mossos per demostrar que estàvem al seu costat i al de la seva família i per intentar que ell, des de dins la comissaria, sentís el nostre suport i veiés que no estava sol. A partir d’aquí, la reunió més oficial va ser el 4 de desembre del 2019, perquè tothom ens havia dit que tindríem dos o tres anys per organitzar-nos perquè la justícia anava molt lenta. Però no van tardar gaire a dir-nos que el judici seria el 17 de novembre del 2020. Aleshores ens vam posar les piles per organitzar-nos.

Quantes persones són, a l’entitat?
Unes 8 o 9 persones formem el grup de suport reduït. Som els que ens reunim cada setmana, però a partir d’aquí deleguem funcions, i som una norantena de persones. La Xarxa Solidària La Baula va estar al nostre costat en tot moment i ens va explicar què havíem de fer i com. Tenim persones que s’encarreguen de la comunicació, altres de l’organització d’actes, del marxandatge…

Tot i que el nom ho indica clarament, amb quins objectius van crear el grup?
El primer era l’absolució de l’Adrian, però per aconseguir-ho necessitàvem també donar a conèixer el cas i la causa i demanar suport econòmic, perquè el procés judicial és molt car i l’Adrian ve d’una família humil i treballadora, com la majoria, i els costarà molt pagar les despeses. I també ens vam centrar molt a exigir la retirada de la Generalitat com a acusació particular.

Una retirada que no s’ha produït.
No, tot i que van dir que sí. S’hi van comprometre públicament i també en privat amb l’Adrian. I no ens ho esperàvem, la veritat. El dia del judici érem a fora i esperàvem tots el moment que ens diguessin que ja s’havia retirat, però aquest moment no va arribar mai. Fins aleshores havíem estat una mica més tranquils perquè la promesa del Govern ens havia deixat respirar una mica, però va ser una traïció en tota regla.

La sentència va arribar força ràpidament. Quins creu que en són els motius?
Va ser una altra cosa que ens va sorprendre. La justícia normalment va lenta perquè està coŀlapsada, però en el cas de l’Adrian van tardar només quatre dies hàbils a dictar sentència. Evidentment, creiem que era una sentència que ja estava escrita des del primer dia, i no té cap altra lògica. A més, calia allunyar la sentència de la campanya electoral i de les eleccions del 14 de febrer. I així ha estat.

PUBLICITAT

Què els queda per fer, ara que ja hi ha sentència?
Ens estem reorganitzant per intentar preparar actes per visibilitzar la traïció de la Generalitat i per intentar que no li passi a ningú més el que li ha passat a l’Adrian, ja que hi ha molta gent pendent de judici. Ara, amb la pandèmia, hem tingut i tenim molt complicat fer activitats per recollir diners per les causes judicials, però cal intentar fer-les al màxim.

La manifestació de suport a l’Adrian a Vilafranca de fa uns dies va acabar amb batalla campal amb els Mossos. Com ho van viure?
El que podem dir és que estem molt contents del suport rebut i ens quedem amb les més de 400 persones que van venir a la manifestació, que estava convocada amb caràcter pacífic. De fet, en les últimes tres setmanes hem organitzat quatre actes i tots estaven plens de gent, i la societat ha respost molt bé amb la causa. Ens quedem amb la gent que va alçar la veu per dir “ja n’hi ha prou”.

Però no podem ignorar que va acabar amb aldarulls…
No, esclar, però volem denunciar la desproporció i violència exercida pels Mossos d’Esquadra cap als manifestants. També voldria manifestar com de malament ho ha fet l’Ajuntament i, en particular, l’alcalde Pere Regull, que no han dit mai res i envien un comunicat a les nou del vespre del dia de la manifestació donant suport a l’Adrian. En tot el procés, que ha durat més d’un any, ni ell ni la seva família han rebut cap trucada de l’alcalde, i s’ha esperat a dir alguna cosa el vespre de la manifestació. L’endemà, a més, critica els aldarulls però no es pregunta per què els Mossos d’Esquadra envien 16 furgons dels antiavalots a carregar contra els seus veïns. Això no he sentit que ho critiqués enlloc.

PUBLICITAT

Que vostès critiquen l’actuació dels Mossos és clar, però no lamenten la violència exercida per alguns manifestants?
Nosaltres no aplaudim cap acte agressiu, però tampoc condemnem el que hagin pogut fer unes persones que estan cansades que el seu Govern actuï contra la població. Cal dir que el grup de suport va programar una manifestació pacífica i, per tant, el que va passar després no estava organitzat per nosaltres, sinó que va ser gent del carrer que va voler expressar la seva ràbia i indignació perquè les coses no s’han fet bé. Però tampoc veig l’alcalde preguntant per què la gent es manifesta i sent ràbia, sinó que simplement critica el que va passar, però no es pregunta per què va passar, per què la gent està enfadada. I crec que hauria de començar per aquí.

No creu que algunes actituds violentes perjudiquen Sas?
Jo crec que és gent manifestant-se, i precisament va ser Quim Torra qui ens va dir que empenyéssim i, després, és el Govern de la Generalitat qui empresona la gent que li va fer cas. No defensem la violència, però tampoc condemnem el que va passar perquè no podem triar ni dir a la gent com es vol manifestar. Nosaltres no som violents i, repeteixo, la manifestació era pacífica.

Així doncs, el grup de suport no va organitzar cap acte violent però tampoc el condemna, oi?
Exactament. El problema és que la gent que es posa les mans al cap no pensa que és la Generalitat qui ha posat els dos peus de l’Adrian a la presó. És la Generalitat qui el posarà a la presó, i això és molt greu. I la gent està enfadada, cosa que crec que és absolutament normal. I, al cap i a la fi, qui entrarà a presó és l’Adrian. La resta es pot reparar.

També et pot interessar

Comentaris