Divendres s’estrena ‘Terra de telers’, un film de Joan Frank Charansonnet

10/12/2020 - 18:00h

Entre la quarantena d’actors que hi intervenen hi figura el vilafranquí Jaume Montané

Divendres s’estrena a 25 sales de cinema de Catalunya Terra de telers, l’últim treball de Joan Frank Charansonnet –amb Julieta Sorribes com a protagonista–, nominada a millor pel·lícula en llengua catalana als Gaudí 2021. La pel·lícula està narrada des de l’òptica de la nena, que amb tan sols sis anys deixa “la misèria del camp” per anar a viure a una colònia tèxtil del Berguedà, on passarà la resta de la seva vida.

El rodatge ha comptat amb una quarantena d’actors i 150 figurants entre els quals figura el vilafranquí Jaume Montané en el paper del senyor Aymerich, director de la fàbrica tèxtil. D’altres noms destacats en el repartiment són Ramon Godino, Laia Díaz, Alba López, Ricard Balada, Jordi Pessarrodona, Joan Massotkleiner, Miquel Sitjar, Angelina Llongueras, Elena Codó, Jordi Reverté, Eduard Alejandre, Queralt Albinyana o Aleix Renguel.

De la misèria a la industrialitzsació

A Terra de telers, el director i actor català Joan Frank Charansonnet vol mostrar un episodi important de Catalunya: el pas de la misèria a la industrialització. Per fer-ho, el film recrea la vida en una colònia industrial i recorre diversos moments històrics, com l’arribada de la turbina Francis per aprofitar l’aigua del riu per a la producció, la Guerra Civil, els temps de la postguerra, la mort del dictador Franco o el mateix tancament de la colònia a principis dels anys 80.

La pel·lícula s’ha rodat al Berguedà, l’escenari “perfecte”, que segons ha dit Charansonnet “és una meravella”. “Té localitzacions ideals i és un gran plató”, ha afegit. Terra de telers, que s’ubica en diversos espais de la comarca com Cal Vidal, Cal Prat, Viladomiu Nou o Cal Rosal, entre altres, és una producció de Patchouli Films SL, Víctor Perxachs i Joan Frank Charanonnet, amb la participció de TV3.

Sinopsi

Som a l’any 1923 i la família de la petita Julieta, de sis anys, fuig de la misèria del camp per establir-se a la colònia. Però començar de nou en un nucli tancat no és fàcil. Els records d’una infància feliç marcats per la industrialització, l’ànima viva d’una nena que es converteix en dona i la duresa de la guerra fins a la caiguda de la dictadura acompanyaran l’espectador durant més de 60 anys mostrant-li tots els camins que el destí li ofereix. Finalment, els seus ulls madurs i savis es tancaran a l’únic lloc que ha conegut: la seva estimada colònia.

També et pot interessar

Comentaris