Publiquen el llibre “La mort del príncep” de Jordi Romeu Rovira

Avatar
10/12/2020 - 11:55h

L’obra del penedesenc va ser la guanyadora de la 36a edició del premi Josep Vallverdú d’assaig

L’historiador, periodista i llibreter, Jordi Romeu Rovira (Santa Margarida i els Monjos, 1960) acaba de publicar el llibre La mort del príncep. Ficció, literatura i realitat històrica a Il Gattopardo (Pagès editors). Es tracta de la publicació del treball amb el qual Romeu es va proclamar guanyador l’any passat de la 36a edició del premi Josep Vallverdú d’assaig, convocat per l’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, un dels més prestigiosos del panorama actual de les lletres catalanes en la modalitat d’assaig.

La mort del príncep és una lectura en clau historiogràfica de la famosa novel·la Il Gattopardo, obra de l’aristòcrata sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). Basada en la història de la seva mateixa família, la novel·la de Lampedusa arrenca l’any 1860 en el moment que Sicília deixa de pertànyer al regne de Nàpols i passa a formar part de la nova Itàlia unificada. Aquest canvi polític va acompanyat d’un profund canvi social: la pèrdua de l’hegemonia de l’aristocràcia i el seu relleu en el cim de la societat siciliana d’unes noves classes emergents. En aquest context, el protagonista de la novel·la, el príncep Don Fabrizio Corbera, és conscient que si vol conservar una part dels privilegis que situen la seva família com a part de l’elit social de l’illa, no tindrà més remei que cedir la iniciativa, subordinar-se, al programa polític que proposa la nova burgesia de base agrària, el grup social que ha pres el relleu de l’aristocràcia com a classe dirigent.

PUBLICITAT

El llibre de l’autor penedesenc proposa un recorregut per la realitat històrica de Il Gattopardo utilitzant com a elements d’anàlisi altres novel·les d’autors sicilians –com ara Federico de Roberto, Giovanni Verga o Luigi Pirandello- que en les seves novel·les han tractat aquest període crucial per a la història de Sicília i de la formació d’Itàlia com a estat unificat. De fet, un dels objectius de La mort del príncep és reivindicar el paper de la novel·la com a mirall de la realitat. Per a Romeu, Il Gattopardo és un exemple més d’una obra de ficció que, a banda d’uns innegables valors estètics, es pot llegir com a una excel·lent porta d’entrada per conèixer el passat. Precisament, aquesta reivindicació de la literatura com a font de coneixement del món en el qual vivim ha portat Romeu ha optar per una escriptura que conjuga narració i anàlisi.

Com a culminació de l’anàlisi historiogràfica de l’obra literària de Lampedusa, el darrer capítol de La mort del príncep és una discussió sobre la concepció de la història que proposa l’escriptor Mario Vargas Llosa a partir, precisament, de la lectura d’Il Gattopardo i que posa l’accent en la idea de progrés com a motor de la història. En aquest sentit, el Premi Nobel de Literatura considera que, en no produir-se cap canvi significatiu que impliqui un progrés real per al conjunt de la societat siciliana, a Il Gattopardo la història restaria aturada i el temps congelat. Segons Romeu, aquesta concepció estàtica de la novel·la sorgiria com a conseqüència d’una de les sentències més conegudes de la novel·la de Lampedusa: “Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï.” Enfront d’aquesta idea reduccionista de la història, l’autor de La mort del príncep proposa deixar de banda el progrés com a motor de la història i proposa una visió en la qual els conflictes d’interessos, les visions del món oposades i contraposades, la concepció de l’ésser humà i la mateixa experiència històrica dibuixen un panorama complex i dinàmic sotmès a la dialèctica canvi-continuïtat com a terreny de joc en els quals els homes i les dones viuen el seu dia a dia per fer realitat les seves aspiracions individuals i col·lectives.

PUBLICITAT

Després de la publicació d’El calze (Editorial 3i4, 2015), La mort del príncep és la segona incursió de Jordi Romeu en l’àmbit de la creació literària. Això a banda, Romeu ha col·laborat en diversos treballs historiogràfics col·lectius d’àmbit penedesenc o de temàtica vitivinícola com ara Història de l’Alt i el Baix Penedès. Segle XX, Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès. Cent anys d’història (1903-2003) i Història de Vilafranca del Penedès. En solitari ha publicat la monografia històrica Cent anys d’història de La Cumprativa de Llorenç del Penedès (1918-2018).

També et pot interessar

Comentaris