Ja està disponible el llibre del 150è aniversari de l’orde carmelita al Vendrell
L’obra de Magda Nogués i Nativitat Castejón, és fruit d’una àmplia recerca documental i hemerogràfica
El llibre L’orde carmelita al Vendrell des de 1868. 150 anys al servei de les persones, obra de Magda Nogués i Nativitat Castejón, és fruit d’una àmplia recerca documental i hemerogràfica. Ha estat editat per les Carmelites Missioneres Teresianes i el pròleg ha anat a càrrec de la germana Josefa Pastor, historiadora de la Congregació. El llibre ja es pot adquirir a enviant un correu a l’adreça libro150cmt@gmail.com.
El llibre presenta la figura del beat Francesc Palau i Quer (Aitona, 1811-Tarragona, 1872), que el 1860 fundà la Congregació de germans carmelites terciaris descalços a Sant Honorat de Randa (Mallorca) i el 1861, la Congregació de germanes a Ciudadela (Menorca). La fundació del Vendrell fou la cinquena. La seva obra sociosanitària va ser pionera i el pare Palau sempre la posava d’exemple a les noves fundacions, si més no perquè els germans hi van crear el primer col·legi masculí (1868) i les germanes, la primera comunitat assistencial i sanitària (1869).
Per dur a terme la creació del Col·legi Sant Josep per a nens (1868-1936), i a instàncies del rector Mn. Josep Ildefons Gatell, el pare Palau envià al Vendrell el germà Josep Padró.
Una tasca educativa
Pel que fa a les germanes, van arribar a la vila acompanyades del pare Palau el 1869. Es van instaŀlar en una casa del carrer de Mar. Feien tasques assistencials a domicili i ajudaven els malalts de l’hospital de la vila, on van habilitar un espai per destinar-lo a aula.
El 1878, un grup de prohoms del Vendrell va promoure la construcció d’un nou hospital, obra de l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà, a la carretera de Santa Oliva, l’Hospital Asil del Santíssim Salvador, de titularitat pública a partir de 1883, on les germanes van assistir malalts fins al 1989. En aquest hospital, inaugurat el 28 de març de 1880, van continuar la tasca educativa amb una aula de nenes. El 1902, una part de les alumnes fou traslladada a una casa del carrer del doctor Oliver, on hi romangueren fins al 1914. Posteriorment, el 1904 el col·legi va rebre el nom de Colegio Nuestra Señora del Carmen i el 1907 es va separar l’escola de l’hospital. El novembre de 1914 van traslladar el col·legi a un edifici de la carretera de Valls. En aquesta finca, propietat del vendrellenc Joaquim Bassa Nin i el vilafranquí Frederic Macià Miret, hi havia la tercera torre carlina. El 1881, Josep Maria Àlvarez Fuster, president de la Sociedad Anónima Colegio de Vendrell, va triar aquest emplaçament per construir-hi un col·legi de nens de 1r i 2n ensenyament. Tanmateix, atès que la fortificació impedia el seu propòsit, demanà autorització per enderrocar-la, la qual cosa es va dur a terme el 7 de juny de 1881. El Colegio de Vendrell, obra del mateix arquitecte de l’hospital, es va inaugurar el 16 d’octubre de 1882 i va funcionar fins al 1891. Cal destacar que aquesta escola editava una revista, anomenada Colegio de Vendrell, el primer número de la qual, de data 1 de desembre de 1882, ha estat localitzat per les autores.
El 1901 aquest edifici va passar a ser una fàbrica de teixits que Josep Aleu Massanet va fer funcionar fins al 1910. A partir de 1915 l’activitat docent s’ha desenvolupat sempre en aquest edifici, a excepció del període de la Guerra Civil en què esdevingué hospital militar de sang. El 1943 l’escola passà a dir-se Colegio del Sagrado Corazón i des de 1984, Col·legi del Sagrat Cor.
El treball també recorda les religioses carmelites vendrellenques i finalitza amb una recopilació dels nombrosos actes realitzats per celebrar el 150è aniversari.
