Les corals del territori arrenquen el curs amb moltes restriccions i incògnites

Distàncies i mascareta, el nou dia a dia per les corals d’arreu
Xavi Gonzàlez
17/10/2020 - 12:46h

Les directores i els directors d’algunes d’elles ens expliquen els plans de futur

El cant coral va demostrar una gran vitalitat, iniciativa i capacitat de reinvenció durant el confinament, omplint les xarxes socials de propostes i buscant alternatives per seguir l’activitat virtualment. Aquest mes d’octubre, algunes corals han començat els assajos, malgrat que res és el que era. Davant la Covid-19, ara les formacions corals han de seguir escrupolosament una recomanacions que s’han elaborat per a totes les federacions corals de Catalunya i el Moviment Coral Català amb l’assessorament d’una comissió integrada per professionals de la medicina i l’epidemiologia.

La represa de l’activitat coral s’ha de fer sempre en el marc de les mesures establertes al Pla de represa de la cultura popular i les associacions culturals aprovat pel Procicat. Però la base de tot plegat són diferents conceptes bàsics, i és que malauradament el cant coral, a hores d’ara, és una activitat de risc. Tal com mostra el gràfic que acompanya aquestes línies, la veu cantada es projecta més lluny que la veu parlada, cosa que fa que la distància de seguretat per evitar contagis hagi de ser més gran (1,5 metres entre cantaires i 2 metres entre fileres). Segons el Procicat, és factible l’ús de mascaretes i guants de vinil per als assajos. En aquest sentit, es recomana que els espais siguin constantment ventilats. Un altre norma important és que no es poden compartir les partitures. En el cas dels concerts, la recomanació és fer-los en espais a l’aire lliure. Si és en un espai tancat, caldrà mantenir les limitacions d’aforament.

PUBLICITAT

El 3deVuit ha fet tres preguntes a diferents directores i directors de corals de la comarca.

  1. Com us plantegeu el curs 2020/2021? Teniu previst algun concert?
  2. Cantar amb mascareta i distància representa per als cantaires una incomoditat. Com gestionareu aquesta situació?
  3. Com veus el futur del món coral?
David Hernàndez, director de la Polifònica de Vilafranca
  1. Ens plantegem aquest curs de manera presencial. Cantar col·lectivament és una activitat que una part de la societat gaudeix fent-la, pels quals és una necessitat, com a qui li cal fer esport. Des del mes de març l’activitat coral ha estat aturada, i només ha pogut continuar de manera telemàtica. Però la tècnica i internet no ajuden a la música: es pot operar d’un costat a l’altre de l’oceà amb un robot, però no permet que dues persones cantin alhora en temps real (la latència de les telecomunicacions és incompatible amb la sincronia de la música).Així doncs, tornar a l’activitat coral de manera presencial és el principal objectiu, i poder fer música en directe amb els cantaires és el que ens agrada, el que ens motiva i, evidentment, tornar a estar amb els qui compartim música, que som com una família. Per a aquest curs tenim previstos 3 concerts a hores d’ara, a l’espera que se’n confirmi algun més. Pel mes de desembre tenim un concert a Sitges (el 20 de desembre) i també el de Sant Esteve aquí a Vilafranca. Per la primavera tenim un concert a la Vall d’Uixò (país Valencià) amb el prestigiós organista Juan de la Rubia.
  2. Cantar amb mascareta és un handicap important, però també ho és la distància. La mascareta, tot i que no distorsiona excessivament la veu, representa una barrera psicològica i física important per al cantaire, ja que nota certa manca d’aire i tens la sensació que la veu es queda molt dins la màscara, sense projectar-se, cosa que intentem paliar amb recursos tècnics. La distància entre cantaires tampoc ajuda, ja que tens la sensació que cantes molt sol, sense el recolzament de les veus veïnes, però que ja hem practicat en diferents concerts i, tot i que sempre es prefereix cantar acompanyat, tenim experiència en cantar separats. Aquests inconvenients com la mascareta i la distància són els que es proposen des del PROCICAT i tenen l’aval de les Federacions Corals del país. Però també suggereixen que no hi hagi grups superiors a 20 persones i que la sala d’assaig es ventili cada 50 minuts d’ús. Per complir amb aquestes recomanacions hem dividit el cor en dos subgrups d’unes vint persones cadascun que funcionen com a grups independents, que assagen per torns, amb desinfecció i ventilació de la sala entre els dos torns. Això vol dir que cada grup assaja només una hora (els assajos abans de la COVID eren de dues hores), però amb aquesta solució aconseguim que tothom canti cada setmana i que, encara que no es trobi amb tot el grup, es pugui seguir amb l’activitat coral.
  3. Tot i no tenir una bola de cristall per endevinar el futur, tinc la sensació que el món coral sortirà molt enfortit després del COVID. Durant el confinament hem enyorat relacionar-nos amb els amics, fer activitats conjuntes que et refermin en la pertinença d’un col·lectiu, però sobretot l’art ens ha ajudat a sentir-nos millor i ens ha estat un refugi espiritual i intel·lectual essencial en temps de la pandèmia. Quan aparegui la vacuna de la COVID i ens puguem tornar a ajuntar sense restriccions, de ben segur que el cant coral seguirà acostant la música a les nostres vides, com ha fet al llarg de la humanitat i les pandèmies que ha viscut. La música és una supervivent nata de qualsevol pandèmia, i el cant coral n’és un exemple.
Judit Camprubí, directora de la coral Laroc de Vilafranca
  1. Malgrat la situació que viu el món coral, nosaltres la Coral Laroc, com que som una coral de 34 cantaires, i no podem cantar tots junts, ja que el protocol que seguim de la FCEC , no deixa que ens trobem més de 20 cantaires, hem decidit tornar a assajar i ho fem separant la coral en dos grups. Cada grup assaja cada quinze dies, una setmana un grup, i la següent setmana un altre grup. És com si tinguéssim 2 corals Laroc. A cada grup hi han representades de les 4 veus. D’aquesta manera, podem tornar a assajar. Encara que no estiguem tota la coral junta, el plantejament amb els dos grups corals es seguir treballant el repertori que ja treballàvem abans que comences tota aquesta situació i seguint afegint-hi cançons noves. Començar i seguir ampliant repertori i sobretot, esperant que aviat, ben aviat puguem tornar a cantar tota la Laroc junta. De moment encara no tenim cap concert previst, anirem esperant a veure si tot es normalitza una mica.
  2. Cantar amb mascareta, no és fàcil. El so no és el mateix i les sensacions són estranyes. Però, de mica en mica ja ens hi estem acostumant i adaptant. Ara ja no molesta tant. Cantar amb distància, no és el mateix, es fa estrany. No poder escoltar el teu company o companya de corda , fa que et sentis més a tu mateix, més sola. No tens el recolzament de la teva veïna o veí de corda i això, els primers dies, va costar una miqueta. El so dels cantaires era tímid. Però hi hem de buscar la part positiva, d’aquesta manera cada cantaire haurà de treballar més, ja que no tindrà el referent de les companyes i companys que tenia més a prop. I això crec que ajudarà molt a treure més so a la coral. De tot ens en sortirem, la mascareta i distància no són agradables, però el més important és tornar a retrobar-nos, compartir, fer música, tornar a cantar . Ens hi acostumarem i adaptarem. Tot sigui perquè el cant coral segueixi endavant!!!!
  3. El futur ,el veig partint del que veig ara al present. Hi han tantes ganes de cantar , que cantaires, directores i directors, ens estem reinventant, creant i pensant mil maneres perquè el Cant Coral continuï, i ho aconseguirem!! Així doncs veig un futur on el món coral, tornarà a ser com era abans.
Marta Coll, directora del cor Xamusia
  1. Ens plantegem un curs on volem cantar fins que “ens deixin”. La primera idea que ens va venir a finals d’estiu quan preparavem el nou curs era d’intentar reprendre la vida del cor tant com ens fós possible. La certesa (davant l’evidència d’aquests darrers mesos) que la pandèmia va per llarg ens fa pensar que hem de seguir fent música i cultura sempre que ens sigui possible i les mesures sanitàries ho permetin. Per mi, i segurament parlo per totes, és molt important no deixar de cantar i cultivar-nos amb la música col·lectiva, sobretot en moments de crisis on els sectors més oblidats són els artístics i culturals. Ens hem programat uns assajos amb distàncies de seguretat, en un espai molt gran i ventilat, amb un protocol d’entrada i sortida de desinfecció, controls d’assistència i sobretot, amb mascareta. Bàsicament, hem seguit les recomanacions i consignes del Pla de represa del sector cultural aprovat pel PROCICAT a mitjans de juliol.El calendari d’aquest curs és complicat perquè a última hora hi poden haver moltes restriccions, tancaments o anul·lacions però tot i així hem intentat planificar un curs més o menys normal, pensant en màxims i si després hem d’anar treient activitats doncs ho farem. Justament teníem previst un concert a l’aire lliure aquest diumenge que s’acaba de cancelar!  Aquest curs tenim previst fer un treball i un concert amb un director convidat (el vilafranquí Pere Lluís Biosca, precisament), un intercanvi amb un altre cor de noies, unes colònies que sempre fem (on fem tallers i convivència) i tenim previst fer el nostre concert “gran” a principis de juny. Tot això, ja et dic, és un calendari optimista que segurament es veurà retallat pel virus però preferim tenir aquests objectius i il·lusió que no pas no tenir res en perspectiva.
  2. Cantar o dirigir amb mascareta és una incomoditat, tal com tu dius. Però suposo que ens poden les ganes de cantar i intentem “oblidar-nos-en” una mica. Com ho gestiono? Doncs amb tot el sentit de l’humor que puc! El meu objectiu és que estiguin a gust a l’assaig i que passem una bona estona fent música juntes, si pot ser rient de tant en tant, molt millor! De totes maneres, vocalment aporta una sèrie de dificultats, per l’emissió del so, la respiració i la sensació de no sentir gaire a les companyes. N’hem d’anar aprenent i per la meva banda, intento documentar-me i formar-me a través d’experts que em donen consells per donar a les noies i millorar la pràctica vocal. Tenim un parell de tallers amb una cantant amb qui ja vam treballar l’any passat que ens ajudarà a millorar vocalment tenint en compte la mascareta.
  3. Amb pandèmia o sense el futur del món coral és delicat i poderós alhora. Sempre ha estat un sector poc conegut per les majories però els que l’hem conegut, viscut i cultivat tota la vida ens l’estimem amb bogeria. Jo diria que perquè ens permet i regala moments màgics d’interpretació vocal col·lectiva, de “gallina de piel”, vaja. A banda, crea un sentiment de pertinença al grup molt fort i això és molt valuós per les persones. Per tot això, les persones que dirigim o cantem en cors des de ben petites, tenim molta energia i força per tirar endavant aquest tipus d’entitats. I de fet, no he parlat dels cors professionals o semi-professionals que podem tenir de referència, ja siguin de Catalunya o de fora. Són cors que asseguren amb molta qualitat el futur del món coral i hi ha molts bons i bones músics que s’encarregaran de fer-ho durant molts anys més!
Patrick Valls, directora de la Coral Sant Sadurní
  1. Des de la Coral Sant Sadurní intentem mantenir el curs 2020/2021 amb tota la normalitat possible, és a dir intentant fer la mateixa activitat que faríem si no fos per la pandèmia. D’aquesta manera farem una actuació per la festa major del poble i el tradicional concert de Nadal (exceptuant la cantada a la llar d’avis que aquest any és del tot impossible). De cara al 2021 encara no hem pogut concretar cap concert o activitat encara, però, veient el rumb que agafem, esperem poder concretar-ho ben aviat.
  2. Tota dificultat és una oportunitat d’aprenentatge, Naturalment que els cantaires no estan en les millors condicions per cantar, però tenen molta voluntat, cosa que minimitza bastant les dificultats.
  3. Sopren veure com, malgrat tots els problemes que ha aportat la pandèmia, força corals han seguit lluitant per assajar, fer música i fer concerts. Això fa mirar el futur coral amb un cert optimisme on, malgrat les dificultats, cantaires, directors i públic treballen per seguir oferint música. Personalment, sóc bastant optimista.
Imma Vinyes, directora de la coral del Centre Excursionista del Penedès

La coral del CEP de moment no ha iniciat el curs coral. La seva directora ens explica les raons d’aquesta decisió.

“La junta i jo vam debatre molt àmpliament sobre si iniciàvem o no els assaigs. Finalment la balança es va decantar cap al NO. Les mesures a prendre eren moltes i el risc de contagi ens va fer decantar per la prudència. Els cantaires ho han entès i han recolzat plenament la nostra decisió”.

Els motius principals han estat:
Som un grup molt nombrós, amb un nombre considerable de cantaires d’edat força avançada. Per a poder assajar havíem de dividir la coral en grups de treball i en cap cas podíem ajuntar els diversos grups perquè havien de ser grups estables de manera que tota la coral junta no podíem treballar. Tampoc ens podíem dividir per cordes (és el nostre sistema de treball per guanyar temps i agilitzar els assaigs) perquè només podíem utilitzar un únic espai. A més havíem d’assajar amb les finestres obertes, cantar amb mascareta, ventilar, desinfectar cadires, rentar mans…
També vam veure moltes dificultats per organitzar activitats (tan musicals, com extra-musicals). A la coral també té molta importància la vida social i es fan sortides, sopars, caps de setmana de treball…. ara tot això quedaria aturat i no es podria organitzar res amb tota la coral sencera.

Alguns cantaires (i jo mateixa) treballem en serveis essencials i qualsevol símptoma o possibles Covid-19 d’algun cantaire ens podien confinar amb tot el que això implica a nivell laboral i a nivell personal.
Jo, com a directora també vaig veure que tenia al davant un repte molt important i força difícil d’assolir doncs encomanar entusiasme i alegria amb aquestes condicions deu ser molt complicat i encara més tenint la cara tapada.
És per tot això que vam decidir fer un parèntesi i vam optar per aturar temporalment l’activitat de la coral del CEP. No hem posat cap data i estem pendents de l’actualitat. En el moment que la situació millori ens plantejarem de nou la represa dels assaigs. Ara ens cal ser pacients !!!

El que més em preocupa en aquest moment com a directora de la coral no és pas que es perdi l’ambient que hi ha, estic convençuda que el recuperarem ràpidament perquè hi ha moltes ganes de cantar i de retrobar-nos. Però sí que em preocupa pensar que probablement el nivell musical se’n ressentirà i en sortirà perjudicat. Alguns avenços que havíem aconseguit a base de treballar amb esforç i constància fàcilment s’hauran perdut pel camí i haurem de treballar de valent per recuperar-los. Estic convençuda que a nivell musical hi haurà un cert retrocés.

Tanmateix, crec que quan arribi el moment tan esperat de tornar a cantar plegats potser el nivell musical haurà quedat una mica en un segon pla, sobretot quan mirarem enrere i veurem tot el que ens ha tocat viure durant els darrers mesos.

Jordi González, director de la Societat Coral El Penedès “El Coro” de Vilafranca

Una altra coral que no ha iniciat el curs i que esperarà al gener és la Societat Coral El Penedès “el Coro” dirigida per Jordi González.

Aquest és el comunicat que des de la junta es va enviar a tots els cantaires.

La Societat Coral El Penedès “El Coro”, d’acord amb la decisió de l’assemblea extraordinària del dia 22 de setembre de 2020, aprovada democràticament entre els assistents, pararà momentàniament durant tres mesos la seva activat coral. Tenim la intenció d’iniciar-la al gener del 2021. Per sort, No ens rendirem perquè som gent lluitadora i tenim iniciatives. Tenim la capacitat i les ganes per “reinventar-nos”. Enmig de tantes incògnites i de la imprevisibilitat generalitzada el que hem de tenir clar es que ens agrada la música i el cant Coral. Com diu la dita “qui canta els mals espanta”. Mirant l’horitzó, hem de tenir molta paciència i adaptar-nos a les noves circumstàncies. Farem les coses seguint el protocol sanitari subscrit per totes les federacions corals de Catalunya i la confederació Moviment Coral Català amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, valorat pel PROCICAT. En el nou retrobament, actuarem amb molta precaució, sense baixà la guàrdia, i complint les mesures sanitàries essencials amb seguretat i confiança. Per acabar, una recomanació, ja que no podem cantar junts, almenys feu-ho sols a casa, on vulgueu, tant com pugueu, de ben segur que us sentireu millor.

També et pot interessar

Comentaris