“L’única solució és deixar de creure en polítics burgesos i potenciar la lluita al carrer”

Adrián Sas ha d’anar a judici el dia 17 de novembre
Judit Benages
16/10/2020 - 06:00h

Entrevistem Adrián Sas, acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions relacionades amb les protestes de l’1 d’octubre del 2018

Nascut a Astúries fa 31 anys, Adrián Sas viu a Vilafranca des de molt jove i va arribar a Catalunya quan només tenia cinc anys. Ara mateix combina dues feines, una al món de la restauració en un bar de Vilafranca i l’altra com a mosso de magatzem. No milita a cap partit, però forma part del Sindicat de Llogateres del Penedès i de la Baula, Xarxa Solidària que treballa a l’Alt i Baix Penedès, l’Anoia i el Garraf. Sas ha estat notícia aquestes últimes setmanes perquè el 17 de novembre anirà a judici per un suposat delicte de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions relacionades amb les protestes de l’1 d’octubre del 2018.

Quan i com el van detenir?
Era la primera setmana de desembre del 2018. Els meus pares feia un parell de dies que havien arribat d’Astúries i jo anava a prendre alguna cosa amb el meu pare quan, de sobte, se’m van tirar a sobre sis policies de paisà que es van identificar com a Mossos d’Esquadra. Van venir tres per davant i tres per darrere. Va ser una sorpresa enorme, i no em van dir res més. Quan jo preguntava què passava només em responien que jo ja ho sabia, quan no era pas cert. Això era al carrer dels Ferrers de Vilafranca. Em van portar a un carreró que hi ha al costat, em van emmanillar i em van portar detingut a la comissaria dels Mossos de Vilafranca. El meu pare estava en estat de xoc. Plorava i els deia que em deixessin en pau, que si calia ja em portaria ell a comissaria per veure què passava. Però no li van fer cas.

Què va passar quan va arribar a la comissaria?
Em van registrar. Em van fer treure els cordills de les vambes i del jersei, em van fer fotos, em van donar una manta plena d’orins i em van posar dins una ceŀla en què només hi havia un matalàs. No recordo les hores que van passar perquè dins una ceŀla el temps passa de manera diferent, però això era al matí i la meva advocada no va arribar fins a mitja tarda.

Era una advocada d’ofici?
No. Vaig fer servir la trucada per comunicar-me amb un company que està dins el moviment antirepressiu i em van enviar una advocada especialista en el tema que coŀlabora amb ells. Jo no sabia qui vindria perquè, després de la trucada, no vaig saber res fins al cap d’unes hores, quan va arribar.

Què li va dir?
Em va tranquiŀlitzar. Em va explicar que la policia m’havia fet seguiment tan físic com a través de xarxes socials i que tot venia de la manifestació de les protestes de l’1 d’octubre, dos mesos abans.

PUBLICITAT

Com és una nit a la comissaria?
El cap no para de donar voltes. Tenia molt fred perquè, evidentment, no vaig fer servir la manta plena d’orins, i quan intentava dormir, encara era pitjor. No sabia si la meva situació s’acabaria l’endemà o em tancarien en presó preventiva perquè ja s’havia vist que l’Estat anava a totes. Recordo que en un moment de la nit em vaig obligar a deixar de pensar perquè si no, hauria acabat boig. Al vespre em vaig enfonsar, però vaig sentir crits de suport pels conductes de la ventilació, i això em va animar. La notícia havia corregut molt ràpidament. Després vaig saber que s’havia fet una manifestació que va acabar a la comissaria de Vilafranca.

I l’endemà?
Em van despertar. No vaig voler menjar ni beure en totes aquelles hores, i em van portar emmanillat als jutjats de Vilafranca. Recordo que un dels policies em va dir, en to sorneguer, que devia estar content de tanta gent que em seguia, ja que davant dels jutjats hi havia una concentració de suport, a banda d’un gran desplegament policial que em va semblar fora de lloc. Dins el jutjat, durant el judici ràpid, la jutgessa no va ser gens dura, sinó que va mig dir que li semblava una pèrdua de temps i de diners estar allà per aquest cas. Va fer que em traguessin les manilles. Jo només vaig respondre les preguntes de la meva advocada. Em va deixar anar, sense presó preventiva ni res. Va ser un descans, tot i que també vaig sentir molta ràbia pel que m’havien fet passar a mi, però, sobretot, a la meva família.

El 17 de novembre té el judici.
Sí, però no he estat tot aquest temps pensant cada dia en el mateix. Al cap de 8 mesos d’aquell judici ràpid em van fer una roda de reconeixement a Barcelona i tot seguit em van reconèixer, cosa que ens va sorprendre a mi i al meu advocat. A més, dos mesos després, al meu lloc de treball els va arribar una carta dient que m’embargaven el compte per pagar els costos d’un judici que encara no s’havia produït. Sort que s’ho van prendre bé perquè em coneixen, perquè si no em podria haver quedat, a més a més, sense feina.

Com porta l’espera fins al dia 17?
Estic tranquil, perquè no tinc altre remei. La repressió l’únic que busca és fer-te sentir culpable, i això no passarà. No vull enfonsar-me ni donar-los la raó. El problema és que la repressió també fa mal als amics i a la família.

Quines penes li demanen?
La fiscalia em demana set anys. El Govern de la Generalitat s’ha presentat com a acusació particular i en demana cinc i mig. Això últim sorprèn alguna gent, però és habitual.

Què vol dir?
Que el Govern, al mateix temps que et diu que empenyis i que no defalleixis, t’envia els Mossos per reprimir, i ells també se sumen a la repressió judicial. Ara mateix hi ha gairebé una trentena de casos d’independentistes en què la Generalitat es presenta com a acusació particular.

Com veu el paper dels polítics?
La situació és desesperançadora. Crec que ells en van treure el rèdit polític que van voler i, tot i que hi ha presos polítics, penso que l’únic que queda és la lluita al carrer i no creure en polítics burgesos que només busquen guardar les seves cadires i les seves esquenes. No tinc por. Cal lluitar, però al carrer, des de la base.

PUBLICITAT

Manifestació i micromecenatge

La detenció de Sas va generar una xarxa de suport impulsada pels seus amics i familiars que s’acull sota la plataforma “Sas Absolució”. A més, l’Ajuntament de Vilafranca va aprovar amb el suport de tots els grups –a excepció de Ciutadans– demanar a la Generalitat que es retiri com a part acusatòria per aquest judici.

La plataforma de suport denuncia que el jove mai va rebre cap notificació per presentar-se a comissaria, sinó que els agents van actuar directament de manera desproporcionada i el van detenir. De fet, la plataforma Sas Absolució subratlla que pels volts de la data de detenció del vilafranquí “el context social i polític a Catalunya es caracteritzava per una desmesurada intensitat repressiva per part de l’Estat espanyol, que amenaçava les institucions, els drets fonamentals i les aspiracions nacionals de Catalunya”.

Des de Sas Absolució han creat un vídeo en què l’actriu Júlia Morella exposa el cas del jove, i demanen el suport de tota la ciutadania a la concentració que es farà diumenge 15 de novembre a Vilafranca.
Per altra banda, s’ha tirat endavant una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo per recaptar els diners necessaris per fer front a les elevades despeses que es deriven del procés judicial. Adrián Sas explica les dificultats amb les quals s’estan trobant per fer actes de recaptació presencial, motiu pel qual demana la col·laboració de tothom.
Qualsevol persona pot col·laborar en la campanya de manera pública o anònima fent una donació econòmica per la qual rebrà una recompensa en forma de marxandatge.

També et pot interessar

Comentaris