“Estem molt més preparats per a una segona onada”

Judit Benages
11/10/2020 - 12:10h

Entrevistem Elisabet Rutllant, gerent del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca, que creu que una nova onada no els impactarà tant

La primera onada de la pandèmia de la Covid-19 va afectar durament les residències de la gent gran, on va morir molta gent. La gestió de la situació en aquest sector ha posat en qüestió el model d’atenció a la gent gran i va obligar Salut a assumir-ne la gestió, que fins a l’abril requeia a mans del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Segons dades recents de la Generalitat, 4.175 persones han mort des de l’inici de la pandèmia a les residències, xifra que suposa el 31% del total de decessos a Catalunya. Per parlar de tot plegat, aquesta setmana ens hem reunit amb Elisabeth Rutllant, gerent del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny.

Sis mesos després de l’inici de la pandèmia, com recorda tot el que ha passat?
Si miro enrere, em sembla que ens hagi passat un tsunami per sobre. Han estat uns mesos molt durs. El que més recordo és que, molt al principi, tots els treballadors pensàvem: “Si ens posem la mascareta, en tres dies no en tenim”. Recordo la manca de material del principi i que, al final, afortunadament, es va solucionar i ens va anar arribant, també per moltes donacions. Anàvem sobre la marxa, tots plegats.

Quina part de la gestió repetiria?
Un dels avantatges que tenim al centre és que també som sociosanitari, i això vol dir que tenim personal sanitari qualificat i, per tant, només vam fer derivacions a l’hospital en els casos estrictament necessaris, perquè pràcticament tot el tractament que es feia als malalts als hospitals també se’ls hi podia fer al centre. La sinergia amb atenció primària i hospitals va ser molt positiva.

O sigui que no és veritat el que es rumorejava sobre el fet que molta gent gran moria a les residències perquè no els portaven a l’hospital perquè es prioritzava gent més jove?
El que li puc dir és que aquí donàvem els mateixos tractaments que als hospitals perquè, com li comentava, tenim part sociosanitària. Però si el pacient tenia una descompensació o necessitava un tractament més específic que aquí no podíem donar, evidentment se’l derivava a l’hospital. Amb atenció primària i hospital teníem reunions de coordinació cada dos o tres dies. Si calia derivació a l’hospital, ho fèiem, evidentment.

Hi ha alguna cosa que ara farien diferent o que hagin après de l’experiència viscuda?
Ara estem molt més preparats i sabem molt més sobre el virus i sobre els tractaments que s’han de donar als malalts. Ara, a més, tenim tot el material i equips de protecció individuals que fan falta. Jo destacaria la formació específica del personal que s’ha fet, a banda de la feina de conscienciació, perquè cal responsabilitat individual de tothom ja que, a la mínima que hi hagi símptomes, els treballadors segueixin el protocol i no vinguin al centre. Abans, la informació que ens arribava era difosa. Canviava molt sovint, i la propagació del virus va ser imparable. Ara ho tenim tot molt més clar.

Com encaren una possible segona onada de Covid-19?
Jo estic tranquil·la. No em fa por perquè tenim les eines per combatre-la, però li hem de tenir respecte. Crec que no ens impactarà tant com la primera perquè la immunitat aconseguida al centre és molt elevada i, com li deia, estem molt més preparats.

També és possible que no impacti tant perquè molts avis i àvies han mort, no? Quina ha estat la taxa de mortalitat al centre?
Sí, no s’ha d’amagar el que ha passat. Sumant la part de sociosanitari i de residència, hem tingut el 50% de gent infectada, i les morts suposen un 21% del total. En total, hi ha 298 llits (187 al sociosanitari i 111 a la residència) i, per tant, s’han mort, fins al moment, 32 persones per Covid-19. El que ens preocupa també ara mateix és que han passat quatre mesos des de l’últim positiu a la residència i no hem estat capaços d’omplir-la.

Això es deu al fet que les famílies tenen por de portar-hi els seus familiars?
És per por i perquè la gent sap que només poden veure’ls un cop per setmana, i molts prefereixen esperar fins que tot això passi i, mentrestant, tenir-los a casa. També cal dir que al principi no ens van deixar obrir els nous ingressos perquè, tot i no tenir casos i, per tant, ser considerada residència verda, com que el fet de poder obrir o no depenia del risc de rebrot de la zona, i en aquell moment era alt, van tardar a deixar-nos rebre nous usuaris.

PUBLICITAT

Quants usuaris nous han entrat?
En tres mesos i mig només n’han entrat deu, a la residència. Al sociosanitari tenim constantment ingressos i altes, però tenim menys ingressos que abans, ja que no ens arriba tanta gent des ni des d’hospitals ni des d’atenció primària perquè s’està operant molt poc i l’activitat que no és Covid-19 encara és limitada. Per tant, ens deriven poca gent.

No s’esperaven tardar a omplir de nou el centre?
Érem conscients que costaria, però, sincerament, no tant. Al sociosanitari tenim més de 60 llits buits, i a la residència 26. Això no havia passat mai, i des d’aquí vull donar un missatge d’absoluta tranquiŀlitat, ja que tenim aprovats els plans de contingència. A més, el personal ha rebut formació continuada al llarg d’aquests mesos, tenim EPIs per a mesos i som una residència verda sense cap cas des de finals de maig.

Abans parlava de les visites. Com les han organitzat? Des de quan les permeten?
Tenint en compte que l’últim positiu va ser a finals de maig, les visites van començar a entrar al mes de juny, un cop aprovat el nou protocol i quan vam ser declarada unitat verda. Fins ara cada usuari rebia un familiar un cop per setmana de manera presencial i, a més, feien una videotrucada. A partir d’ara, amb un altre nou protocol, podran entrar tres familiars per usuari, i més d’un cop per setmana. Ho fem sempre en espais exteriors perquè tenim uns jardins molt grans, però per a l’època de fred hem habilitat una zona interior perquè es pugui garantir la distància de seguretat.

PUBLICITAT

No deixen que els usuaris facin sortides a l’exterior, oi?
Es deixen fer sortides d’un dia, però poques. El protocol diu que s’ha de ser molt estricte en temes com ara la mascareta, i per ser-ho s’ha de ser autònom, i la gran majoria dels nostres usuaris no ho són. Per tant, de moment, pocs poden sortir del centre. Ara bé, en el cas que puguin sortir es fa una declaració jurada d’ell i família, i aleshores es pot sortir. Pensi que ja no només ho fem per la seva seguretat, sinó que posen en risc tota la residència. Tampoc deixem que els familiars visitin els usuaris dins les unitats, tot i que hi ha dues excepcions: quan la persona és ja al final de vida, i si hi ha alguna descompensació. En aquests casos, se’ls dona equips de protecció individuals a les famílies i els poden visitar dins les habitacions.

Els usuaris necessiten les visites.
És clar. Els protegim al màxim de la Covid-19, però les visites són absolutament necessàries. Els avis i àvies són persones diferents després de rebre la seva família. Nosaltres fem bona feina, però no som la família.

Quina és la seva opinió sobre la gestió de les residències per part de la Generalitat?
La nostra casuística (en ser sociosanitari i residència junts) va fer que no patíssim tant l’abandonament en què es van deixar les residències a l’inici de la pandèmia, a tots els nivells. Gràcies al sociosanitari, que depèn de Salut, ens arribaven EPIs, encara que escassos, i protocols d’actuació, que nosaltres utilitzàvem i aplicàvem a tot el centre. A les residències, on hi havia la població més vulnerable, mancaven recursos per fer front a la pandèmia, i es va actuar tard. Quan el Servei Català de la Salut va agafar la gestió de les residències, la situació va millorar. Ara tot és diferent. El pla de contingència que hem hagut de preparar per fer front a una segona onada és extens i exigent.

També et pot interessar

Comentaris