Jordi ‘Negre’ Catasús, la picaresca feta servei de córner

Durant força temporades, Jordi Catasús va exercir com a capità del degà penedesenc. (Foto: Llibre del Centenari del FC Vilafranca)
28/09/2020 - 18:36h

El futbolista penedesenc va marcar nombrosos gols dels anomenats ‘olímpics’

Jordi Catasús Sabaté –conegut amb el sobrenom del Negre pel color bru de la seva pell– és i serà un dels millors jugadors de la història del FC Vilafranca. Nascut al Pla del Penedès l’any 1941, allà comença a donar les primeres puntades a una pilota.

Als 15 anys, quan no podia jugar amb l’equip del poble per no haver-hi juvenils, fitxa per l’Atlètic Vilafranca. Les bones maneres que apuntava no van passar desapercebudes pels caçatalents de l’Espanyol, que no van dubtar a endur-se’l, tot i els seus 17 anys, per competir amb l’equip d’Afeccionats.

Al club blanc-i-blau hi va estar només una temporada abans de recalar al FC Vilafranca la temporada 1960/61 (1a Regional). El seu fitxatge pel degà penedesenc té història i és curiosa. L’Espanyol, que mantenia molt bones relacions amb el Poble Sec (un habitual de la 3a Divisió per aquelles èpoques), tenia intenció de cedir-lo a l’equip barceloní junt amb altres companys, però l’atzar va fer que el primer partit amb els de la Satàlia fos contra el Vilafranca per festa major (amb la Copa Administradors en disputa).

La seva actuació va convèncer els dirigents vilafranquins que, gràcies a les bones gestions del president Francesc Benaiges i de l’expresident Ramon Aranda, van tancar d’immediat la seva contractació.
Catasús, que ocupava al camp la demarcació d’extrem esquerre, va estar al Vilafranca 14 temporades, si bé la 1963/64 no va jugar cap partit a l’estar fent el servei militar al Sàhara Occidental.

En tots aquests anys va marcar 146 gols en partits oficials, sent actualment el segon màxim golejador històric del club per darrere de Raimon Cervera (168). Ara bé, a banda dels seus gols, el que la gent més recorda d’ell són els seus serveis de córner. No es pot quantificar el nombre de gols que van sortir de les seves botes.

Davanters de l’època com Valero, Gutiérrez, Miró, Andresín o Escolà es van inflar a fer gols gràcies a les seves centrades miŀlimètriques des de les cantonades. Però la seva gran habilitat –i la qual és motiu del titular d’aquest article– eren els córners directes. Cargolava la pilota de tal manera que els porters, la majoria de vegades, acabaven recollint-la de dins la porteria sense opció a poder fer res més. Els que el van veure jugar diuen, a més, que els llançava indistintament d’una banda o una altra: és a dir, uns amb l’interior i els altres amb l’exterior. Tot un fenomen.

Anècdota del 1968
En aquest sentit, val la pena comentar una anècdota d’un partit disputat l’any 1968 a la Creu de Sant Salvador contra el Borges Blanques (3-1). Al minut 79, amb 2-0 al marcador, una jugada individual de Miró va acabar amb una centrada enrere perquè Papaseit rematés a gol i fes el tercer.

La jugada immediatament va ser protestada de manera enèrgica pels visitants, argumentant que la pilota ja havia sortit fora del terreny de joc en el moment de la centrada. El coŀlegiat, que en un principi es mostrava reticent a anuŀlar el gol, va anar a consultar l’assistent a la banda cedint a les demandes dels de les Garrigues. No li va caldre.

El mateix Miró, en un gran gest d’esportivitat, va reconèixer a l’àrbitre que la pilota havia traspassat la línia del terreny de joc. Com que abans de la centrada la pilota venia d’un contrari es va decretar el corresponent servei de córner. I heus aquí que en Catasús, murri ell, aprofitant el desconcert regnant encara per la polèmica que havia suscitat la jugada en qüestió, va executar-lo de manera directa pujant, ara sí, el 3-0 al marcador de Casa Albertí que hi havia darrere d’una de les porteries.

Catasús va penjar les botes la temporada 1973/74, tot i que, curiosament, havia rebut l’homenatge per la seva trajectòria tres anys abans. Va ser el 27 de juny de 1971, primer amb un partit entre el Vilafranca i una Selecció Regional que va acabar amb triomf del degà penedesenc per 5-4 i posteriorment, al vespre, amb un sopar a l’Hostal Penedès amb la presència de la plantilla, directius, alguns expresidents i de la Penya Espanyolista de Vilafranca que també s’havia adherit a l’acte.

Retirat de la pràctica del futbol, Catasús va seguir estretament vinculat al FC Vilafranca anys després, ja que a principis dels 80 va formar part de la Junta Directiva sent un dels responsables de la Comissió Tècnica Esportiva i delegat del primer equip.

A més, com a bon soci que era, fins al final dels seus dies va ser un dels assidus dels partits del degà penedesenc al Municipal, a banda que te’l podies trobar en qualsevol bon partit de futbol a la comarca.

També et pot interessar

Comentaris