Vilafranca té memòria
Aquests dies s’estan instal·lant 9 peces stolpersteine a Vilafranca en record de persones que van ser víctimes de l’horror dels camps nazis
“Aquest és un acte senzill, modest, però sincer”. Així ha definit el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Ricard Rafecas, aquest dimarts al migdia la col.locació de la primera peça stolpersteine de les nou que el Memorial Democràtic instal·larà a la ciutat. Rafecas ha apuntat que, amb aquest acte, Vilafranca vol “preservar la memòria històrica i, al mateix temps, fer pedagogia del que van suposar els camps nazis”.
Les stolpersteine (en alemany “pedres que ens fan ensopegar”) són peces artístiques urbanes en record de persones que van ser víctimes del nazisme que es col·loquen a la vorera davant la darrera residència que va tenir la persona en llibertat. Són, tal com ha definit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, “pedres que et fan ensopegar i, al mateix temps, reflexionar”.
La primera peça, s’ha instal.lat al carrer Ateneu, 50, a la vorera davant la porta de la casa del deportat Josep Cerrillo Galimany. La resta de peces s’instal·laran al llarg d’aquesta setmana. 7 de les peces s’instal·laran davant de domicilis on havien viscut:
- Damià Aleixendri (c/ Amàlia Soler, 39)
- Josep Cerrillo (c/ Ateneu, 50)
- Pere Escudé (c/ Ponent, 1)
- Josep Junyent Feliu i Josep Junyent Ferran (c/ Sant Bernat, 4)
- Eusebi Pérez (c/ Menéndez Palayo, 24)
- Josep Sanahuja (rbla. Sant Francesc, 7)
i dues es col·locaran davant el monument a les víctimes dels camps nazis al parc de la Pau, a la Girada, en no haver-se pogut localitzar el seu darrer domicili:
- Ramon Guasch
- Rafael Viñolas
Durant l’acte ha parlat també Ramon Arnabat, historiador i membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, que ha recordat que enguany ha fet 75 anys de l’alliberament dels camps nazis “en un moment de rebrot d’actituds racistes que ens fa pensar que no s’ha fet prou pedagogia”.
Arnabat ha fet un repàs històric del projecte ‘Tots els Noms’ i també ha donat quatre pinzellades dels deportats a qui s’homenatjarà amb les llambordes. Arnabat ha apuntat que Eusebi Pérez i Josep Cerrillo van ser els dos únics vilafranquins supervivients dels camps nazis.
Teresa Puig, neboda de Josep Cerrillo, ha dit unes paraules per recordar que el seu oncle va poder sobreviure després de 4 anys al camp de Mauthausen, “que el van consumir física i emocionalment”, i no va poder tornar a Vilafranca fins als anys 70 en obtenir la nacionalitat francesa. Va ser aleshores quan, segons Puig, a casa seva van parlar per primer cop dels camps nazis. Puig desitja que les pedres serveixin per recordar a unes persones que van lluitar “i esperem que la seva lluita no fos en va”.
Ha tancat l’acte el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que ha afirmat que actes com el d’avui són “més necessaris que mai per les amenaces que ens assetgen i per fer front a les temptacions negacionistes”.
L’acte ha finalitzat amb la interpretació de El cant dels ocells, a càrrec d’una alumna de l’Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet mentre es col.locava l’stoppelsteine a la vorera.
L’acte ha comptat també amb la presència de representants de tots els grups municipals del consistori i del president d’Amical Mauthausen i altres camps, a banda d’Arantxa Gómez, de l’Institut Eugeni d’Ors, que va rebre el premi Marcel·lí Garriga de fotos, de l’Amical de Mauthausen.
75.000 Stolpersteine arreu del món
Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot a l’Argentina. Els stolpersteine són blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima.
