20è aniversari de Cal Noi Noi, local social de la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca

Avatar
25/08/2020 - 12:34h

En aquest article Xavier Llenas Grimau, expresident de la colla castellers Xicots de Vilafranca (anys 1999-2002 i 2019), ens parla sobre l’aniversari del local

Exactament, el 25 d’agost de l’any 2000 vam inaugurar oficialment Cal Noi-Noi. Aquell dia recordo una barreja de nervis i alegria perquè per fi podíem ensenyar a tota la vila aquell treball tan ben fet. Del que es va dir aquell dia en els parlaments m’agradaria recuperar un paràgraf en concret: “Hem estat tirant parets a terra, fent morter, picant, arrebossant, enrajolant, pintant, posant plaques al sostre, passant cables i més cables, i d’altres feines que hem hagut d’afrontar entre tots, colze a colze. Han estat molts caps de setmana, moltes hores trobades no se sap on, molts esforços, nervis, cansament… Però sobretot, aquest local s’ha fet amb iŀlusió, quilos i quilos d’iŀlusió que s’han ben barrejat amb el ciment, amb la pintura, amb tots els materials que hem utilitzat aquests mesos en què els Xicots de Vilafranca hem estat més units i més segurs de les nostres possibilitats que mai”.
Aquell dia, amb la companyia de l’alcalde Joan Aguado, vam descobrir una placa que diu: “Gràcies a l’esforç incondicional dels components de la colla de castellers Xicots de Vilafranca, s’ha fet possible la inauguració de Cal Noi-Noi. De ben segur que la iŀlusió i l’esforç faran pinya per a una Vilafranca més castellera encara”.

També vam fer entrega d’una placa al casteller Kiko Marcianes en representació de tots els que havien treballat al local. El Kiko va decidir donar-la a la colla, i encara avui es pot veure a la zona de trofeus i records del local.

PUBLICITAT

Abans d’aquella inauguració en vam fer molta, de feina. Havíem visitat diversos locals i, per casualitat, vam anar a trucar a la porta de Cal Requena. Vam entrar a aquella antiga ferralleria i vam veure aquell munt de ferralla, aquelles piles i piles de mil i una coses. Gairebé no podíem ni passar. De fet, no vam poder arribar a veure el final del local. Tot i que era difícil imaginar que aquell podia ser el local de la colla, la seva situació privilegiada, a pocs minuts de la plaça de la Vila, i el fet que estigués situat a la plaça que va veure néixer els Xicots, la plaça del Firal, ens va fer decidir a engegar una gran aventura. Una aventura que seria cansada, però, sobretot, emocionant: convertir allò en un local social per a la nostra colla. Quan no teníem actuació o assaig, anàvem a fer les obres al local. Van ser les setmanes més xicoteres de la nostra vida, segur. Vam aprendre, entre tots, a donar el nostre esforç i treball a canvi d’una cosa gairebé intangible, a canvi d’un sentiment de grup, d’amistat.

Pel que fa a l’elecció de l’arquitecte, va passar un cas molt curiós: vam triar un membre de l’altra colla de la vila, en Ramon Caba Robletto. Però lluny que això pogués generar algun recel, va passar tot el contrari: ens hi vam entendre a la perfecció. És una persona excepcional que ens va facilitar molt les coses, que ens va ajudar com el que més i que va donar un suport total al projecte. Va ser una peça clau en la construcció de Cal Noi-Noi.
Un altre tema molt important: la cara de Cal Noi-Noi; el gerent del local i del bar. El primer va ser en Vicente Gurriz, membre de la colla que es va iŀlusionar amb l’inici del projecte. Posteriorment va agafar el relleu en Francesc Xavier Arroyo, més conegut com Cisco, que va portar un gran dinamisme al local i el va fer punt de trobada per a joves i no tan joves de la vila. Després hi han passat altres persones i projectes, i actualment hi tenim la Vaida, que està fent front a la situació i al repte amb empenta i moltes ganes.

El fet de tenir nou local ens va portar a assolir nous castells molt ràpidament. Aquella mateixa festa major vam estrenar el 3 de 7 aixecat per sota, i dos mesos després, al Concurs de Castells de Tarragona, vam viure un dels dies més especials que recordem molts dels castellers d’aquella època: aconseguíem carregar els primers 3d8 i td8 amb folre de la nostra història, impressionant. Casualitat? Segur que no: la iŀlusió i força generada pel local ho van fer possible.

PUBLICITAT

Aprofito també per fer un esment a part per als nostres veïns del segon pis. L’Elo i el Campe, dues persones entranyables que sempre han tingut paciència i comprensió envers el fet de tenir el nostre local situat a sota de casa seva. Dues persones amb qui ens agrada compartir les alegries de la colla, de les quals en són sempre responsables indirectes.
I sobre el nom del local, Cal Noi-Noi? Sempre és important recordar-ne el perquè: en plena renaixença castellera, entre els anys 1926 i 1936, es constata a Vilafranca l’aparició d’una penya de castellers amb el principal objectiu de fomentar l’afecció als castells, que tan populars tornaven a ser llavors. Doncs bé, aquesta colla es reunia al bar Grop Nou –també conegut a la Vila per Cal Noi-Noi–, als baixos del Museu del Vi. I aquesta taverna, Cal Noi-Noi, va ser un nucli de dinamització de la vida castellera de Vilafranca.
Amb la voluntat de recuperar aquell nom perdut en l’oblit, i també en el sentit de ser un nucli dinamitzador, i responent a una proposta de l’expresident de la nostra colla, Raimon Rovira, a la junta vam decidir adoptar aquest nom per al nostre local. Tot i les problemàtiques sorgides posteriorment respecte a aquest nom, avui dia ja resoltes, seguim pensant que va ser un encert recuperar-lo.

En definitiva, un local on cada rajola, cada vorada, cada racó, cada mirada, ens recorden, als que el vam fer possible, el que es pot arribar a fer per un projecte comú, totalment desinteressat; el que es pot arribar a fer en equip, empesos per una iŀlusió de fer millors castells i convençuts que tenir un local social seria clau per aconseguir-ho.

Ara toca seguir disfrutant de Cal Noi-Noi com fins ara, fent castells i passant-hi bones estones amb els companys i companyes de la colla, i seguir-lo convertint i consolidant com el centre neuràlgic representatiu de l’alternativa i la pluralitat castellera a Vilafranca.

També et pot interessar

Comentaris