“La cessió municipal del pavelló salvarà la viabilitat del club”
Entrevistem el president del CE Noia Freixenet, Ferran Andreu
Aquest novembre, Ferran Andreu complirà el seu tercer any com a president del Noia Freixenet. Malgrat que la temporada encara no ha començat, ja li han aparegut alguns maldecaps. I és que les obres del pavelló l’obligaran a fer mans i mànigues per trobar espais alternatius per poder jugar els partits no només del primer equip sinó també de tota la base.
Davant les imminents obres del pavelló, on entrenarà i jugarà el Noia fins a finals d’any?
A hores d’ara encara no ho sabem. Tenim diverses opcions obertes. És una qüestió que hem delegat a l’Ajuntament, però per entrenar la base hi hauria la pista del Pla del Penedès i la de Torrelavit, i per al primer equip necessitem una pista homologada per OK Lliga, i una de les primeres opcions que vam posar sobre la taula va ser la de Vilafranca. La resposta ha estat que no hi havia cabuda, que només es podria entrenar un dia cada quinze dies i que els partits només podrien ser el diumenge a la tarda. A nosaltres ens van passar el quadre de dues pistes quan teòricament n’hi ha tres, comptant la pista del pavelló firal. Si hi ha possibilitat, bé, i si no haurem de buscar alternatives, com podrien ser les pistes de Vendrell, Calafell, o potser Masquefa o Piera.
Serà un contratemps important per a la plantilla del primer equip i la base?
Sens dubte. Ja no hi cabíem, i utilitzàvem la pista exterior, que està en pèssimes condicions, i ja havíem anat a entrenar a Torrelavit. A Sant Sadurní, a banda del Col·legi Sant Josep, no hi ha cap altra instal·lació on es pugui patinar.
Què ha significat per a l’entitat l’acord de cessió municipal que s’ha signat amb l’Ajuntament?
Diria que és un acord històric que salvarà la viabilitat del club, perquè a nivell d’infraestructures portàvem uns anys en què les autoritats competents no podien signar que reunia totes les condicions. Per tant, s’havia de fer, però el club no té els diners per tirar endavant aquesta aventura. Per altra banda, penso que Sant Sadurní requereix un espai d’aquestes dimensions per poder fer-hi sobretot esdeveniments culturals multitudinaris. Aquesta era l’única solució en un bon moment i aprofitant una subvenció de la Diputació de Barcelona.
Ara es començarà a canviar la coberta del pavelló. Hi haurà més intervencions?
Es comença pel tema més fonamental, que és la seguretat, és a dir, sortides d’emergència i d’antiincendis. Després, estem parlant de fer una segona fase, com seria la sortida d’evacuació de pista. Entremig també hi haurà la renovació de les grades velles i tot l’exterior en una finca que té uns 8.000 metres quadrats.
Quins reptes esportius s’han plantejat per a aquesta temporada?
Volem mantenir el model de joc que ens defineix. Si això ho aconseguim podrem estar en disposició de poder lluitar pel mateix. Hem tingut una carrera de tres anys molt important a nivell de resultats i de treball i ara ens queda consolidar el projecte aportant aire fresc amb nous jugadors i un nou entrenador que coneix perfectament la casa. Nosaltres el que volem és que se’ns identifiqui amb un model de joc i de manera de ser i de fer que és el que en diem ADN Noia. Si estem en disposició de quedar tercers una altra vegada podrem dir que és un fita miraculosa, i si a Europa les coses ens surten bé i podem donar alguna sorpresa serà fantàstic.
La pandèmia va suspendre la temporada passada. Justament l’any que s’havia tornat a implantar el play-off. Tornar a la fase regular és el més sensat?
És difícil de contestar. Aquest confinament ha estat molt complicat, amb reunions tenses i dures, pressions de tot arreu, sondejos i rumors. I tot plegat ha estat molt dur, més dur del que la gent es pot imaginar. En el sistema de competició un cop es va decidir de finalitzar la temporada quedava el nou escenari. A nosaltres ens agrada el play-off i per això vam ser dels primers a apostar-hi quan vam entrar a l’Associació de Clubs, però amb un escenari ideal i no pas amb la dificultat que ens trobem ara. Segurament una fase regular fa que la presa de decisions que es puguin prendre en el futur sigui menys dràstica i valori una mica més la regularitat. Hi ha hagut altres esports que han acabat la temporada i l’hoquei no ho ha volgut fer ni que fos amb una final four.
La possibilitat de jugar a porta tancada és cada cop més probable. Com ho veu?
Una de les coses que dèiem a l’inici era que ens costava pensar en l’hoquei sense públic. Nosaltres el que volem ara és que hi hagi hoquei, i si al final ha de ser sense públic, doncs aquest serà un mal menor.
Com està la qüestió de l’Associació Europea de Clubs, de la qual en forma part el Noia?
Bé. Periòdicament ens anem reunint, agafant el projecte amb molt iŀlusió. Tenim una gerència que porta la regnes del projecte i anem desenvolupant-lo de manera ferma però alineat amb les noves estructures europees. Treballant amb pas ferm per no fer qualsevol cosa. La nostra idea era començar aquesta temporada 20-21, però es treballa per a una competició ben feta per a la 21-22, amb els vuit equips que som, tot i que se n’hi afegiran alguns més.
Diumenge es va fer una reunió telemàtica arran la situació dels clubs a Europa. Què en pot destacar?
Bàsicament, que no hi ha hagut totes les inscripcions a les competicions europees com s’esperava. Hi ha hagut renúncies per diversos raons, ja sigui per les expectatives o per pressupost. Aquest és un tema que no ens podem permetre a l’hoquei. Els dirigents ens hem d’exigir poder afrontar aquests reptes perquè sabem les dificultats que hi ha, però si els dirigents no som exigents, de mica en mica potser estem malmetent aquest esport.
Llorca i Aragònes marxen i s’incorporen Ballart i Pujadas. Els canvis són bons?
A ningú se li escapa que perdem dues peces molt importants, dos jugadors que van a equips top. D’alguna manera els trobarem a faltar, però per altra banda hem buscat perfils que creiem que s’adapten al nostre estil de joc amb progressió, perquè són molt joves, i volem que creixin amb nosaltres. Són jugadors que tenen molta gana d’èxits.
Si ja es coneixia des del club que Aragonès marxava a Portugal, per què es va presentar a la plantilla d’aquesta temporada amb dorsal i tot?
D’entrada, vull dir que des del club no es coneixia la seva marxa. Cada vegada que el club parla amb Aragonès, ell ens diu que es queda. De fet, tenia un compromís verbal per aquest any, però arriba el dia 2 de juliol i ens proposa una reunió per parlar-ne. La reunió la fem el 6, i llavors ens comunica que abandona el club sense dir-nos el seu destí, que encara no el sabem. Ens sap molt greu la seva marxa i la manera en què s’ha fet. Nosaltres no qüestionem la seva decisió, perquè ell ens ha demostrat a tots, amb el seu compromís i joc, que podia acabar en un gran equip. El que ens sorprèn és que s’hagi actuat d’aquesta manera i, sobretot, faltant molt a la confiança que nosaltres hi vam dipositar. No hem volgut fer un escarni públic perquè entenem que ens ha donat molt, i no és la nostra manera de fer. La roba l’hem rentat a casa. Ara bé, si ho haguéssim sabut abans hauríem buscat més peces. Hem hagut de dir no a jugadors que podien venir i que són perfil Noia. Malgrat tot, tenim confiança màxima en els dos nous jugadors que ja teníem lligats al febrer i en tota la plantilla.
Com està la base per a aquesta temporada?
Bé. Intentant consolidar un projecte i retornar l’ADN Noia, que potser aquests anys s’havia perdut una mica, i incorporant el Ferran López en la direcció tècnica de la base, una de les premisses que vam parlar amb ell. Ens ajudarà a incorporar el model del primer equip fins a baix. Seguim amb el model d’equips curts mirant de treure el millor de cada jugador, pensant en els mateixos jugadors i no en campionats. Aquest any comptarem amb 19 equips.
I com estan les relacions amb el Patí Vilafranca?
Per part nostra, ens sorprenen una mica les paraules de la setmana passada, perquè el que diu el vicepresident del Vilafranca no és cert, i ell ho sap. Quan nosaltres vam rebre l’interès de diferents nois de la mateixa edat per venir al Noia el primer que vam fer és posar-nos en contacte amb el Patí Vilafranca per informar-los del tema. Nosaltres hem intentat fer-ho bé, i aquí cadascú explica la història que vol. El Noia no va a buscar cap jugador de la base de cap equip, ans el contrari: nosaltres moltes vegades hem recomanat a molts jugadors que es quedin als seus clubs perquè ens interessa que hi hagi hoquei a totes les poblacions del Penedès.
