“Les veus que imito sovint interfereixen en el meu dia a dia”

Xavi Gonzàlez
07/08/2020 - 10:00h

Entrevistem l’actor i humorista Pep Plaza que dilluns actua al Centre de Llorenç amb motiu de la festa major

La faceta d’humorista i actor la va començar a forjar al teatre amateur mataroní i a la ràdio local d’Argentona i Arenys de Mar. Va fer el salt a la televisió l’any 2001 al programa Set de Nit de TV3, presentat per Toni Soler, on imitava Jordi González, Lluís Canut i Joan Gaspart. Poc després, va formar part de l’equip de Toni Clapés al Versió Original de Catalunya Ràdio i, posteriorment, al Versió RAC1 durant quatre temporades. Homo Zapping, Senyores i Senyors, El Club i La Réplica són alguns dels programes per on ha passat, però la seva popularitat més gran va arribar a través del Polònia i del Crackòvia de TV3. Dilluns, a les 10 de la nit, actua al Centre de Llorenç del Penedès amb el seu darrer espectacle, Ara més. Les entrades es poden adquirir al web www.elcentre.cat.

És cert que els seus inicis van ser de molt jove i imitant l’Eugenio?
A l’escola, la professora de música sempre ens deixava al final de la classe un temps lliure per fer música, teatre o imitacions, i llavors va ser quan vaig començar a imitar l’Eugenio. Devia tenir onze anys.

Quina és la clau per poder tenir un registre d’imitacions tan ampli?
Més que la clau, deu ser que tenim unes cordes vocals adaptades per poder anar canviant de to. També anem a buscar la musicalitat de cada veu per agafar aquella cadència. Igual que un dibuixant pot fer un retrat o una caricatura amb el seu pols, nosaltres, amb la veu, la gola i les cordes vocals anem ajustant cada veu perquè s’assembli al màxim possible. Crec que no hi ha secret, i això ho tens o no ho tens.

Quants personatges ha arribat a imitar en la seva carrera professional?
Aquesta és una pregunta que sempre té retorn, perquè quan me la fan demano que em facin el favor de fer-me el recompte, ara que ja hi ha internet i tot és públic. Mai he tingut la inquietud de saber quantes en faig. Diguem que en faig més de seixanta i menys de dues-centes.

Alguna imitació li ha fet especial iŀlusió?
A mi el que aquest m’ha fet molta iŀlusió ha estat el del David Verdaguer, perquè és un personatge que no ha imitat mai ningú i, arran del Polònia confinat, me’l van demanar d’un dia per l’altre i va sortir prou bé. Estic molt content perquè, a més, el conec.

PUBLICITAT

I algun personatge d’aquells que encara no ha pogut imitar?
Sempre hi ha alguna veu d’aquelles que costa. Un que estic acabant d’ajustar i que gairebé tinc és el Pablo Iglesias. D’altra banda, el Montilla mai em va acabar de sortir. Si vols que s’hi assembli molt no es pot fer tot. Ara, que si el que busques és fer una caricatura, encara s’hi pot assemblar.

Carlos Latre, Toni Albà i Pep Plaza són els ‘top’ en imitació al nostre país?
A Catalunya hi ha molta gent que s’hi dedica. Nosaltres potser perquè som mediàtics o perquè sortim al Polònia, però hi ha grans imitadors, com l’Oriol Cruz, i fins i tot dones, com la Judit Martin, que és una exceŀlent imitadora. I també gent que no és tan mediàtica però que esta treballant molt bé, com l’Edu Mutante.

Hi ha algun personatge que no hagi paït la seva imitació o algú que, al contrari, l’hagi felicitat?
En principi no. Només recordo que fa molts anys, a qui no li agradava era al Jordi González, però perquè al programa Homo Zapping potser el guió no era prou acurat i ens posàvem massa en la seva vida personal. Després vam coincidir i ara, almenys, hi ha bon rotllo. Que m’hagin felicitat n’hi ha molts: des de l’Albert Om, amb qui tinc molta amistat, fins al Lluís Canut, el Joan Pera o el Quim Monzó, que va venir en persona a veure el Polònia, on vam fer un cameo. L’últim a felicitar-me ha estat el David Verdaguer, que m’ha dit que li havia agradat molt.

En el seu dia a dia li passa que de cop i volta està fent la veu d’un dels seus personatges?
Sí. Inevitablement, a vegades dius coses amb el to d’alguns personatges que fas. Però és que tots els tinc a dins meu. Llavors, pot ser que diguis alguna cosa que pugui sonar a Jordi Gonzàlez, a Jordi Pujol o a Lluís Canut. És cert que aquestes veus van interferint en el meu dia a dia.

PUBLICITAT

La tasca d’imitar un personatges també passa per ser un bon actor?
El tema de la imitació és un més a més que vaig descobrir de petit, però realment el que vaig descobrir va ser el teatre, que m’apassiona, i la ràdio, un dels mitjans més espectaculars que hi ha quant a fer viure a l’oient la imaginació. I només amb la veu i sintonies de música fer arribar la gent a molts llocs. Jo vaig començar a fer teatre de text amb quinze anys, i això és el que m’ha donat la seguretat a l’escenari de fer les imitacions amb un caire natural que fa que no només estigui fent imitacions, sinó que faci un monòleg interpretat. A Llorenç farem una paròdia del món de l’òpera que és molt teatral i divertida.

En quina mesura han contribuït el Polònia i el Crackòvia en la seva popularitat?
Crec que em vaig començar a fer-me mediàtic quan vaig estar amb l’Albert Om a El Club, i també em va impulsar aquells quatre anys que vaig fer de Pep Guardiola al Crackòvia, però sí que és cert que tretze temporades seguides al Polònia m’han ajudat a ser mediàtic a Catalunya. Ara bé, tot això no s’aconsegueix si no fas un bon producte. I per molt que surtis per la tele, que és l’aparador, després el client no et compra. Estic molt content perquè a Llorenç vam venir fa uns anys i la gent va gaudir molt. La resposta va ser molt bona, i ara el que puc dir és que intentarem sorprendre tothom perquè d’aquí uns anys també tornem.

Quantes hores pot invertir a fer una imitació perfecta?
Depèn del personatge. Amb el David Verdaguer vaig estar molta estona i, en canvi, hi ha personatges que em poden portar dos o tres dies. També n’hi ha que només escoltar-los ja els estic fent. Ets com un lloro que els repeteix.

Què presenta en aquest últim espectacle que ha titulat ‘Ara més’?
És la continuació del I ara què, aquell moment que el Guardiola deixa el Barça i tothom em comença a preguntar: “Pep, i ara què faràs?”, perquè només l’imitava a ell i se m’acacabava la feina. L’Ara més ens ve a pèl perquè representa que és després d’aquest confinament de tanta mascareta. La pregunta continua sent: “I ara?” i la resposta és: “Ara, més”.

Hem passat tres mesos en estat d’alarma i ara la cultura es va aixecant amb moltes restriccions.
Van sortint coses, però no pas les que voldríem. Actualment hi ha gent que per normativa o per llei no poden fer aquell espectacle al poble que sigui i n’hi ha d’altres que, malgrat ho puguin fer, deixen de fer-ho per precaució. Hem d’estar molt agraïts a entitats com El Centre de Llorenç del Penedès, que creuen en la cultura i han volgut tirar endavant aquest acte de festa major. Amb totes les precaucions, és clar.

També et pot interessar

Comentaris