Ramon Arnabat publica un estudi sobre el moviment associatiu a la Catalunya contemporània

Avatar
13/07/2020 - 20:26h

L’historiador penedesenc fa un recull de dotze aportacions de diversos historiadors

Ramon Arnabat, Montserrat Duch i Antoni Gavaldà, del grup de recerca consolidat ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, coordinen el llibre dedicat a l’estudi de l’associacionisme a la Catalunya contemporània: La Catalunya associada (1868-1938) editat per les Publicacions de la Universitat de València.

El llibre recull dotze aportacions de diversos historiadors. Entre aquests cal destacar el que fa referència a la Base de Dades de l’Associacionisme Català Contemporani (BDACC) que consta de 24.000 registres i que es pot consultar en obert a https://www.irmu.org/base-de-dades-associacionisme. Els capítols del llibre tracten de diverses vessants i concrecions de l’associacionisme: agrari, sindical i professional, polític, catòlic, cooperatiu, mutual, cultural, de les dones i de l’economia social i solidària.

PUBLICITAT

L’historiador penedesenc Ramon Arnabat és corresponsable de la Introducció (amb els coordinadors), de la Metodologia (amb Agustí Agramunt) i del text dedicat a l’Associacionisme cultural (amb Xavier Ferré). I és autor del llarg article que clou el llibre i serveix de síntesi: “L’associacionisme popular: una mirada de conjunt”.

La Catalunya contemporània es caracteritza per tenir una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat, la Catalunya associada, que es quantifica i cartografia en aquesta obra original i pionera. Al llarg del text s’analitza i historia l’associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938, oferint una imatge global i, alhora, sectorial, que va del món rural al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana.

PUBLICITAT

L’associacionisme català contemporani es caracteritza per tres aspectes: la seva diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós, …); la seva fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori; i la seva presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Davant l’absència de l’estat protector i l’avarícia del capital, les classes populars catalanes s’associaren i lluitaren per assolir una vida digna i, en alguns casos, per transformar la societat.

També et pot interessar

Comentaris