A primera línia

Un moment de la recollida dels aliments al rebost solidari de Vilafranca
Judit Benages
05/07/2020 - 12:10h

Grups de voluntaris han repartit a domicili aquests últims tres mesos aliments del rebost solidari als col·lectius més vulnerables

“Com veus, aquí no ens avorrim”. Així és com resumeix el coordinador del rebost solidari de Vilafranca, Lluís Lázaro, un matí al banc d’aliments vilafranquí. El dimarts, dia de la nostra visita, a més, afortunadament, estan rebent diversos camions i furgonetes que els porten aliments, cosa que celebren.

Els genera un respir, també, que és el dia que els donen un cop de mà els voluntaris de la Creu Roja, que des de l’inici de la pandèmia, a mitjans de març, i fins aquesta setmana, s’han dedicat a repartir casa per casa els aliments a les persones més vulnerables, ja sigui perquè són gent gran i, per tant, se’ls recomanava fermament no sortir massa de casa o perquè, tot i no ser grans, tenen problemes de mobilitat que els impedeixen desplaçar-se al rebost. Tots ells arriben derivats de serveis socials. “Nosaltres no triem res, només repartim a qui tenim a les llistes”, diu Lázaro.

El Jaume i l’Allà arriben al banc d’aliments a dos quarts de deu del matí. Són voluntaris de la Creu Roja: el color vermell de la seva indumentària els identifica.

Van al banc d’aliments des de fa tres mesos cada dimarts i dijous, tot i que la Creu Roja també ha enviat voluntaris algun dimecres perquè les demandes eren molt altes. Cada dia fan tres domicilis diferents, tot i que aquesta setmana, com és l’última, n’han de fer quatre per poder arribar a tothom.

Al rebost els reben amb els braços oberts, els prenen la temperatura i, un cop comprovat que no tenen febre, els deixen entrar.
Normalment els voluntaris del rebost els tenen els lots de menjar preparats, però en aquesta ocasió ho hauran d’anar preparant entre uns i altres ja que la feina que han tingut des de primera hora del matí els hi ha impossibilitat fer les caixes de la Creu Roja. De mica en mica, van omplint els carretons amb menjar per als propers 15 dies.

PUBLICITAT

Lázaro explica que intenten tenir en compte a qui van dirigits els aliments ja que “els marroquins, per exemple, no mengen carn, o la gent d’Amèrica del Sud els agrada molt el mango i, si en tenim, sempre intentem donar-los-en”. Mentrestant, una de les voluntàries del banc d’aliments explica a una nova usuària com funciona tot plegat. Ella, una mica atabalada, intenta entendre com haurà d’omplir la nevera a partir d’ara.

El coordinador del rebost reconeix que van “col·lapsats” ja que, si abans de la pandèmia rebien unes 50 persones cada dia, ara són pràcticament el doble. “I, tot i que just avui estem rebent menjar, els recursos són els que són, i sempre fem crides perquè la gent ens porti aliments o perquè s’apuntin com a voluntaris”, apunta.

Normalment sempre es poden veure fora del rebost 4 o 5 persones esperant per entrar, però no massa més perquè els voluntaris treballen a contrarellotge per no generar cues i ara, a més, ho han de fer amb totes les mesures de prevenció per la Covid-19 que marca la llei. Tothom s’ha de prendre la temperatura abans d’entrar i no poden tocar res. Els voluntaris, ben protegits, són qui han de posar l’alimentació als carretons mentre passen codis de barres perquè tots els productes quedin registrats.

Els voluntaris de la Creu Roja comprovant que tot el que s’emporten és correcte

Un cop els voluntaris de la Creu Roja tenen els aliments, els col·loquen estratègicament dins la furgoneta, fan un repàs per tal que no s’hagin deixat res i donen inici al repartiment. Comencen per l’Espirall i acaben pel barri del centre.

PUBLICITAT

L’Allà ja ha fet aquest servei en més d’una ocasió i ens explica que hi ha una norma bàsica: no entrar a les cases. “S’ha de deixar sempre la caixa de menjar a la porta”, afirma. El Jaume reconeix que això li genera un dilema perquè les persones a qui porten el menjar no es poden moure amb facilitat.

És el cas de la primera dona a qui li deixen el menjar, que obre la porta amb moltes dificultats. Va amb crosses. El Jaume li repeteix en diverses ocasions si podrà entrar les caixes ella sola. “Sí, sí, no et preocupis. No tinc més remei”, afirma ella, pocs segons abans d’agrair-los la feina tres o quatre vegades. Això ja dona forces als voluntaris per seguir amb la seva tasca d’ajudar, com sempre, a qui més ho necessita. Ara, potser, més que mai.

També et pot interessar

Comentaris