Hans Gamper i els seus estrets vincles amb el FC Vilafranca
Se’l pot arribar a considerar cofundador del club. No només dirigia entrenaments als joves de la vila, sinó que va participar en algun partit amb el degà penedesenc
A dia d’avui sabíem de Gamper, a través del Llibre del Centenari del FC Vilafranca escrit per Josep M. Batet, que pels volts de març de 1904 havia vingut a dirigir els entrenaments dels joves esportistes vilafranquins. Amb la informació obitnguda darrerament, es pot afirmar que la vinculació del fundador del FC Barcelona amb la nostra vila i el degà penedesenc va ser quelcom més que una col·laboració puntual.
Curiosament, aquesta data de la primavera de 1904 apareix a molts mitjans com la de la retirada de Gamper de la pràctica activa del futbol per poder dedicar més temps als seus negocis. Per tant, és bastant probable que el primer vincle amb la nostra vila no fos cap altre que el merament comercial.
És aquí on els germans Lluís i Emili Berger (fundadors del club) juguen un paper important. El seu pare, Joan Baptista Berger, francès i expatriat de l’Alsàcia-Lorena, va establir-se a Barcelona i després de regentar un negoci a Valls, va venir a Vilafranca a finals del segle XIX per dedicar-se a la criança i exportació de vins. Berger coneixia l’empresari Louis Moritz (també alsacià, com ell), cosa que havia facilitat la seva incorporació laboral a l’empresa cervesera anys abans. Amb el temps, s’ha sabut de l’estreta amistat del Sr. Moritz amb Gamper fins al punt que la fàbrica, i alhora casa familiar, fou la seu social del FC Barcelona durant alguns anys.
En el número 293 de la Revista Los Deportes del 3 d’abril de 1904 es fa esment al partit disputat entre futbolistes locals amb la presència de Gamper a Vilafranca: “En Vilafranca prosigue sus partidos el Club que lleva el nombre de aquella villa, en la que hace pocos días estuvo el popular Gamper departiendo como compañero con los aficionados de aquella, que con los entusiasmos que demuestran y la eficaz cooperación de Luis Berger es fácil lleguen a desarrollar proyectos que mucho cautivarán la atención de los deportistas”.
Dos dies més tard, el 5 d’abril, el diari La Veu de Catalunya també se’n feia ressó:
“S’ha constituït una colla de joves per a jugar al foot-ball. El bando vermell el forman R. Cuyàs (porter); F. Janer y J. Janer (darrers); P. Baltà, E. Berger (mitgers); S. Sugrañes (cap); D. Llopis, Rovira, J. Tomás, Ferrer, Faura i Frexedes (devanters). Bando vert: J. Martorell (porter); J. Esteve, Parera (darrers); J. Valls, Nogués, R. Juvé (mitgers); Trens, Ràfols, Ll. Berger (devanters); Galofré (cap); Carbó. S’han jugat interessants partits, haventhi prés part també els senyors Hans Gamper y Steimberg, del Club de Barcelona”.
Aquesta trobada no tenia cap altre objectiu que preparar els joves esportistes vilafranquins de cara a l’imminent compromís amb l’equip barceloní. Amb això, el 22 de maig queda fixat com la data del primer partit entre el FC Vilafranca i el FC Barcelona. La ressenya de la revista El Labriego deia el següent: “En la tarde del Domingo 22 del actual, tuvo lugar en el campo cercano a «Can Lleó» un partido de foot-ball entre los clubs de F.C. Barcelona y F.C. Vilafranca. Componían el primero los Sres. Soler I, A. Witty, Mas, Guardiola, Sanz, Mas, Soler II, Panadés, Flaquer y Puig. El de esta villa los Sres. Ràfols. E. Berger, A. Cuyàs, L. Berger, Sugrañes, Trens, Huguet, Durich, Valls y Llopis. Actuó de referee (Juez), el Sr. Max Gaisser. Conforme era de preveer, no podían los jugadores de esta villa, dada su no suficiente práctica en el juego, salir del todo airosos en su cometido, pues descuidaban fácilmente sus puestos, ello no obstante permitió pudieran aleccionarse en ciertas estratagemas lícitas de que a menudo se valía el Club contrario para combatirles con éxito, quién jugó con maestría haciendo cinco goals y los de Vilafranca si bien se portaron con mucho ánimo, por el motivo indicado hicieron solo un goal”.
Aquell resultat deixava força clares les diferències entre ambdós equips, per altra banda lògiques i evidents si tenim en compte els anys d’existència d’un club i l’altre.
Per la festa major d’aquell any, la “Societat Foot-Ball Club Vilafranca”, ja constituïda oficialment com a tal des del 9 d’agost, va programar diverses activitats esportives tot coincidint amb la inauguració del Camp-Velòdrom. Aquest, anomenat Ca l’Abat per la finca on estava situat a la baixada de Sant Salvador anant cap als Monjos, a mà esquerra i davant l’encreuament amb la carretera de La Bleda, comptava amb camp de futbol, pista de lawn-tennis i velòdrom. El plat fort havia de ser el partit de futbol del dia 4 de setembre entre un team de Tarragona i un team de la nostra vila, amb la Copa Zulueta en joc.
Així ho explicava La Veu de Catalunya en la seva edició del dimarts 6 de setembre:
“Amb motiu de la festa sportiva anunciada a Vilafranca del Penades pera’l diumenge passat, foren en gran número els aficionats que en bicicleta, motocicleta, automóvil o tren s’hi dirigiren desde Tarragona, Barcelona, Sant Sadurní , Vilanova, etc, etc. Tothom feya animats comentaris sobre’l provable resultat del partit de futbol, en el que’ls vilafranquins s’havían de veure enfront dels tarragonins pera disputarse la Copa Zulueta, primer partit serio en que’s trobaven. Els germans Berger acudían a rebre a tots els forasters, obsequiantlos com ells saben ferho y fentelshi encara més agradable la estada a la bonica capital del Penades. A la fonda y al Club saludarem als jugadors de Tarragona, ab el seu capità Guasch, y l’incansable Tarin; als companys de Barcelona: en Gamper el campió, Steinberg, Keller, Ossó, Vidal y altres jugadors del Club Barcelona; en Sanromà, Casanovas, Bastinos, Cusí, Puig, Biada y altres ciclistas y molts altres amichs que no recordem en aquet moment.”
Del partit en qüestió en deia el següent:
“El camp de futbol, convenientment marcat al centre de la pista, fou ocupat llavors pels jugadors, que eren els següents: per Vilafranca: M. Ràfols (p), Cuyàs y Berger (Ll.) (d), Carbó, Berger (E.) y Valls (m), y Ferrer, Barguñó, Sampere, Durich y Mestres (d); y per Tarragona: Argilaga.—Andreu.—Guasch.—García.—Portillo.—Casanovas.—Pons.—Puig.—Oliva y Serrano; jutges de línia: Gamper y Manuel, y àrbitre J. Vidal a la primera part y Keller a la segona. Tot d’un cop se senten grans aplausos: és el diputat senyor Zulueta que’s dirigia al centre del camp, ahont els jugadors ab la gorra a las mans, el reben llensant al aire tres hurras en son honor. El senyor Zulueta dona’l primer cop de peu a la pilota y comensa’l partit.Al poch rato ja’s veu que Vilafranca és més fort que Tarragona. Els seus jugadors demostran gran conexió, guardan bastant els seus llochs y sobretot jugan ab gran empenta, vegentselshí las ganas de guanyar. Per una combinació molt ben entesa portan la pilota fins al devant de la porta de Tarragona y fan el primer tanto que és rebut ab grans aplausos. Desde llavors s’afirma més la superioritat dels vilafranquins que al acabar la primera part havían fet tres tantos. Entre’ls tarragoníns si bé hi han alguns jugadors bons, els manca l’entrenament a tots y fins a n’alguns d’ells, sobretot al porter se’l veu que ha jugat molt poch.
Durant la segona part, Tarragona prova alguns atacs pero son sempre rebutjats per las defensas contrarias; els de Vilafranca més valents que may fan gala de la seva combinació y logran dos tantos més ja cap al final, encara que’l cansanci’ls impedí aprofitarse més de la bona colocació d’algunas pilotas y fins s’abusà una mica de las passadas: altrament el resultat 5 a 0 hauria pogut encara haver sigut millorat.La línia de devanters estigué molt acertada, demostrantse treballadors ínfatigables, sobretot l’Emili Berger que apunt y atent sempre, ràpid y segur ens fa creure que será un gran jugador un cop entrenat. (…) Eran ja cosa de las set que la concurrència desfiló, anant a donar unas quantas voltas per la Rambla. A las vuit marxaren els jugadors de Tarragona y’ls aficionats de Barcelona ab els que marxava també’l senyor Zulueta , acudint a l’estació a despedirlos els principals sportsmen de Vilafranca y sentintse al arrencar el tren entusiastas ¡hurras! a n’en Zulueta, a Vilafranca, a Tarragona y a Barcelona”.
La confirmació de l’excel·lent relació entre Gamper i els responsables del FC Vilafranca té el seu punt àlgid quan, el dia de Reis de 1905, el FC Barcelona visita la nostra vila per disputar-hi un altre partit amistós. Aquell dia, si ens atenem al que relata La Veu de Catalunya del dia 13 de gener, es va viure una jornada esportiva amb un Hans Gamper en plan estelar però no en el terreny futbolístic…
“El dia dels Reys, el Barcelona F. C. va fer el quint viatge fora d’aquesta ciutat, havent anat a jugar ab el Vilafranca F. C essent molt obsequiats els jugadors pels de dita ciutat en especial pels notables sportsmens senyors Berger (Lluis y Emili). El bonich camp de sport del Vilafranca esta situat, com diguerem, prop de la vila a cosa de mig kilometre tocant a la carretera de Barcelona a Tarragona. Al voltant hi hà la pista pera bicicletas; al centre’l camp de futball y a un costat el terreno de tennis que’s va inaugurar tal dia ab un partit ben interessant en que hi jugaren E. Witty y H. Gamper contra A. Witty y J. Noble guanyant els primers de 6 a 2. Va fer de jutge don Lluis Berger. També jugaren H. Gamper contra E. Witty guanyant aquest per 6 a 4.
El partit de futball va demostrar bona disposicio per la major part de jugadors del Vilafranca, disitingintse molt en Barguñó, els germans Berger y el porter Ráfols, treyent aquest bonas pilotas. Els devanters varen atacar bé obtenin aplausos en duas tiradas a goal que haurian entrat si no haguessin tingut un contrari tan bo com en Soler. El resultat fou de 6 tantos a favor del Barcelona. Jugavan per Vilafranca, Rafols, Rovira, Trens, Gener, L. Berger, E. Berger, S. Valls, J. Durich, J. Barguñó, R. Ferrer y F. Fortuny, y pel Barcelona, Soler, S. Morris, A. Witty, Soler, Sanz, Comamala, Noble, Chown, Ossó, Viñas y Harris. Jutges de linia: Santacana y Thalmann, y de camp: Batlle, del Catalá F. C. Varen entrar els goals: Ossó 3 – Noble 1 – Harris 1 – Chown 1. Després del partit anaran els jugadors al Teatre Principal, passant un rato ben entretingut ab un ball d’orquesta, y tornant a la mateixa nit molt ben impresionats dels avensos dels futbolistas de Vilafranca y agraidisims de les atencions que s’els prodigaren. El Vilafranca s’ha adherit a la Associació de Clubs futbol, y a la de tennis, prometent una visita pera pendre part en las carreras y salt que fará l’Associació’l mes d’abril vinent”.
Tenint en compte que totes aquestes visites a la vila coincideixen en el temps amb els inicis de la pràctica del futbol i la fundació del club, la conclusió a la que un pot arribar és que, a banda dels possibles interessos comercials amb la colònia estrangera de Vilafranca, la implicació futbolística de Gamper amb Vilafranca el converteixen en una figura cabdal en els primers anys d’història de la nostra entitat. Si no, no es podria entendre d’una altra manera la redacció d’un reglament i d’una acta de constitució del club tan ben elaborada com la que té el degà penedesenc.
La darrera mostra la trobem en el núm. 1119 del setmanari penedesenc Acción Católica del 2 d’agost de 1930, on hi ha una ressenya sobre la mort de Joan Gamper pocs dies abans (concretament, el 30 de juliol) quedant palès aquest fort vincle:
“Dimecres passat morí a la ciutat comtal el Sr. Joan Gamper, fundador del FC Barcelona. Joan Gamper era prou conegut de tots els esportius i especialment dels de Barcelona. Ell també fou un, que junt amb els fundadors, vingué a organitzar el nostre F. C. Vilafranca i els donà la mà perquè la constitució del club fos un fet i els animà a tots”.
