Nous pobres per la Covid-19

El rebost solidari de Vilafranca està atenent 146 famílies més ara que fa quatre mesos
Judit Benages
21/06/2020 - 09:00h

Cada vegada més persones que no havien fet mai ús de Serveis Socials demanen ajuda per poder tirar endavant

La crisi econòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19 ha disparat els últims mesos les peticions d’ajuda de moltes famílies que no saben com aconseguir tirar endavant.

Moltes no s’havien vist mai obligades a recórrer a serveis socials. Vivien al dia, però podien subsisir mentre tenien feina, encara que fos precària. Una situació que ara en molts casos ha canviat, ja que s’han quedat sense feina o els han aprovat un ERTO que encara no han cobrat i, per tant, no tenen cap ingrés.

El regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilafranca, Ramon Zaballa, explica que durant els últims mesos les llistes d’espera no han variat gaire perquè han dedicat molts recursos humans sobretot a la primera atenció, i també han fet una tasca proactiva de posar-se en contacte amb les persones més grans de 65 anys per si tenien alguna necessitat no coberta. Aquesta feina s’ha fet mitjançant voluntaris de la comissió de la gent gran, que han ajudat a passar millor el confinament als més vulnerables.

A partir d’aquí, fins al dia 5 de juny i des de finals de febrer, a Serveis Socials de Vilafranca estan gestionant un total de 850 casos, dels quals 109 són nous, i 318 són casos que han hagut de reobrir perquè les famílies que ja havien vist millorada la seva situació ara han tornat a necessitar ajuda.

Aquests 850 expedients signifiquen unes 3.500 o 4.000 persones, cosa que vol dir un 10% de la població de Vilafranca, una xifra que, segons Zaballa “parla per ella mateixa”.

Cada cop més gent jove
Pel que fa al banc d’aliments de Vilafranca, estan atenent en l’actualitat un total de 611 famílies, de les quals 150 també són noves. Corresponen a unes 400 persones noves.

El responsable del rebost, Manel Medialdea, explica que cada cop es troben més casos de gent jove, d’una mitjana d’entre 35 i 40 anys, amb fills petits, que no hi havien anat mai en aquests vuit anys i que ara necessiten recórrer al banc d’aliments per poder menjar.

“La majoria han patit un ERTO i no han cobrat i, per tant, si han de seguir pagant factures i deutes, estan amb l’aigua al coll. I ja veurem com sortiran d’aquesta situació”, apunta Medialdea, que mostra les neveres del banc d’aliments, que estan força buides, i fa una crida a aportacions voluntàries de menjar, ja que sembla que el que els arriba dels fons europeus encara tardarà uns dies a ser a Vilafranca. Segons Medialdea, en els vuit anys que fa que està obert el banc d’aliments, mai s’havia vist una situació de falta de recursos tan gran. I és que fins ara atenien una mitjana d’unes 70 famílies cada dia, i ara en són pràcticament 90.

Des de Serveis Socials, Zaballa recorda que, a banda del banc d’aliments, han gestionat uns 10.000 àpats calents a través del restaurant Casanova –en alguns casos no només per necessitat social, sinó per dificultat de mobilitat i falta de xarxa familiar–, i també s’han donat 91 àpats diaris a través del càtering social, cosa que, en aquest últim cas, significa una mitjana de 23 àpats diaris més del que era habitual abans de la crisi sanitària.

PUBLICITAT

A partir d’aquí, des de Serveis Socials no es queden de braços plegats, sinó que ja han plantejat diferents mesures que s’allargaran com a mínim fins a finals d’any, com ara l’ampliació de la plantilla i l’increment dels convenis amb determinades entitats socials. També tenen pressupost extraordinari reservat per a l’alberg humanitari de la verema i uns 35.000 euros extraordinaris per assegurar que, si es fan casals d’estiu, totes les famílies usuàries de Serveis Socials que ho necessitin en podran fer ús, sempre amb una part de copagament.

“El que es fa des de Serveis Socials no és caritat, ja que sempre demanem implicació de la família. Donem el primer peix, però també ensenyem a pescar”, clou Zaballa.

Sant Sadurní
L’embat de la pandèmia pel nou coronavirus també s’ha fet notar en la demanda d’ajuda social a Sant Sadurní. Així, Càritas ha passat d’atendre 60 a 100 famílies des que va esclatar la crisi sanitària. I també han augmentat els usuaris dels Serveis Socials.

Segons han explicat des del departament d’Acció Social, les ajudes que més es demanen són per fer front a les despeses d’alimentació, habitatge i subministraments. La majoria dels que les sol·liciten són persones que ja afrontaven dificultats per assumir els pagaments i que, amb l’estat d’alarma, han vist minvats els seus ingressos. També és cert que la crisi laboral ha deixat famílies que abans subsistien sense ajudes en situació precària i han augmentat els usuaris dels serveis socials.

El futur que preveuen des del departament sadurninenc no és gaire esperançador. “Si la situació laboral no millora, preveiem que hi hagi un augment de la demanda”, han explicat, tot reconeixent que la majoria de les ajudes que ara es donen seran “sostingudes en el temps”. Per fer front a aquest augment, l’ajuntament ha incrementat algunes de les partides destinades a cobrir-les.

PUBLICITAT

Càritas augmenta un 35% les ajudes bàsiques al territori

Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat ha incrementat un 35% el pressupost destinat a les necessitats bàsiques a les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf i part de l’Anoia. L’augment prové de la crisi de la Covid-19, que ha disparat les dificultats de nombroses famílies per afrontar les despeses d’alimentació, medicaments i habitatge.

Així, s’han incrementat els serveis d’entrega d’aliments als diferents punts que Càritas té a les parròquies. També s’han distribuït targetes moneder i ajudes econòmiques i s’han ofert serveis d’acollida.

L’entitat ha publicat aquestes dades coincidint amb la presentació de la memòria d’activitat del 2019, un any en què va atendre 5.000 llars, amb 14.000 persones beneficiàries.

Per comarques, a l’Alt Penedès, l’any passat es van ajudar 995 famílies. Es tracta de dades similars a les del 2018, de manera que des de Càritas conclouen que es consolida “una societat a dues velocitats”, en què un gruix important s’ha recuperat de la crisi del 2007, mentre una altra part ha esgotat tots els seus recursos.

La precarietat laboral i el preu de l’habitatge continuen sent els principals esculls amb què es troben les persones i les famílies que s’apropen a Càritas, destaca l’entitat. Unes dificultats que es veuen agreujades en el cas de les llars on hi ha menors a càrrec, les quals representen un 67% del total.
Al mateix temps, des de Càritas asseguren que s’està confirmant una feminització de la pobresa i una permanent vulneració de drets de les persones migrants.

També et pot interessar

Comentaris