“Ganes de dir: no puc, tinc castells”

Gerard Ametllé, cap de colla dels Xicots de Vilafranca
Judit Benages
17/05/2020 - 11:00h

Avui diumenge havia de celebrar-se a Vilafranca la diada de Fires de Maig i les colles que hi havien de participar ens envien les seves reflexions

Vilafranca havia de viure aquest diumenge la diada de Fires de Maig, amb Castellers de Vilafranca, Xicots i Colla Jove, una data assenyalada per a les tres colles vilafranquines.

Malgrat tot, la pandèmia de la Covid-19 no ho ha permès i, de fet, fa que l’activitat castellera encara no tingui data de retorn. Les colles es preparen per poder assajar al més aviat possible i, mentrestant, organitzen activitats de tot tipus per poder mantenir el contacte social. Totes elles segueixen reunint-se de forma virtual per anar planificant els mesos que venen.

Els Xicots de Vilafranca, per exemple, han organitzat diferents activitats a instagram, amb reptes dirigits bàsicament per la canalla, però també per la resta de la colla. A més també pengen fotos i s’empesquen altres accions per no perdre la part més social.

El seu nou cap de colla, Gerard Ametllé, ens envia aquesta breu reflexió:

PUBLICITAT

Trobo a faltar la meva gent. Trobo a faltar una abraçada a l’arribar, un cop a l’esquena, la canalla jugant i rient a la plaça abans de l’assaig. Trobo a faltar tots aquells moments que no tenen res a veure amb els castells però que hi van tan lligats que són els que fan que ens hi tornem addictes.

Aquest és el meu primer any com a cap de colla dels Xicots. Se’m plantejava una temporada diferent, amb un equip nou i motivat, ple de propòsits i amb molta iŀlusió; dos assajos, la diada de la Carme Aloma i, de cop, ens toca parar. Ara a treballar des de casa, a fer feina d’aquella que no omple. Enyoro veure pujar els castells, enyoro aquell cuquet a l’estómac quan les gralles comencen a tocar, l’emoció dels primers castells de la temporada, els somriures i l’alegria de descarregar-los.

Ara visc amb l’angoixa que tots els de la colla estiguin bé i amb la iŀlusió que ens tornem a veure d’aquí ben poc per tornar a lluir la nostra camisa per les places i disfrutar dels castells i de tot el que els envolta, del que fa que el nostre món sigui únic.

Tinc moltes ganes de dir allò de: “No puc, que tinc castells”. Ens veiem aviat per Cal Noi-Noi“.

També et pot interessar

Comentaris