Nou contes explicats de ben a prop per Joan Sàbat

Avatar
16/05/2020 - 13:00h

A través de la paraula, l’expressivitat i el ritme reivindica la literatura oral i imaginativa de cada persona que escolta

Des del curs passat, Joan Sàbat participa al programa “Tallers intergeneracionals a les escoles”, que organitzen els mestres jubilats del Grup de Mestres de l’Alt Penedès, amb el taller “El plaer d’escoltar contes”. A partir d’una petició de col·laboració de l’Institut Alt Penedès, on li demanaven alguna cosa per penjar al mur virtual de Sant Jordi, confinat a casa, va gravar-se explicant una petita faula.

PUBLICITAT

La bona resposta de nebots petits, familiars i alguns amics el van portar a plantejar-se la possibilitat de gravar contes explicats i de fer-los públics, amb el convenciment que podien ser útils tant per als mestres, en la difícil tasca d’ajudar els alumnes en el seu aprenentatge virtual actual, com també per a les famílies, facilitant una estona de relaxació tot escoltant contes. El que no s’esperava és que hi hauria força adults que també gaudirien escoltant els contes explicats.

PUBLICITAT

A partir d’aquí ha creat un canal on, de moment, ja hi té penjats nou contes, explicats de ben a prop. A l’inici de cada vídeo ensenya el llibre d’on ha estat tret el conte i quina és la musica de fons. No utilitza cap mena d’escenografia, sinó únicament la paraula, l’expressivitat i el ritme, reivindicant així la literatura oral i potenciant la capacitat imaginativa de cada persona que escolta. De moment, “En Tonet. Petit conte de confinament” és l’únic relat escrit per ell mateix a partir d’un fet real de la quarantena.

https://www.youtube.com/channel/UCNvvgSN-W6_He6ouQqAK7sg

Un amic que viu en un poble del Penedès em va explicar què feia un veí seu.

I d’aquí en va sortir aquest petit conte confinat…

EN T O N E T

En Tonet era un bon home que vivía a sol a casa seva. La seva dona havia mort i els seus fills campaven pel seu compte. Als seus néts els veia de tant en tant…
Vivia en un carrer estret d’un poble ni petit ni gran. En els seu carrer hi vivien algunes famílies conegudes des de feia un munt d’anys però hi havia també dues o tres cases velles amb pisos de lloguer. I els llogaters canviaven sovint i ni els coneixia…
-Clar, els pisos són molt petits. I potser molt cars… Pensava a vegades en Tonet.
Amb aquestes, que va arribar aquesta situació tan estranya del coronavirus.
I la gent es va començar a preocupar i va arribar un dia que…es va donar l’ordre que tothom es quedés a casa, que no se surtís al carrer.
I a les vuit del vespre la gent sortia als balcons i aplaudia…
Al carrer del Tonet els primers dies només sortien ell i els veïns de davant mateix. Passats uns dies es van anar obrint més balcons i d’un dels balcons d’aquells pisos de lloguer, que en Tonet no coneixia qui hi vivia, en va sortir un nen, que sol al balconet aplaudia timidament.
En Tonet s’hi va fixar. Cada dia passava el mateix. Al cap d’uns dies, en Tonet va pensar:
-Aquest nano no deu poder saltar ni moure’s gaire. El pis és molt petit…
I al dia següent en Tonet, quan els veïns ja entraven a dins després d’aplaudir, va fer un senyal al nen i li va dir?
-Xxxxt, escolta, que tens pat i o terrassa a casa teva? Que pots córrer i saltar?
I el nen li va fer que no amb el cap.
-Doncs escolta, digues al pare o la mare que surtin un moment…
I en Tonet els va proposar que, si volien, el seu fill podía anar a jugar cada dia a casa seva, que tenia un petit pati…
L’endemà a la tarda, va sonar el timbre de casa en Tonet. El nen, somrient i una mica espantadís, era a fora la porta.
En Tonet li va obrir la porta i el va fer anar cap el pati. I des de la terrassa va observar com el nen jugava, corria, saltava i perseguia la pilota… després de tants i tants dies de només poder sortir al balconet…
I cada matí, sonava el timbre, el nen entrava i jugava…
Un dia el nen li va preguntar:
– Tens joguines dels teus fills?
I en Tonet es va enfilar dalt d’una escala i l’hi va deixar uns ninos i uns jocs….
-Però no perdis res, eh!! –li deia en Tonet al marxar…
Un altre dia, el nen va dir:
-I que tens còmics dels teus fills ?
I en Tonet va anar a un prestatge on hi havia còmics d’en Tintin i el Massagran…i els hi anava deixant…
I així continua passant, cada dia, cada dia…i en Tonet , a vegades s’emociona de tornar a sentir crits i cops de pilota al pati…

Joan Sàbat

També et pot interessar

Comentaris