“El bosc màgic”
D’Ivet Gallart Monteagudo, 1r de primària de l’Escola La Fassina de Sant Joan de Mediona
El 3 de vuit publica diàriament un dels treballs guanyadors de la convocatòria del XIV Premi Sambori que organitza anualment Òmnium Alt Penedès oberta als centres educatius de la vegueria del Penedès. A l’edició d’enguany es van rebre un total de 170 treballs de 33 centres de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Un any més, des d’Òmnium s’ha fet extensiu l’agraïment a tots els infants, joves, mestres i famílies que han participat en la implicació d’aquest premi tan especial. Els dibuixos que acompanyen cadascuna de les històries han estat realitzats per Eduard Barrobés.
“Hi havia una vegada un bosc màgic on tots els animals que hi entraven es posaven a volar. Tots menys el mico Filós i el dinosaure Rumba que n’eren els guardians. Un bon dia va arribar un elefant al bosc i, de sobte, es va posar a volar. Com que el pobre no en sabia, va xocar contra un arbre.
El Rumba el va veure i va avisar al mico que era el més fort del bosc que ajudés a l’elefant. Llavors el Filós va pujar a l’arbre i amb la cua va agafar molt fort l’elefant i el va posar damunt el cap del dinosaure. L’elefant va relliscar pel coll com si fos un tobogan fins que va baixar al terra.
El Rumba li va dir a l’elefant que no tornés al bosc sense haver après a volar i tornés ben protegit. Li va explicar que aquest era un bosc màgic on tots els animals que hi entraven començaven a volar.
L’elefant va tornar a casa i es va construir unes ales per volar, es va posar dos coixins a la panxa per protegir-se i va pensar de fer servir les orelles per girar i les potes per tirar amunt i avall. Va practicar cada dia al seu jardí.
Un bon dia, quan ja estava preparat, va tornar al bosc màgic i va avisar al mico Filós i el dinosaure Rumba que ja sabia volar. I llavors el mico Filós i el Rumba es van quedar amb la boca oberta de l’invent de l’elefant.
Des d’aquell dia, l’elefant es va posar a fabricar invents per tots els animals del bosc. Va fer unes ales pels peixos, es va inventar uns cubells plens d’aigua perquè poguessin respirar fora de l’aigua i fins i tot va fer uns micròfons perquè poguessin parlar amb els humans.
A partir d’aquell dia va ser el Bosc dels Invents.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos; i vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat”.
