Confinats en un centre de menors
Els professionals expliquen com viuen l’estat d’alarma i el confinament en els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE)
La crisi sanitària provocada pel coronavirus té impacte sobre molts sectors de la societat, alguns dels quals sembla que quedin “mig oblidats”, tal com apunten els seus mateixos professionals.
Es tracta dels centres d’acollida de menors o Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), on hi conviuen joves menors d’edat amb els seus educadors, psicòlegs i infermeres, entre altres professionals que entren i surten diàriament per fer la seva feina.
El director del CRAE de Vilobí, Ignasi Cid, i representant de la cooperativa ACTUA, que gestiona una desena de centres d’aquest tipus d’arreu de Catalunya, inclosos alguns del Penedès com ara Vilafranca i Avinyonet, reconeix que els primers dies de confinament van ser “molt durs i fins i tot una mica caòtics perquè tots, administració inclosa, anàvem una mica perduts”.
Cid vol deixar clar que entén perfectament els recursos que es destinen a centres sanitaris i residències, on està morint molta gent, i per tant, les seves reivindicacions no volen tapar en cap cas la necessitat d’altres sectors. Però confessa que en alguns moments han tingut sensació “d’un cert abandonament”.
Cid explica que, de moment, han tingut “la sort” que cap jove de cap centre gestionat per ACTUA ha donat positiu en les proves de Covid-19, però denuncia, per exemple, que no se’ls hi ha fet les proves a cap dels professionals que són, en realitat, “qui entren i surten dels centres i qui poden entrar el virus ja que ells feia més de 40 dies que no sortien ni es relacionaven amb ningú més”.
També apunta que els CRAE, sobretot els més petits, no estan preparats per gestionar l’aïllament d’un jove en cas que fos positiu. El director del CRAE de Vilobí ho explica així: “ens diuen que hem de tenir una habitació preparada, amb bany, per si hem d’aïllar a algú. Això significa treure tots els joves que hi dormen i posar-los en altres habitacions i, no ens enganyem, d’espai ja anem força justos. No estem en les millors condicions”.
Pel que fa al material de protecció, Cid reconeix que ara, de mica en mica, en va arribant, però que en cap cas en tenen per tots els professionals i que si tiren endavant és “gràcies al sobreesforç, en molts casos de forma voluntària, dels treballadors, que ho donen tot perquè els joves estiguin en les millors condicions”.
Sobre el fet que els menors que tenien contacte amb les seves famílies faci set setmanes que no els vegin, Cid apunta que és un aspecte que han de saber gestionar molt bé “perquè són joves que porten ja de per si unes motxilles emocionals molt grans i ara estan més obertes i carregades que mai, sobretot els més petits”. Pel que fa a la sortida de menors de 14 anys, des dels centres es reclama “que no tots els menors es posin dins el mateix sac ja que els nostres infants i joves tenen particularitats”.
A més lamenten que l’administració “sovint posa més traves que facilitats i hem d’entregar, per exemple, permisos especials i aquesta burocràcia no ajuda gens en aquests moments”. Cid troba a faltar “algú que pensi en les nostres necessitats i no es faci una norma universal per a tothom”.
Finalment Ignasi Cid comenta també la dificultat afegida de seguir el curs escolar de forma telemàtica en un centre on conviuen, com a mínim, una desena de nens i nenes. Assegura que han aconseguit aparells per poder connectar-se a internet, però que la logística és complicada perquè cadascú té les tutories o classes en dies i horaris diferents i els recursos i les eines “són justos”. Cid ho resumeix així: “ha plogut en una galleda que ja estava plena”.
El director del CRAE apunta que també els preocupa el futur professional de molts joves amb situació de vulnerabilitat apunt de fer els 18 anys que estaven fent pràctiques en algunes empreses – algunes de les quals els podrien haver contractat- que ara no saben què els presentarà la vida perquè s’ha aturat tot.
Ho portem bé gràcies a l’esforç dels nois i noies”
Ignasi Cid reconeix que els menors del CRAE que ell gestiona, de Vilobí, “han entès perfectament el missatge, col·laboren i ho portem bé gràcies a ells”. Cid posa un exemple clar: “abans cada setmana teníem un o dos que s’escapolien del centre i ara, en set setmanes, no ha intentat marxar cap d’ells”. A més també comenta que “els més grans ajuden als més petits i això ens satisfà”.
