Sentiments excepcionals
L’estat d’alarma impedeix que qui perd un ésser estimat se’n pugui acomiadar com voldria, com és el cas de Guillem Codorniu, que ha volgut recordar el seu avi
L’estat d’alarma i el confinament provocat per la crisi de la Covid-19 està tenint conseqüències molt doloroses per a aquelles persones que perden un ésser estimat durant la pandèmia, ja sigui per coronavirus o per altres malalties.
I és que s’han prohibit les vetlles als difunts i s’ha limitat a tres el nombre de familiars que poden participar en els enterraments o incineració de les víctimes. A més, cal mantenir sempre la distància de seguretat entre els assistents.
Això fa que la gent visqui una situació totalment deshumanitzada i que no es pugui acomiadar del seu familiar o amic de la manera que li hauria agradat fer-ho, cosa que fa que, sovint, superar la pèrdua encara sigui més complicat.
És el cas del vilafranquí Guillem Codorniu, que ens ha enviat aquest text de recordatori pel seu avi, mort fa uns dies per Covid-19:
“Sentiments excepcionals en moments excepcionals. Així descriuríem la situació viscuda per la meva família aquests últims dies. Sentimentalment mai és fàcil acomiadar-se d’una persona estimada, però encara menys quan se’t priva de poder-ho fer.
L’avi, en Josep Miret i Via (1927-2020), fill de ca la Magina (Sant Cugat Sesgarrigues) va viure els dos últims anys en una residència de la vila. Allà, les persones més properes l’anàvem a veure cada dia. Aquestes estones parlàvem de tot. Sobretot, ens explicava coses de la seva infància, dels pares, les aficions, les cabòries… En definitiva, d’ell i de la seva vida.
La situació ha fet que totes aquestes persones no es poguessin acomiadar de tu; jo mateix només ho vaig poder fer des de fora el cementiri. És trist i fa ràbia viure un comiat així d’una persona que estimes tant. Qui sap si el que estem vivint avui canvia la forma de viure, el dia a dia, amb les persones que estimem.
L’avi ja no hi és, però els seus records, consells i somriures, així com l’estima pels més propers, seguiran vius. Sempre hem fet tot el que hem pogut per ell.
I com sempre: dos petons i “Adeu-siau, gràcies per venir. Records a tots i vigila amb la carretera”. Gràcies per tot, avi!”
Guillem Codorniu
Vilafranca
