Viure amb discapacitat en temps de coronavirus
La Fundació l’Espiga i la Fundació Mas Albornà expliquen com viuen els seus usuaris el confinament, amb noves dinàmiques com a principal recepta
A tothom l’afecta, d’una manera o altra, només poder sortir de casa per fer el que és realment necessari. L’estat d’alarma decretat per la crisi del coronavirus té efectes en tots els àmbits de la societat, però hi ha coŀlectius que estan patint especialment. Es tracta de les persones amb discapacitat i necessitats especials.
Per saber com viu el sector la situació actual, hem parlat amb la directora de la Fundació l’Espiga, Montse Roca, i la directora de l’àrea d’atenció a la persona de la Fundació Mas Albornà, Olga Pons.
Des de l’Espiga, Roca explica que el dia 6 de març van tenir una reunió amb el Departament de Salut en què se’ls va informar de les previsions. A partir d’aquí, a l’Espiga es van restringir les visites i es va informar que els usuaris que marxessin a casa s’hi haurien de quedar quinze dies. Amb el confinament, una quinzena de persones s’han quedat a la residència de l’Espiga i dotze més al pis del carrer Graupera, on van reubicar tres persones que vivien al pis del Poble Nou, que ara està tancat i net per si hagués d’acollir algun cas positiu que necessités aïllament.
Roca reconeix que tot el que es pot controlar està controlat, però que evidentment els treballadors dels tres torns entren i surten, sempre tan protegits com poden. La directora afirma que segueixen tots els protocols de la Generalitat i que també apliquen “sentit comú”, en el sentit que han ampliat les hores de neteja per tal que es puguin desinfectar les zones de més pas i procuren al màxim el distanciament entre persones.
Roca destaca el bon seguiment que fa la Generalitat de la seva situació i comenta que els ha demanat diverses vegades testos per poder fer proves. Pel que fa al personal, un treballador està ingressat a l’Hospital Sant Camil, un altre ha agafat la baixa perquè és dins del grup de risc i un altre té una excedència perquè tenia un nivell d’angoixa alt.
Pel que fa a la gestió del confinament per part dels usuaris, Roca diu que, sortosament, ho estan vivint molt bé. De fet, els generen activitats i dinàmiques noves, i molts d’ells han entès la situació. A més, també fan vídeos a les famílies per tal que estiguin tranquiŀles, ja que es tracta d’un coŀlectiu especialment vulnerable.
Pel que fa a Mas Albornà, Olga Pons explica que de la vuitantena de persones que feien ús del centre ocupacional (servei que ha quedat suspès), la meitat viuen –i, per tant, s’hi han quedat– al Mas de les Cabanyes o als pisos, on fan servei de llar/residència. La resta han marxat a casa.
A la residència diversos monitors amenitzen el dia amb activitats adaptades a la situació i en grups separats, i als pisos els monitors no tenen una rotació tan contínua com abans, sinó que el canvi es fa cada 15 dies.
A més, han adaptat un espai del Mas amb tres llits per si es necessités una zona d’aïllament en cas que hi hagués algun cas positiu. La responsable d’atenció a les persones reconeix que els usuaris de Mas Albornà necessiten tenir unes rutines perquè, si no, podrien tenir algun trastorn de conducta i, per tant, tot i crear noves activitats, s’intenta mantenir la rutina de sempre, adaptada a les circumstàncies actuals.
Pons comenta que les primeres setmanes de confinament les han passat “prou bé”, però que és cert que ara alguns usuaris necessiten sortir uns minuts i, per tant, porten la documentació que se’ls requereix per fer petites escapades gràcies a les quals, segons Pons, “l’ansietat baixa i es normalitza la situació, perquè el més complicat és gestionar l’angoixa”.
Finalment, tant des de l’Espiga com des de Mas Albornà es destaca la gran feina que estan fent els treballadors, que estan al peu del canó al costat d’un col·lectiu que segurament ara els necessita més que mai.
