Odissea per tornar del Perú
Els vilafranquins Abel Yuste i Júlia Esteva ens expliquen com van haver d’estar 10 dies més a Perú perquè l’estat d’alarma els impedia tornar a casa
L’estat d’alarma decretat pel govern de l’Estat el 15 de març va agafar molts penedesencs fora de casa, ja sigui de vacances com en viatges que teòricament havien de ser més llargs, com ara intercanvis amb la universitat. Alguns d’ells han passat autèntiques peripècies per tornar al Penedès i, fins i tot, s’han vist obligats a allargar la seva estada perquè no hi havia manera de poder agafar un vol cap a Barcelona. És el cas de l’Abel Yuste i la Júlia Esteva, que van estar-se 10 dies més al Perú perquè l’estat d’alarma els impedia tornar. I ens ho han explicat en primera persona.
“Vam sortir cap al Perú el 6 de març i havíem de tornar el 21 de març. En aquells moments la premsa considerava el Covid-19 com “només una grip”, i al Perú no hi havia cap cas. La primera setmana va transcórrer amb normalitat. Vam poder visitar Cusco, el Machu Pichu i Arequipa, mentre al Perú arribava el virus amb una desena d’infectats, tots a Lima. Quan ens trobàvem a Puno ens va arribar la notícia que es declarava l’estat d’alarma a Espanya i la frontera es tancava en menys de 24 hores. Nervis, confusió i desinformació. No teníem manera de tornar a casa. El consolat espanyol no ens agafava el telèfon.
Per casualitat, teníem comprat de feia mesos un vol de Puno cap a l’Amazones amb escala a Lima. El vam aprofitar per poder arribar a la capital, enmig d’un aeroport col·lapsat amb peruans i turistes desesperats per tornar a casa. Vam trobar un apartament a tocar de l’ambaixada espanyola i l’endemà al matí vam anar-hi. Tancada! Només hi havia un grup d’espanyols asseguts a la porta que ens informava amb un simple paper amb contactes que no responien. Ens vam autoorganitzar per fer pressió. Van passar quinze dies de confinament, pagats a compte nostre, sense notícies de l’ambaixada.
Finalment, Iberia va obtenir un permís per oferir dos vols de repatriació des d’un aeroport militar. L’ambaixada ens havia dit que els vols s’omplirien per llista de prioritat (érem 1.200 espanyols i hi havia 600 places). Fals. El vol era comercial i ens vam haver de buscar la vida per poder comprar un bitllet aquest mateix dilluns. Final feliç: dimecres a la tarda arribàvem al Penedès”
Júlia Esteva i Abel Yuste
Vilafranca del Penedès
