“La sanitat i l’educació són el més preuat que tenim com a societat, i cal mantenir-ho”
Josep Miquel Magàn, infermer a l’Hospital del Vendrell, creu que la crisi del Covid-19 canviarà el reconeixement social i potser polític dels sanitaris
Josep Miquel Magàn, arbocenc de 36 anys que en fa 15 que és infermer, treballa al departament d’Urgències a l’Hospital del Vendrell i forma part del comitè d’empresa d’aquest centre sociosanitari, integrat per una quinzena de membres.
El 3d8 hi ha contactat per copsar l’opinió d’un dels milers de professionals de la sanitat que arreu vetllen des de fa setmanes per combatre la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 a casa nostra.
D’entrada, i tot i que diu que el comitè d’empresa de l’Hospital del Vendrell és “molt combatiu” a l’hora de reclamar millores per al centre –sobretot a partir de les mancances que ha ocasionat la retallada pressupostària en la sanitat pública els últims anys–, explica que ara van a l’una i han aparcat les diferències amb la direcció.
Amb tot, Josep Miquel Magàn no s’està de reclamar EPIs (equips de protecció personal) per ajudar els malalts del coronavirus amb totes les precaucions que obliguen a tenir als sanitaris per evitar contagis. “Tal com a passa a Catalunya i a la resta de l’Estat falta material, sobretot bates de protecció, que han de ser impermeables”, diu Magàn.
“Estan comptades, i només les podem fer servir per a les maniobres més invasives. Normalment, portem unes bates verdes que són molt poroses, i ens hem de posar un davantal de plàstic a sobre”, continua aquest infermer d’Urgències a l’Hospital del Vendrell.
Redistribució de l’equipament
Com s’ha fet a la majoria d’hospitals catalans per adaptar-se als casos de Covid-19, al del Vendrell també hi ha hagut una redistribució d’espais disponibles. Així, segons apunta Josep Miquel Magàn, “tota la tercera planta de l’hospital és per a ingressats positius de Covid-19, i també n’hi ha a la segona i a la tercera plantes”.
“Abans, a la segona planta només hi havia casos sospitosos del coronavirus, però ara també n’hi ha de positius”, afegeix Magàn, que també explica altres canvis fets a l’hospital vendrellenc.
A la primera planta, per exemple, on habitualment hi ha les àrees de Ginecologia i Pediatria, ara també s’hi tracta algun pacient que ha de ser atès d’una fractura.
D’altra banda, a la secció de cirurgia menor ambulatòria (CMA) només s’hi fan tractaments de quimioteràpia, i s’ha previst, si cal, per a possibles ingressos extraordinaris. També han quedat anuŀlades totes les intervencions quirúrgiques no urgents.
Quant als quiròfans, dels cinc que té l’Hospital del Vendrell només n’hi ha un de plenament operatiu destinat a emergències. La resta funcionen com una mena d’espai d’unitat de cures intensives (UCI), el qual no és disponible en un hospital comarcal de les dimensions del que presta servei al Baix Penedès.
Esperançat en el futur
Josep Miquel Magàn es mostra esperançat a poder superar aviat la crisi sanitària que pateix bona part del món. En aquest sentit, aquest infermer de l’Hospital del Vendrell explica que tot i que hi ha més nerviosisme i estrès del que és habitual en el personal mèdic per l’actual moment d’emergència, tots els companys es donen suport mutu.
“Ens en sortirem, segur”, continua. “Sempre tinc esperança”, continua explicant Magàn, que reconeix que l’estrès que viuen ara els sanitaris els pot passar factura psicològica a curt i mitjà termini. Amb tot, considera que fa una feina vocacional: “Jo mateix, que fa anys que treballo en urgències, he vist casos de superació increïbles. Trobar-me pel carrer al Vendrell un noi que vaig veure intubat fa dos mesos i mig i que va patir fallades multiorgàniques demostra que sempre te’n pots sortir de les dificultats més greus”, afegeix.
Un abans i un després
L’infermer arbocenc també opina que l’actual crisi per la Covid-19 pot marcar “un abans i un després” a la sanitat catalana. És més escèptic pel que fa a la gestió de les autoritats, sobretot després de sentir l’exconseller Boi Ruiz –“un dels principals retalladors de la sanitat pública”, diu– afirmant que el sector no resistiria més reducció pressupostària. “Per mi, la sanitat i l’educació són el més preuat que tenim com a societat, i cal matenir-ho”, diu també Josep Miquel Magàn.
Amb tot, en l’aspecte que mostra més esperança és en el fet que el reconeixement social que està rebent el coŀlectiu de professionals sanitaris es mantingui després de la crisi. “Els aplaudiments de cada vespre ens deixen en estat de xoc emocional, però en quinze anys només m’han felicitat dos avis. La majoria de gent no entén la nostra feina, i rebem molts retrets i toxicitat”, continua Magàn.
“Esperem que això canviï i que no passi més que als talls de l’N-340 per reclamar millores en la sanitat siguem vint persones quan donem servei a cent mil”, diu finalment.
