Els equips penedesencs d’hoquei patins estan afrontant una gran temporada
Abans de l’aturada pel coronavirus Noia Freixenet i Calafell signaven una excel·lent temporada i Vendrell i Vilafranca mantenien totes les opcions d’ascens a l’OK Lliga
A l’espera de conèixer com s’acabaran resolent les competicions esportives, que des de fa quinze dies estan totalment aturades per la pandèmia del coronavirus, el 3d8 ha aprofitat aquest interval per analitzar nombroses estadístiques que fins ara han generat les 25 jornades disputades de l’OK Lliga, amb Noia i Calafell, i les 16 dels dos grups (el nord i el sud) de la nova OK Lliga Plata, amb Vilafranca i Vilanova al primer grup i el Vendrell al segon. En l’edició a paper es poden veure tots els números que han donat els partits disputats fins ara de la temporada 2019/2020, la resolució final de la qual és molt incerta.
Precisament, l’OK Lliga aquesta temporada recuperava, després de deu anys, el sistema de competició amb play-off, el qual ara s’haurà de veure com acaba, bàsicament perquè si l’estat d’alarma s’allarga més setmanes no hi haurà dates per a la competició. La Federació Espanyola de Patinatge situava el restabliment de la competició al 4 d’abril, una data impensable perquè l’estat d’alarma serà, almenys, fins l’11 d’abril. Pel que fa a les solucions que es prendran si l’estat d’alarma s’allarga, a hores d’ara són la gran incògnita, de manera que caldrà veure què fa la FEP un cop aquest període es doni per acabat. Ara mateix s’està treballant en diferents possibilitats, però encara és molt aviat per veure per on passarà la solució. De moment, repassem el que han donat fins ara les tres competicions.
El Noia, tercer millor
Sens dubte, els dos equips penedesencs que figuren a l’OK Lliga (Noia i Calafell) han marcat fins ara una excel·lent temporada. El Noia, de la mà d’un Pere Varias que a final de temporada deixarà la banqueta sadurninenca després de cinc anys, era tercer quan la competició es va aturar a manca només d’una jornada per tancar la fase regular. Li quedava visitar la pista del Vic, el cuer, i amb un sol punt en tenia prou per certificar una de les millors posicions de les dues últimes dècades. Deixant a banda Barça i Liceo, els dominadors de la lliga, el Noia s’ha mostrat insuperable a la seva pista, on només ha perdut amb els dos equips citats anteriorment, mostrant una solidesa extraordinària com a local, i Reus i Girona hi han pogut rascar un punt. Punt a part mereix també la porteria que s’han compaginat Xus Fernández i Martí Zapater. La seva és la tercera menys perforada de la lliga, una dada molt meritòria.
I més encara, quan el Noia és l’únic equip, juntament amb el totpoderós Barça, que es pot permetre el luxe de tenir dos porters amb garanties. El Noia venia d’una ratxa de quatre victòries consecutives a punt d’igualar la que va lligar entre l’onzena i la quinzena amb cinc consecutives, entre les quals la gran victòria aconseguida a la pista del Deportivo Liceo, on ningú més (ni el Barça) ha pogut guanyar aquesta temporada. Classificat directament per als quarts de final pel títol i com a cap de sèrie per a la Copa del Rei (es disputarà els dies 4, 5 i 6 de juny a Corunya), en cas d’assegurar la tercera plaça el seu rival seria ara el Caldes, però encara podrien ser-ho el Girona o l’Igualada.
La gran sorpresa, el Calafell
El Calafell és l’altra cara agradable de la moneda. Amb un Ferran López que ha agafat la banqueta de l’equip del Baix Penedès en la seva primera temporada, el conjunt calafellenc està fent una campanya extraordinària. Es va classificar per a la Copa del Rei i, salvat del descens, podrà jugar els vuitens de final pel títol en la lluita per entrar a jugar a Europa la temporada que ve. Entre moltes de les claus d’aquest èxit, en són ben visibles dues. La primera, la fortalesa que han mostrat a la seva pista, sumant 27 punts dels 36 que tenen actualment i, a més, només Liceo i Barça han pogut sortir victoriosos del Joan Ortoll. Això sí, suant de valent fins l’últim segon. L’altra de les claus té un nom i cognom, Martí Serra. El jove porter de 24 anys està completant una gran temporada i és el quart menys golejat de la categoria. De fet, molts clubs ja estan tocant a la seva porta per endur-se’l la temporada que ve. El Calafell li falta completar la fase regular jugant a la pista del Lleida, curiosament el rival que tindrà als vuitens.
Per a tots els gustos
Pel que fa al Noia, Xavi Costa és el màxim golejador amb 19 gols, un més que Sergi Aragonès, que després de fer una primera volta excelsa, amb 14 gols dels 18 que porta, ara ha reduït els números amb només 4 en els últims deu partits amb una lesió entremig. Pel que fa als golejadors, també destaca la gran segona volta que està fent Aleix Esteller, el capità, amb 14 gols, 11 dels quals anotats a la segona volta. Pel que fa a les jugades a bola aturada en penals, Xavi Costa es troba entre els cinc millors executadors de la lliga. El Noia, però, malgrat ser l’equip a qui més penals a favor li han xiulat aquesta temporada (26), és el sisè millor equip des d’aquesta distància (11/26 amb un 42%). I en faltes directes, els números són pitjors i, novament, malgrat ser el tercer equip que més faltes directes a favor ha tingut, és el 10è millor equip de la lliga (9/33 amb un 27%). Val a dir que els números de penals i faltes directes els hem recollit a partir dels jugadors que han llançat cinc o més penals o faltes directes.
Els números del Calafell cal mirar-los amb deteniment. Martí Serra, el seu porter, figura entre els cinc millors porters de la lliga aturant penals i faltes directes. I si bé en el llançament de penals el Calafell no té cap jugador destacable i en el global és l’onzè equip més efectiu des d’aquest punt (2/8 amb un 25%), passa el contrari amb les faltes directes, on trobem curiosament els dos millors realitzadors de la lliga a Sergi Torné i Arnau Xaus, cosa que fa que l’equip del Baix Penedès sigui el millor des d’aquest punt (10/20 amb un 50% d’efectivitat). Aquests dos jugadors, precisament, són els màxims golejadors de l’equip amb 16 gols cadascun, gairebé la meitat dels que ha fet l’equip. Finalment, cal apuntar que dels últims 6 penals llançats pel Calafell cap ha acabat en gol, i que l’equip no marca des d’aquesta distància des del 23 de novembre, quan Sergi Romeu va marcar l’últim en el derbi davant del Noia.
Emoció a les lligues de Plata
Després d’adaptar-se al nou format de competició de les noves lligues OK Plata i a manca de 6 jornades per cloure la temporada, al grup nord la competició s’havia posat d’allò més emocionant, amb sis equips separats de només quatre punts per lluitar per la plaça d’ascens i la de play-off d’ascens, entre els quals el Digittecnic Vilafranca, que després de guanyar a la Corunya davant el Dominicos per 2 a 7 en el millor partit de la temporada (i de fa uns quants anys), l’equip de Toni Porta ha encadenat fins a sis jornades sense perdre sumant 14 dels 18 punts possibles fins a col·locar-se a només un punt dels dos líders del grup, Mataró i Manlleu. L’aparició de la figura del gallec Adrian Candámio ha estat, sense dubte, un dels motius d’aquest ressorgiment. Candámio és el golejador de l’equip amb 19 gols (quatre en l’últim partit a la Corunya) i figura com a cinquè millor realitzador llançant penals (5/9 amb un 55%), i com a millor executador de faltes directes de la lliga (8/13 amb un 61%) havent convertit les cinc últimes que ha llançat. Xifres afegides a la regular i completa temporada que està fent el veterà David Arellano sota els pals, el segon porter menys golejat, el segon millor porter aturant penals i el tercer millor aturant les faltes directes. Tot plegat, doncs, fa que l’equip sigui on sigui actualment a la classificació. I la darrera xifra que certifica aquest creixement de l’equip és que globalment és el segon millor en el llançament de penals (5/10 amb un 50%) i el millor en faltes directes (9/18 amb un 50%).
El Vendrell amb l’ascens a tocar
A l’altre grup, al sud, el Vendrell de Josep Lluís Delriu tenia a tocar, a falta de sis jornades, l’ascens a l’OK Lliga després de perdre categoria la temporada passada. Queden sis jornades i té un marge de tres punts sobre l’Alcoi, el segon, i de 7 punts sobre el tercer, Sant Cugat. Quan es reprengui la competició el Vendrell tindrà dues proves de foc que el podrien catapultar a l’ascens directe. La primera, amb el desplaçament a Alcobendas, i la següent, una final anticipada a casa davant l’Alcoi, on hi haurà en joc mig ascens.
El Vendrell ha estat un equip molt regular i només ha perdut un partit en tota la temporada (a Sant Cugat per 6 a 4), i d’això ja en fa moltes jornades. Precisament amb aquest equip és amb l’únic que ha ensopegat a casa empatant. La resta han estat tot victòries per a un equip que ha sabut conjuntar veterania amb joventut i que ha liderat un gran Xavi Crespo amb l’explosió d’un jugador jove com és el reusenc Jan Escala. Precisament, aquest jugador s’ha mostrat molt efectiu en els llançaments de penals i s’ha convertit en el segon millor realitzador (7/9 amb un 77%) per darrere de tot un experimentat Gonzalo Pérez de l’Alcoi, que en porta 6/6 amb un 100%. D’altra banda, Álvaro Shehda ha demostrat l’encert en el seu fitxatge i és, juntament amb el porter del Barça B, a qui li han fet menys gols, amb 36 i el quart millor aturant penals, en una llista que encapçala curiosament el vendrellenc Josep M. Guasch, ara a les files del Burguillos extremeny, que figura cuer de la categoria però que curiosament té el millor porter aturant penals amb 1/6. Finalment, i en números globals, el Vendrell és el segon millor equip llançant penals (8/10 amb un 80%), però en canvi, i tot i ser el que més faltes directes ha tingut en tot el grup amb 34, només n’ha convertit 9, xifra que el situa com el penúltim pitjor equip des d’aquesta distància.
.
