Preocupació a les llibreries davant de tanta incertesa
La no celebració de Sant Jordi a l’abril pot representar unes grans pèrdues per a moltes llibreries
A Vilafranca, com a la resta de ciutats del país, la llibreria La Cultural ha decidit no obrir la botiga del carrer Sant Joan i, a la seva pàgina web, expliquen que ho han fet seguint les indicacions de les autoritats polítiques i sanitàries, i que en cap cas es plantegen la venda alternativa per internet ni a domicili.
“No volem posar en risc a ningú ni afavorir la mobilitat o el transport de mercaderies, que poden ajudar a expandir el virus”
Quim Jubert. La Cultural llibreria
Ara s’obre un ventall d’incerteses. Com estarem el dia de Sant Jordi? Com actuarà la gent? Quines mesures prendran les autoritats? Seguirem aquell dia en estat d’alerta? A hores d’ara ningú és capaç de fer cap vaticini.
Per a la llibreria vilafranquina, aquesta situació és catastròfica, ja que la campanya de Sant Jordi representa un 30% de la facturació anual. “Les llibreries confiem molt en aquesta diada, i sense aquestes vendes serà molt complicat tirar endavant”, diu Jubert.
Les llibreries ho passaran molt malament, i tot el que no es vengui ara difícilment es podrà vendre després. Pel que fa a la proposta de la Cambra del Llibre de fer una festa del llibre al voltant de Sant Joan, no hi és contrari, però afirma novament que sense Sant Jordi la sostenibilitat de moltes llibreries penjarà d’un fil.
Recomanacions
Quim Jubert ha aconsellat a la gent que “aprofiti ara per llegir tots aquells llibres que té pendents” i que, a més, “faci llista de desitjos per a quan la cosa torni a la normalitat”. I és que moltes llibreries necessitaran l’ajut dels lectors per remuntar i tirar endavant perquè, si no és així, després d’aquesta crisi moltes llibreries corren el perill de no superar el sotrac. Finalment, Jubert ha lamentat que el gran beneficiat d’aquesta situació sigui el gegant Amazon, que continua venent a domicili tota mena de productes. “Soc partidari del confinament total i de l’aturada de país”, conclou.
Potser ara és un bon moment per llegir llibres que parlen de desastres naturals o pandèmies, com La pesta del francès d’Albert Camus, una novel·la publicada el 1947 que explica la història d’uns metges que descobreixen el sentit de la solidaritat en la seva tasca humanitària a la ciutat algeriana d’Orà mentre aquesta és assotada per una plaga. O l’Assaig sobre la ceguesa, una novel·la de l’escriptor portuguès José Saramago publicada el 1995 i traduïda a diversos idiomes (entre els quals el català) que es va convertir en una de les més famoses de l’autor i que narra la pèrdua de la vista de les persones a causa d’una epidèmia que s’expandeix d’una manera fulminant. Un altre dels títols és El diari de l’any de la pesta, de Daniel Defoe, una novel·la publicada el 1722 i que narra en forma de diari, en estricte ordre cronològic, els esdeveniments succeïts arran de l’epidèmia de pesta que va assolar Londres el 1665 i que va matar el 20% de la seva població.
