“El secret d’arribar als 107 anys és fer bondat”
Parlem amb Pilar Càlix, que a l’octubre farà 108 anys i és una de les persones més grans del Penedès
Pilar Càlix Busquets va néixer el 12 d’octubre del 1913. Aquest proper mes d’octubre, doncs, complirà 108 anys. Càlix és una de les persones més grans del Penedès. De fet, no se sap del cert si és la més anciana, ja que al Consell Comarcal de l’Alt Penedès no existeix un registre per edats.
Nascuda a Guardiola de Font-Rubí, i sent la petita de tres germans, la Pilar va anar a escola fins als 12 anys. A partir d’aleshores es va quedar a casa per ajudar la mare i va donar un cop de mà a la seva germana gran, que tenia una màquina de cosir i brodava per encàrrec. El pare treballava a la vinya.
El 23 de febrer del 1932, quan tenia 19 anys, la Pilar es va casar amb Jaume Gallego i va anar a viure a les Cabanyes, d’on era ell i on la família política tenia la casa familiar. Ella confessa que, al principi, no li va agradar gens traslladar-s’hi perquè era un municipi que no li entusiasmava, i no li va fer gràcia haver de deixar Guardiola però, al final, s’hi va habituar.
Va començar a viure amb la seva sogra i el cunyat, tots a la casa pairal. El seu marit també treballava a la vinya i ella explica que, bàsicament, el que feia era llevar-se, cuidar la canalla i anar a missa matí i tarda.
Va tenir quatre fills, però el primer, una nena, va morir durant el part. El naixement va ser a casa (de fet, va donar llum als seus tres primers fills al seu domicili) i la llevadora no va arribar a temps, cosa que li va fer perdre el nadó. Els tres fills següents van ser nens. L’últim fill ja el va tenir a l’hospital, cosa que reconeix que va ser molt més segura.
Als seus 107 anys, la Pilar té una família d’allò més nombrosa. A banda dels tres fills, té set nets i nou besnets, el més petit del qual té pocs mesos i, el més gran, 21 anys. El seu marit va morir fa 36 anys.
Sobre el canvi que ha experimentat el Penedès en tot aquest temps, la Pilar destaca la multitud de pisos que s’hi han fet, i també com ha canviat la mobilitat. “Abans, quan era soltera, ens movíem amb una petita tartrana i anàvem a Vilafranca a comprar. Després, des de les Cabanyes, ja teníem un cavall més gran, i després ja va venir el cotxe”, recorda somrient la Pilar al mateix temps que afirma que fa anys s’havia d’anar a peu de les Cabanyes a Vilafranca.
Preguntada per si hi ha un secret per arribar als 107 anys amb tan bona salut (no ha tingut cap malaltia greu), la Pilar s’ho pensa uns segons, nega amb el cap i diu, contundent: “Treballar i fer bondat i no beure massa alcohol. Només una mica de vi, però no beure tant com ara”. I és que la Pilar, de soltera, sí que anava a ballar a Guardiola, però després tot això es va acabar, diu.
Pel que fa al vestuari i sobre la pregunta de si és presumida o no, la Pilar assegura que no ho és gaire, però la família ens explica que va cada setmana a la perruqueria i que li agrada molt arreglar-se. Ella reconeix que ara hi ha moltes més opcions de vestimenta, cosa que abans no tenia. “Et donaven una peça i tu te l’havies de posar perquè no n’hi havia més”, diu, al mateix temps que explica que quan era jove era habitual vestir-se de negre. De fet, es va casar d’aquest color. I ens mostra un àlbum que la família li va fer pels seus 100 anys on hi ha algunes fotografies del seu casament perquè ho puguem comprovar .
Per acabar la conversa, li preguntem com ens hem de prendre la vida per aguantar fins als 107 anys amb una salut tan bona: “Jo recomano estar molt a casa, tranquils, amb la família, i no anar tant de bòlit com ara va tothom. És cert que ara les feines són fora de casa, però cal més tranquil·litat”.